Es mostren 88940 resultats

■ magnicidi

■ magnicidi

masculí Assassinat d’un alt personatge de l’estat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ magnicó

■ magnicó

masculí electrotècnia Màquina elèctrica de corrent continu emprada com a amplificador magnètic rotatiu de corrent elèctric
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ magnífic
| magnífica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">magnífic</title>

Etimologia: del ll. magnifĭcus, -a, -um, íd. 1a font: 1399, Metge
    adjectiu
    1. D’una gran sumptuositat. Una sala emparamentada de cortinatges magnífics. Duia un magnífic vestit de vellut brodat d’or. Hi hagué unes festes magnífiques.
    2. Caracteritzat per la seva grandesa, la seva bellesa majestuosa, la seva esplendor.
    3. hiperbòlicament Molt bell, molt bo. Fa un temps magnífic.
    1. Tractament donat als ajuntaments i als rectors d’universitat.
    2. història Tractament donat als cavallers i donzells que fou estès als ciutadans de la mà major i als consellers de Barcelona i àdhuc (segle XVI) als mercaders.

■ magnífic
| magnífica

adjectiu D’una gran sumptuositat Una sala emparamentada de cortinatges magnífics Duia un magnífic vestit de vellut brodat d’or Hi hagué unes festes magnífiques Caracteritzat per la seva grandesa, la seva bellesa majestuosa, la seva esplendor hiperbòlicament Molt bell, molt bo Fa un temps magnífic Tractament donat als ajuntaments i als rectors d’universitat història Tractament donat als cavallers i donzells que fou estès als ciutadans de la mà major i als consellers de Barcelona i àdhuc segle XVI als mercaders
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ magníficament

■ magníficament

adverbi D’una manera magnífica, amb magnificència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ magnificar

■ magnificar

verb transitiu Exaltar la grandesa d’algú o d’alguna cosa Magnificar Déu Magnificar la bellesa del seu país
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ magníficat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">magníficat</title>

Etimologia: del ll. magnificat, 3a persona del present de magnificare ‘magnificar’
masculí Bíblia i litúrgia Càntic (anomenat així pel seu primer mot, en llatí) que l’evangeli de Lluc posa en boca de Maria, quan aquesta visità la seva cosina Elisabet.

■ magníficat

masculí Bíblia i litúrgia Càntic anomenat així pel seu primer mot, en llatí que l’evangeli de Lluc posa en boca de Maria, quan aquesta visità la seva cosina Elisabet
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ magnificència

■ magnificència

femení Qualitat de magnífic La magnificència de Déu La magnificència de la festa Liberalitat plena de grandesa S’ha arruïnat amb les seves magnificències
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ magnificent

■ magnificent

adjectiu Que es comporta amb magnificència, magnífic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ magnitud


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">magnitud</title>

Etimologia: del ll. magnitūdo, -ĭnis, íd. 1a font: s. XIV, Metge
    femení
  1. Grandesa, grandària. La magnitud de la seva falta.
  2. astronomia
    1. Característica d’un astre relativa a la seva lluminositat, consistent en un valor numèric que hom atribueix arbitràriament i que permet d’establir una classificació comparativa.
    2. magnitud absoluta Magnitud aparent que tindria un astre si fos situat a una distància de deu parsecs de la Terra.
    3. magnitud aparent Mesura de flux lluminós que un observador terrestre rep d’un astre.
    4. magnitud bolomètrica Magnitud aparent mesurada computant l’energia total radiada per l’astre.
    5. magnitud fotogràfica Magnitud aparent d’un astre mesurada utilitzant com a detector una placa fotogràfica normal.
    6. magnitud fotovisual Magnitud fotogràfica d’un astre mesurada amb una placa fotogràfica que tingui una sensibilitat comparable a la de l’ull humà per a totes les longituds d’ona de la llum visible.
    7. magnitud visual Magnitud aparent d’un astre mesurada utilitzant l’ull humà com a instrument de detecció.
  3. metrologia Qualsevol propietat dels cossos capaç d’ésser mesurada.
  4. ordre de magnitud matemàtiques Valor d’un resultat numèric aproximat a una potència de 10.

■ magnitud

femení Grandesa, grandària La magnitud de la seva falta astronomia Característica d’un astre relativa a la seva lluminositat, consistent en un valor numèric que hom atribueix arbitràriament i que permet d’establir una classificació comparativa magnitud absoluta Magnitud aparent que tindria un astre si fos situat a una distància de deu parsecs de la Terra magnitud aparent Mesura de flux lluminós que un observador terrestre rep d’un astre magnitud bolomètrica Magnitud aparent mesurada computant l’energia total radiada per l’astre magnitud fotogràfica Magnitud aparent d’un astre mesurada…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ magnòlia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">magnòlia</title>

Partició sil·làbica: mag_nò_li_a
Etimologia: del ll. científic magnolia, creat per Carl von Linné (1707-1778) en honor del botànic francès Pierre Magnol (1638-1715) 1a font: 1868, DLCo.
    femení botànica i jardineria
  1. Gènere d’arbres de la família de les magnoliàcies (Magnolia sp), de fulles simples, alternes, el·líptiques, coriàcies i d’un verd fosc brillant i de flors molt vistoses.
  2. Flor de la magnòlia.

■ magnòlia

femení botànica i jardineria Gènere d’arbres de la família de les magnoliàcies Magnolia sp , de fulles simples, alternes, ellíptiques, coriàcies i d’un verd fosc brillant i de flors molt vistoses Flor de la magnòlia
Traducció