Es mostren 88940 resultats

■ mainada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mainada</title>

Partició sil·làbica: mai_na_da
Etimologia: del ll. vg. *mansionata, der. del ll. mansio, -ōnis ‘habitatge, casa’, cat. ant. maisonada, maisnada, mot que significava el ‘conjunt de personal de servei, gent d’armes i conjunt de criatures’ d’una mansió o vil·la feudal 1a font: s. XIII
    femení
  1. història del dret i ciències militars Del segle XI al XVI, agrupació de gent armada, organitzada sota un comandant i al servei del príncep, del rei o d’un baró, de manera permanent.
    1. Conjunt de criatures d’una casa.
    2. per extensió Conjunt de criatures, xicalla.

■ mainada

femení història del dret i ciències militars Del segle XI al XVI, agrupació de gent armada, organitzada sota un comandant i al servei del príncep, del rei o d’un baró, de manera permanent Conjunt de criatures d’una casa per extensió Conjunt de criatures, xicalla
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mainader
| mainadera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mainader</title>

Partició sil·làbica: mai_na_der
Etimologia: de mainada 1a font: s. XIV, Muntaner
  1. masculí història Home d’armes pertanyent a una mainada.
  2. masculí i femení Persona, especialment una dona, encarregada de tenir cura d’un infant o d’uns quants.

■ mainader
| mainadera

masculí història Home d’armes pertanyent a una mainada masculí i femení Persona, especialment una dona, encarregada de tenir cura d’un infant o d’uns quants
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mainaderia

■ mainaderia

femení història del dret i ciències militars Conjunt de drets i obligacions del qui formava part de la mainada Sou d’un mainader
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mainatge

■ mainatge

masculí dialectal Infant, criatura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mainell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mainell</title>

Partició sil·làbica: mai_nell
Etimologia: der. dimin. de l’ant. i dial. meià, *meianell, i d’aquí mainell; del ll. medianus ‘mitjà’, der. de medius ‘mig’ 1a font: 1388
    masculí
  1. fusteria Barra de fusta que separa un calaix de l’altre en un armari, calaixera, etc.
  2. arquitectura Mena de columneta de fusta o pedra que divideix en dos el buit d’una obertura, com és ara un finestral gòtic o una finestra coronella.

■ mainell

masculí fusteria Barra de fusta que separa un calaix de l’altre en un armari, calaixera, etc arquitectura Mena de columneta de fusta o pedra que divideix en dos el buit d’una obertura, com és ara un finestral gòtic o una finestra coronella
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maionesa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">maionesa</title>

Partició sil·làbica: ma_io_ne_sa
Etimologia: del fr. mayonnaise, íd. (1807), que sembla una alteració de (sauce) mahonnaise ‘salsa de Maó’, anomenada així en record de la presa de Maó pels francesos el 1756 1a font: 1897
adjectiu i femení gastronomia Dit de la salsa feta deixatant rovells d’ou amb oli, sal i una mica de llimona o vinagre.

■ maionesa

adjectiu i femení gastronomia Dit de la salsa feta deixatant rovells d’ou amb oli, sal i una mica de llimona o vinagre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maire

■ maire

femení ictiologia Llúcera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maître*

■ maître*

masculí i femení Persona que s’encarrega dels serveis del menjador d’un establiment, i de rebre els clients, conduir-los a llurs taules i prendre nota de la comanda
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maixant
| maixanta

■ maixant
| maixanta

adjectiu Entremaliat
Gran Diccionari de la llengua catalana

maixard


<title type="display">maixard</title>

Partició sil·làbica: mai_xard
adjectiu i masculí excursionisme Dit del nus fet amb un cordino al voltant de la corda, amb un mosquetó interposat, adequat per a l’autoassegurança en ràpels i per a remuntar cordes.

maixard

adjectiu i masculí excursionisme Dit del nus fet amb un cordino al voltant de la corda, amb un mosquetó interposat, adequat per a l’autoassegurança en ràpels i per a remuntar cordes