Es mostren 88954 resultats

■ mandrinar

■ mandrinar

verb transitiu tecnologia Eixamplar un forat cilíndric amb el mandrí o amb la mandrinadora màquina de mandrinar Mandrinadora
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mandrinatge

■ mandrinatge

masculí tecnologia Operació de mandrinar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mandró


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mandró</title>

Etimologia: d’origen incert, s’hi ha proposat un origen germ., el fràncic *mandul ‘maneta de molí’, un ll. *mandar, mandur, corresponent al ll. mamphur ‘cilindre de fusta’, i una relació amb el cat. mandret; totes les propostes presenten dificultats 1a font: 1369
masculí Fona.

■ mandró

masculí Fona
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mandronada

■ mandronada

femení Acció de tirar una pedra amb un mandró
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mandroner
| mandronera

■ mandroner
| mandronera

masculí i femení Persona que tira pedres amb un mandró foner
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mandrós
| mandrosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mandrós</title>

Etimologia: de mandra 1a font: 1917, DOrt.
  1. adjectiu i masculí i femení Que té mandra; peresós.
  2. adjectiu per extensió Que denota mandra. Tenir un posat mandrós.
  3. reis mandrosos història Nom donat als darrers reis de la dinastia merovíngia, els quals abandonaren l’exercici del poder en mans de llurs intendents, els majordoms de palau.

■ mandrós
| mandrosa

adjectiu i masculí i femení Que té mandra peresós adjectiu per extensió Que denota mandra Tenir un posat mandrós reis mandrosos història Nom donat als darrers reis de la dinastia merovíngia, els quals abandonaren l’exercici del poder en mans de llurs intendents, els majordoms de palau
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mandrosament

■ mandrosament

adverbi Amb mandra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manduca

■ manduca

femení colloquialment menjar 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manducar

■ manducar

verb transitiu colloquialment menjar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mànec


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mànec</title>

Etimologia: del ll. vg. manĭcum, extret de manĭca ‘garfi d’abordatge’ 1a font: 1301
    masculí
    1. Part, generalment estreta i llarga, d’una eina, un estri, un instrument, etc., per on hom l’agafa per servir-se’n.
    2. ara li fan el mànec irònicament Expressió que denota dubte, desconfiança, respecte a la realització d’alguna cosa de què algú parla.
    3. tenir la paella pel mànec figuradament Tenir el predomini en un afer, una empresa, etc.
  2. anatomia animal
    1. Una de les tres peces de l’estern.
    2. Apòfisi inferior del martell.
  3. música Peça de fusta allargada, unida per la part més ampla al cos dels instruments de corda.
  4. zoologia Mol·lusc de l’ordre dels eulamel·libranquis i de la família dels solènids (Solen vagina), de conquilla tubiforme i recta, amb un peu molt llarg i musculós.
  5. mànec de sembra microbiologia Estri de laboratori, amb un fil o una anelleta de metall d’un punt de fusió elevat, que hom fa servir per a sembres de microorganismes.

■ mànec

masculí Part, generalment estreta i llarga, d’una eina, un estri, un instrument, etc, per on hom l’agafa per servir-se’n ara li fan el mànec irònicament Expressió que denota dubte, desconfiança, respecte a la realització d’alguna cosa de què algú parla tenir la paella pel mànec figuradament Tenir el predomini en un afer, una empresa, etc anatomia animal Una de les tres peces de l’estern Apòfisi inferior del martell música Peça de fusta allargada, unida per la part més ampla al cos dels instruments de corda zoologia Mollusc de l’ordre dels eulamellibranquis i de la família dels solènids Solen…
Informació complementària
Traducció