Es mostren 88954 resultats

macerar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">macerar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. macerare, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Estovar alguna cosa tenint-la submergida un quant temps en un líquid.
    2. alimentació, indústries alimentàries i farmàcia, indústria farmacèutica Submergir una substància en un líquid a fi de dissoldre-hi els elements solubles. Macereu les pomes amb aigua i sucre. Deixeu macerar el bacallà.
    1. transitiu Mortificar, extenuar el cos amb austeritats piadoses.
    2. pronominal Macerar-se el cos.

macerar

macerat


<title type="display">macerat</title>

Accessory
Etimologia: del ll. maceratus, -a, -um, íd.
Body
masculí alimentació, indústries alimentàries i farmàcia, indústria farmacèutica Producte resultant de la maceració d’una substància amb un dissolvent adequat.

macerat

Traducció

maceta

maceta

macfarlan


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">macfarlan</title>

Accessory
Etimologia: del fr. macfarlane, probablement del nom propi escocès Mac Farlane, que degué ser el del creador de la peça de vestir
Body
masculí indumentària Abric proveït d’una llarga valona, sense mànigues i amb dues obertures per a fer-hi passar els braços.

macfarlan

macilència

macilència

macilent
| macilenta

macilent
| macilenta

macip
| macipa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">macip</title>

Accessory
Etimologia: del ll. (homo ‘home’) mancĭpī ‘de propietat’ (contracció de mancĭpĭī, genitiu de mancĭpĭum ‘propietat’), comp. de manus ‘mà’ i capĕre ‘agafar’, d’on ‘esclau, servent’ 1a font: s. XII
Body
    masculí i femení
  1. antigament Jove.
  2. Servent, persona que està al servei d’altri.
  3. Aprenent d’un ofici.
    1. Bastaix.
    2. macip de ribera (o simplement macip) història El qui tenia per ofici transportar manualment mercaderies entre la ribera del mar o del riu a la ciutat.
  4. folklore A la Costa de Llevant, encarregat d’organitzar i dirigir una festa de poble.

macip
| macipa

macís

macís

macla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">macla</title>

Accessory
Etimologia: del fr. macle, íd., del frànc. *maskila, dimin. de *maska ‘malla’ 1a font: 1917, DOrt.
Body
    femení
    1. cristal·lografia Agregat cristal·lí regular constituït per dos cristalls associats simètricament.
    2. metal·lúrgia Deformació de l’estructura cristal·lina d’un metall en la qual una zona ben definida d’aquesta pren una orientació diferent però constant i amb una relació determinada amb la resta del cristall.
  1. heràldica malla1 6.

macla

maclat
| maclada

maclat
| maclada

Traducció