Es mostren 88940 resultats

■ mans
| mansa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mans</title>

Etimologia: del ll. vg. mansus, substitut del ll. cl. mansuetus ‘mans, domesticat’, participi de mansuescĕre ‘amansir, domesticar’, comp. de manus ‘mà’ i suescĕre ‘avesar-se’ 1a font: s. XIV, Llull
adjectiu Mansuet, manyac, dit especialment de l’animal no brau, no esquerp.

■ mans
| mansa

adjectiu Mansuet, manyac, dit especialment de l’animal no brau, no esquerp
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mansalva

■ mansalva

Mot emprat en l’expressió a mansalva locució adverbial referint-se a la manera d’atacar algú, de paraula o d’obra Sense cap risc, sense exposar-se gens
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mansament

■ mansament

adverbi Mansuetament, amb mansuetud
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mansarda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mansarda</title>

Etimologia: del fr. mansarde, íd., tret de l’expressió comble à la mansarde ‘teulada a la mansarda’, del nom de l’arquitecte F. Mansard (1598-1666) 1a font: 1917, DOrt.
    femení construcció
  1. Tipus de coberta els vessants de la qual presenten una línia trencada formada per la intersecció de plans inferiors molt inclinats amb uns altres de superiors i de poca inclinació.
  2. Pis situat sota una mansarda.

■ mansarda

femení construcció Tipus de coberta els vessants de la qual presenten una línia trencada formada per la intersecció de plans inferiors molt inclinats amb uns altres de superiors i de poca inclinació Pis situat sota una mansarda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mansega

■ mansega

femení botànica Planta herbàcia de la família de les ciperàcies Cladium mariscus , rizomatosa, de fulles embeinadores i d’inflorescències paniculars
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mansesa

■ mansesa

femení antigament Qualitat de mans o mansuet mansuetud
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mansió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mansió</title>

Partició sil·làbica: man_si_ó
Homòfon: menció
Etimologia: del ll. mansio, -ōnis ‘estada en un lloc; habitatge’ 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
  1. Acció d’aturar o estar-se en un lloc, sojorn.
    1. Casa, lloc on hom habita.
    2. Casa gran i luxosa.
  3. astrologia Cadascuna de les vint-i-vuit parts del camí de la Lluna, que corresponen als vint-i-vuit dies del mes lunar.

■ mansió

femení Acció d’aturar o estar-se en un lloc, sojorn Casa, lloc on hom habita Casa gran i luxosa astrologia Cadascuna de les vint-i-vuit parts del camí de la Lluna, que corresponen als vint-i-vuit dies del mes lunar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mansionari


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mansionari</title>

Partició sil·làbica: man_si_o_na_ri
  1. història eclesiàstica
    1. adjectiu i masculí Dit dels eclesiàstics que vivien en comunitat.
    2. masculí Persona que tenia cura d’una església (llànties, neteja i ornamentació).
  2. masculí història Funcionari militar romà encarregat de preparar l’allotjament de la tropa durant les campanyes.

■ mansionari

història eclesiàstica adjectiu i masculí Dit dels eclesiàstics que vivien en comunitat masculí Persona que tenia cura d’una església llànties, neteja i ornamentació masculí història Funcionari militar romà encarregat de preparar l’allotjament de la tropa durant les campanyes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mansiula

■ mansiula

femení dialectal Bufetada
Gran Diccionari de la llengua catalana

manso
| mansa

manso
| mansa

adjectiu Mans masculí colloquialment Paio, individu masculí colloquialment Romanço, amant
Traducció