Es mostren 88934 resultats

■ manllevar

manllevar

Etimologia: del ll. manu levare ‘treure de la mà o del poder’ 1a font: c. 1100
    verb transitiu
  1. Fer-se prestar, demanar en préstec. Li vaig manllevar diners.
  2. antigament Treure amb fermança.
    1. Treure per a si quelcom d’un altre. La Lluna manlleva la seva claror al Sol.
    2. figuradament Prendre d’altri com si fos cosa pròpia, mostrar com a propi allò que és d’un altre. Ha manllevat el nom del seu amic.

■ manllevar

verb transitiu Fer-se prestar, demanar en préstec Li vaig manllevar diners antigament Treure amb fermança Treure per a si quelcom d’un altre La Lluna manlleva la seva claror al Sol figuradament Prendre d’altri com si fos cosa pròpia, mostrar com a propi allò que és d’un altre Ha manllevat el nom del seu amic
Informació complementària
Traducció

■ mannà

mannà

Etimologia: del ll. manna, i aquest, del gr. mánna, provinent de l’heb. man, íd. 1a font: 1272, CTort.
    [plural mannàs] masculí
    1. Bíblia Aliment que Déu donà al poble d’Israel durant la peregrinació a través del desert.
    2. mannà celeste cristianisme Aliment espiritual, especialment l’eucaristia.
  2. alquímia Mercuri.
  3. botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Substància gomosa i dolça que flueix espontàniament com una exsudació de diverses plantes, especialment del freixe de flor; conté mannitol, i és emprat com a purgant.

■ mannà

plural mannàs masculí Bíblia Aliment que Déu donà al poble d’Israel durant la peregrinació a través del desert mannà celeste cristianisme Aliment espiritual, especialment l’eucaristia alquímia Mercuri botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Substància gomosa i dolça que flueix espontàniament com una exsudació de diverses plantes, especialment del freixe de flor conté mannitol, i és emprat com a purgant
Informació complementària
Traducció

■ mannan

mannan

masculí química orgànica Nom genèric dels polisacàrids de d-mannosa [(C6H10O5)n], que actuen com a materials de reserva en els vegetals.

■ mannan

masculí química orgànica Nom genèric dels polisacàrids de d -mannosa C 6 H 1 0 O 5 n , que actuen com a materials de reserva en els vegetals

mannita

mannita

femení bioquímica Mannitol.

mannita

femení bioquímica Mannitol
Traducció

■ mannitol

mannitol

masculí [CH2OH(CHOH)4CH2OH] bioquímica Polialcohol del grup dels hexols que hom obté per reducció electrolítica de la glucosa.

■ mannitol

masculí CH 2 OHCHOH 4 CH 2 OH bioquímica Polialcohol del grup dels hexols que hom obté per reducció electrolítica de la glucosa
Traducció

■ mano-

mano-

Forma prefixada del mot grec manós, que significa ‘lleuger’, usada per a formar mots que fan referència a la pressió. Ex.: manògraf, manoreductor.

■ mano-

Forma prefixada del mot grec manós , que significa ‘lleuger’, usada per a formar mots que fan referència a la pressió Ex manògraf, manoreductor

■ manobre | manobra

manobre

Etimologia: comp. de mà i obra, inicialment ‘mà d’obra, materials i conjunt de constructors’, amb pas de l’abstracte a l’agent, en masculí, com guàrdia, guaita 1a font: 1309
masculí i femení oficis manuals Obrer que ajuda el paleta en totes les feines que no necessiten gaires coneixements de l’ofici.

■ manobre | manobra

masculí i femení oficis manuals Obrer que ajuda el paleta en totes les feines que no necessiten gaires coneixements de l’ofici
Traducció

manògraf

manògraf

Etimologia: de mano- i -graf
masculí metrologia Manòmetre amb un dispositiu que enregistra la pressió mesurada.

manògraf

masculí metrologia Manòmetre amb un dispositiu que enregistra la pressió mesurada
Traducció

■ manoi

manoi

Partició sil·làbica: ma_noi
Etimologia: contracció col·loquial i infantil de mira noi! 1a font: s. XX, Ruyra
interjecció Renoi.

■ manoi

interjecció Renoi
Traducció

■ manoll

manoll

Etimologia: del ll. vg. manuclu, alteració del ll. cl. manipŭlus, íd. 1a font: 1345
masculí Manat. Un manoll d’herbes, de ciris, de pergamins.

■ manoll

masculí Manat Un manoll d’herbes, de ciris, de pergamins
Informació complementària
Traducció