Es mostren 88954 resultats

■ manejament

■ manejament

masculí Acció de manejar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">manejar</title>

Etimologia: de mà 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Fer funcionar, fer anar, un instrument amb la mà o les mans. Manejar l’espasa, els rems, el ribot. Manejar la ploma, el pinzell.
    2. figuradament Sap manejar molt bé la llengua. Si sabia manejar la ironia se’n sortiria més bé. Manejant tant de diner, per força n’ha de tenir. Maneja com vol els seus germans: els té dominats.
  2. intransitiu Moure les mans parlant. És un conferenciant que maneja molt.
    1. transitiu Moure alguna cosa d’una banda a l’altra, fer bellugar. Manejar molt el cap.
    2. pronominal Aquests penjolls, si fa gens de vent, tots es manegen. Quina mala jeia: tota la nit es maneja!
  4. pronominal Moure’s, bascar-se, fer diligències, per a aconseguir alguna cosa. Ja cal que ens manegem, si ho volem aconseguir!

■ manejar

verb transitiu Fer funcionar, fer anar, un instrument amb la mà o les mans Manejar l’espasa, els rems, el ribot Manejar la ploma, el pinzell figuradament Sap manejar molt bé la llengua Si sabia manejar la ironia se’n sortiria més bé Manejant tant de diner, per força n’ha de tenir Maneja com vol els seus germans els té dominats intransitiu Moure les mans parlant És un conferenciant que maneja molt transitiu Moure alguna cosa d’una banda a l’altra, fer bellugar Manejar molt el cap pronominal Aquests penjolls, si fa gens de vent, tots es manegen Quina mala jeia tota la nit es maneja pronominal…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manent

■ manent

masculí història del dret català Dels segles XI al XV, el qui residia en la terra d’un senyor directe i hi restava adscrit pagès de remença
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maner
| manera

■ maner
| manera

adjectiu Manerós, amanós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">manera</title>

Etimologia: del ll. vg. manuaria, íd., fem. de manuarius ‘manejable’, d’on ‘hàbil, traçut’; el fem. prengué el sentit de ‘traça, habilitat’ i finalment el de ‘mode, mètode’ 1a font: orígens de la llengua
    femení
    1. Conjunt de qualitats o de circumstàncies que distingeixen cada realització d’alguna cosa. Té una manera d’ésser estranya. Mira d’una manera que no m’agrada gens. La mateixa malaltia no es manifesta sempre de la mateixa manera. Ho farem de la manera que tu dius. Quina manera de ploure!
    2. a la manera de (algú) locució prepositiva Segons el seu estil, d’una manera semblant a la característica d’ell. Treballen a la manera de llurs avantpassats.
    3. a la meva (o teva, o seva, etc.) manera locució adverbial D’una manera molt pròpia, particular. Ho ha explicat a la seva manera.
    4. a manera de (alguna cosa) locució prepositiva Amb una aparença, una funció, una finalitat, etc., semblant a la seva. Portava una argolla a manera de braçalet.
    5. d’altra manera locució conjuntiva Si no és així, si no fos per això. M’han convidat: d’altra manera, no hi aniria pas.
    6. d’aquesta manera locució adverbial per extensió Segons això, essent així.
    7. de cap manera (o de cap de les maneres) locució adverbial Expressió amb què hom reforça una negació o nega rotundament alguna cosa. No puc acceptar-ho de cap manera. Hi aniràs? De cap de les maneres!
    8. de mala manera locució adverbial per extensió Molt, excessivament. Xerra de mala manera.
    9. de manera que locució conjuntiva Expressa conseqüència o finalitat. Ja ho sabem tot, de manera que no cal que dissimuli. Es disfressà de manera que ningú no pogués reconèixer-lo.
    10. de tota manera (o de totes maneres) locució adverbial Sigui com vulgui.
    11. en certa manera locució adverbial Expressió amb què hom lleva valor absolut a allò que afirma. En certa manera, té raó.
    12. fer per manera (o per maneres) de (o que) Procurar de fer alguna cosa. Faré per manera d’anar-hi.
    13. no haver-hi manera Expressió amb què hom pondera la impossibilitat d’allò que pretén. No hi ha manera de poder-lo convèncer. Voldria que se’n desavesés, però no hi ha manera.
    14. no tenir manera No tenir la possibilitat. No tinc manera d’arribar a temps.
    15. sobre manera (o en gran manera) locució adverbial Molt, amb una gran intensitat.
  2. plural Forma de captenir-se en societat, en l’actitud, etc. Tenir bones, males, maneres.

■ manera

femení Conjunt de qualitats o de circumstàncies que distingeixen cada realització d’alguna cosa Té una manera d’ésser estranya Mira d’una manera que no m’agrada gens La mateixa malaltia no es manifesta sempre de la mateixa manera Ho farem de la manera que tu dius Quina manera de ploure a la manera de algú locució prepositiva Segons el seu estil, d’una manera semblant a la característica d’ell Treballen a la manera de llurs avantpassats a la meva o teva , o seva , etc manera locució adverbial D’una manera molt pròpia, particular Ho ha explicat a la seva manera a manera de alguna cosa locució…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manerisme

■ manerisme

masculí Amanerament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manerós
| manerosa

■ manerós
| manerosa

adjectiu Fàcil de manejar, amanós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manes

■ manes

masculí plural història de les religions Ombra dels morts que era objecte d’un culte entre els antics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manescal
| manescala


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">manescal</title>

Etimologia: alteració de l’ant. marescal, del germ. fràncic *marhskalk ‘cavallerís major’, comp. de marh ‘cavall’ i skalk ‘servidor’; mot germà de l’oc. ant. marescal ‘cap militar; veterinari’ i el fr. maréchal ‘mariscal’ 1a font: 1197
  1. masculí història Persona que tenia cura de les malalties de les bèsties.
  2. masculí i femení veterinària Veterinari.

■ manescal
| manescala

masculí història Persona que tenia cura de les malalties de les bèsties masculí i femení veterinària Veterinari
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manescalia

■ manescalia

femení Ofici de manescal
Traducció