Es mostren 88954 resultats

■ lucà
| lucana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lucà</title>

Etimologia: del ll. Lucanus, -a, -um, íd., probablement d’origen osc
  1. adjectiu i masculí i femení De la Lucània (antiga regió d’Itàlia).
  2. vasos lucans adjectiu art Peces de ceràmica, produïdes a l’antiga Lucània, d’imitació àtica amb figures roges.

■ lucà
| lucana

adjectiu i masculí i femení De la Lucània antiga regió d’Itàlia vasos lucans adjectiu art Peces de ceràmica, produïdes a l’antiga Lucània, d’imitació àtica amb figures roges
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

lucànids


<title type="display">lucànids</title>

    masculí entomologia
  1. plural Família d’insectes coleòpters del subordre dels haplogastres, amb mandíbules molt desenvolupades en el mascle.
  2. singular Insecte de la família dels lucànids.

lucànids

masculí entomologia plural Família d’insectes coleòpters del subordre dels haplogastres, amb mandíbules molt desenvolupades en el mascle singular Insecte de la família dels lucànids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

lucernari


<title type="display">lucernari</title>

    masculí litúrgia
  1. Ritu de benedicció de la llum, al capvespre, consistent en l’encesa de la llàntia, acompanyada d’una acció de gràcies.
  2. L’ofici de vespres.
  3. En la litúrgia visigòtica, cant inicial de l’ofici vespertí, corresponent al ritu de la llum.

lucernari

masculí litúrgia Ritu de benedicció de la llum, al capvespre, consistent en l’encesa de la llàntia, acompanyada d’una acció de gràcies L’ofici de vespres En la litúrgia visigòtica, cant inicial de l’ofici vespertí, corresponent al ritu de la llum
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

lucernàries


<title type="display">lucernàries</title>

Partició sil·làbica: lu_cer_nà_ri_es
    femení zoologia
  1. plural Ordre de meduses que tenen forma de calze i es fixen al substrat mitjançant un disc adhesiu.
  2. singular Medusa de l’ordre de les lucernàries.

lucernàries

femení zoologia plural Ordre de meduses que tenen forma de calze i es fixen al substrat mitjançant un disc adhesiu singular Medusa de l’ordre de les lucernàries
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ luci

■ luci

masculí ictiologia Lluç de riu v lluç
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ luci-

■ luci-

Forma prefixada del mot llatí lux, lucis , que significa ‘llum’ Ex lucífer, lucífug
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lúcid
| lúcida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lúcid</title>

Etimologia: del ll. lucĭdus, -a, -um, íd. 1a font: 1490, Tirant
    adjectiu
  1. obsolet Clar, lluminós, resplendent.
  2. figuradament
    1. Que comprèn les coses amb una claredat extraordinària. Un home lúcid.
    2. per extensió Un raonament lúcid. Un estil lúcid. Ha fet una lúcida exposició del problema.
  3. figuradament
    1. Dit del malalt, el vell, etc., que té tot el coneixement.
    2. per extensió En plena agonia, encara tenia la ment lúcida.
  4. figuradament Dit d’un espai de temps, un interval en què un malalt que delira, un alienat, gaudeix de raó.

■ lúcid
| lúcida

adjectiu obsolet Clar, lluminós, resplendent figuradament Que comprèn les coses amb una claredat extraordinària Un home lúcid per extensió Un raonament lúcid Un estil lúcid Ha fet una lúcida exposició del problema figuradament Dit del malalt, el vell, etc, que té tot el coneixement per extensió En plena agonia, encara tenia la ment lúcida figuradament Dit d’un espai de temps, un interval en què un malalt que delira, un alienat, gaudeix de raó
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lúcidament

■ lúcidament

adverbi Amb lucidesa, d’una manera lúcida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lucidesa

■ lucidesa

femení Qualitat o estat de lúcid
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ luciditat

■ luciditat

femení Lucidesa
Traducció