Es mostren 88940 resultats

■ manlleu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">manlleu</title>

Partició sil·làbica: man_lleu
Etimologia: de manllevar 1a font: 1696, DLac.
    masculí
    1. Acció de manllevar;
    2. l’efecte.
    1. Cosa manllevada.
    2. lingüística Element lingüístic que passa d’una llengua a una altra, o bé que, procedent d’un llenguatge especialitzat, passa al llenguatge comú.
  3. dret Contracte pel qual hom cedeix la possessió material d’un bé moble o semovent, amb obligació de retornar-la.
  4. matemàtiques i informàtica Xifra (o senyal que la representa) que apareix en una subtracció quan la resta de dues xifres és menor que zero.
  5. anar a manlleu Manllevar.

■ manlleu

masculí Acció de manllevar l’efecte Cosa manllevada lingüística Element lingüístic que passa d’una llengua a una altra, o bé que, procedent d’un llenguatge especialitzat, passa al llenguatge comú dret Contracte pel qual hom cedeix la possessió material d’un bé moble o semovent, amb obligació de retornar-la matemàtiques i informàtica Xifra o senyal que la representa que apareix en una subtracció quan la resta de dues xifres és menor que zero anar a manlleu Manllevar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manlleuenc
| manlleuenca

■ manlleuenc
| manlleuenca

adjectiu i masculí i femení De Manlleu Osona
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manlleuta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">manlleuta</title>

Partició sil·làbica: man_lleu_ta
Etimologia: del ll. manu levĭta ‘llevat de la mà’, comp. de manus i el participi fem. secundari de levare, levĭta 1a font: 1207
    femení
  1. antigament Manlleu.
  2. Fermança.
  3. manlleuta de pres
    1. història del dret català Als segles XIII-XVI, formalitat per la qual les batllies i les corts de justícia posaven en llibertat provisional un pres sotmès a procés, mitjançant la fermança personal o sota la garantia econòmica d’un tercer.
    2. dret processal Formalitat per la qual un jutge o un tribunal posa en llibertat provisional un pres sotmès a procés, mitjançant fermança.

■ manlleuta

femení antigament Manlleu Fermança manlleuta de pres història del dret català Als segles XIII-XVI, formalitat per la qual les batllies i les corts de justícia posaven en llibertat provisional un pres sotmès a procés, mitjançant la fermança personal o sota la garantia econòmica d’un tercer dret processal Formalitat per la qual un jutge o un tribunal posa en llibertat provisional un pres sotmès a procés, mitjançant fermança
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manlleutar

■ manlleutar

verb transitiu Donar fermança
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manllevadís
| manllevadissa

■ manllevadís
| manllevadissa

adjectiu Que pot ésser manllevat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manllevador
| manllevadora

■ manllevador
| manllevadora

masculí i femení Persona que manlleva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manllevar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">manllevar</title>

Etimologia: del ll. manu levare ‘treure de la mà o del poder’ 1a font: c. 1100
    verb transitiu
  1. Fer-se prestar, demanar en préstec. Li vaig manllevar diners.
  2. antigament Treure amb fermança.
    1. Treure per a si quelcom d’un altre. La Lluna manlleva la seva claror al Sol.
    2. figuradament Prendre d’altri com si fos cosa pròpia, mostrar com a propi allò que és d’un altre. Ha manllevat el nom del seu amic.

■ manllevar

verb transitiu Fer-se prestar, demanar en préstec Li vaig manllevar diners antigament Treure amb fermança Treure per a si quelcom d’un altre La Lluna manlleva la seva claror al Sol figuradament Prendre d’altri com si fos cosa pròpia, mostrar com a propi allò que és d’un altre Ha manllevat el nom del seu amic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mannà


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mannà</title>

Etimologia: del ll. manna, i aquest, del gr. mánna, provinent de l’heb. man, íd. 1a font: 1272, CTort.
    [plural mannàs] masculí
    1. Bíblia Aliment que Déu donà al poble d’Israel durant la peregrinació a través del desert.
    2. mannà celeste cristianisme Aliment espiritual, especialment l’eucaristia.
  2. alquímia Mercuri.
  3. botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Substància gomosa i dolça que flueix espontàniament com una exsudació de diverses plantes, especialment del freixe de flor; conté mannitol, i és emprat com a purgant.

■ mannà

plural mannàs masculí Bíblia Aliment que Déu donà al poble d’Israel durant la peregrinació a través del desert mannà celeste cristianisme Aliment espiritual, especialment l’eucaristia alquímia Mercuri botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Substància gomosa i dolça que flueix espontàniament com una exsudació de diverses plantes, especialment del freixe de flor conté mannitol, i és emprat com a purgant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mannan

■ mannan

masculí química orgànica Nom genèric dels polisacàrids de d -mannosa C 6 H 1 0 O 5 n , que actuen com a materials de reserva en els vegetals
Gran Diccionari de la llengua catalana

mannita

mannita

femení bioquímica Mannitol
Traducció