Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88954 resultats

■ magnitud

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">magnitud</title>

Etimologia: del ll. magnitūdo, -ĭnis, íd. 1a font: s. XIV, Metge

femení

Grandesa, grandària. La magnitud de la seva falta.
astronomia
1. Característica d’un astre relativa a la seva lluminositat, consistent en un valor numèric que hom atribueix arbitràriament i que permet d’establir una classificació comparativa.
2. magnitud absoluta Magnitud aparent que tindria un astre si fos situat a una distància de deu parsecs de la Terra.
3. magnitud aparent Mesura de flux lluminós que un observador terrestre rep d’un astre.
4. magnitud bolomètrica Magnitud aparent mesurada computant l’energia total radiada per l’astre.
5. magnitud fotogràfica Magnitud aparent d’un astre mesurada utilitzant com a detector una placa fotogràfica normal.
6. magnitud fotovisual Magnitud fotogràfica d’un astre mesurada amb una placa fotogràfica que tingui una sensibilitat comparable a la de l’ull humà per a totes les longituds d’ona de la llum visible.
7. magnitud visual Magnitud aparent d’un astre mesurada utilitzant l’ull humà com a instrument de detecció.
metrologia Qualsevol propietat dels cossos capaç d’ésser mesurada.
ordre de magnitud matemàtiques Valor d’un resultat numèric aproximat a una potència de 10.

■ magnitud

femení Grandesa, grandària La magnitud de la seva falta astronomia Característica d’un astre relativa a la seva lluminositat, consistent en un valor numèric que hom atribueix arbitràriament i que permet d’establir una classificació comparativa magnitud absoluta Magnitud aparent que tindria un astre si fos situat a una distància de deu parsecs de la Terra magnitud aparent Mesura de flux lluminós que un observador terrestre rep d’un astre magnitud bolomètrica Magnitud aparent mesurada computant l’energia total radiada per l’astre magnitud fotogràfica Magnitud aparent d’un astre mesurada…

■ magnòlia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">magnòlia</title>

Partició sil·làbica: mag_nò_li_a
Etimologia: del ll. científic magnolia, creat per Carl von Linné (1707-1778) en honor del botànic francès Pierre Magnol (1638-1715) 1a font: 1868, DLCo.

femení

botànica

jardineria

Gènere d’arbres de la família de les magnoliàcies (Magnolia sp), de fulles simples, alternes, el·líptiques, coriàcies i d’un verd fosc brillant i de flors molt vistoses.
Flor de la magnòlia.

■ magnòlia

femení botànica i jardineria Gènere d’arbres de la família de les magnoliàcies Magnolia sp , de fulles simples, alternes, ellíptiques, coriàcies i d’un verd fosc brillant i de flors molt vistoses Flor de la magnòlia

■ magnoliàcies

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">magnoliàcies</title>

Partició sil·làbica: mag_no_li_à_ci_es

femení

botànica

plural Família de magnolials constituïda per arbres i arbusts de fulles simples i alternes, de flors terminals, amb peces periàntiques nombroses, i de fruits en càpsula o poliaqueni.
singular Planta de la família de les magnoliàcies.

■ magnoliàcies

femení botànica plural Família de magnolials constituïda per arbres i arbusts de fulles simples i alternes, de flors terminals, amb peces periàntiques nombroses, i de fruits en càpsula o poliaqueni singular Planta de la família de les magnoliàcies

magnolials

<title type="display">magnolials</title>

Partició sil·làbica: mag_no_li_als

femení

botànica

plural Ordre de dicotiledònies dialipètales integrat per plantes llenyoses de fulles simples i coriàcies, de flors acícliques, amb el periant sovint tepaloide, i amb el gineceu apocàrpic.
singular Planta de l’ordre de les magnolials.

magnolials

femení botànica plural Ordre de dicotiledònies dialipètales integrat per plantes llenyoses de fulles simples i coriàcies, de flors acícliques, amb el periant sovint tepaloide, i amb el gineceu apocàrpic singular Planta de l’ordre de les magnolials