Es mostren 88954 resultats

■ mantell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mantell</title>

Etimologia: del ll. mantellum, íd. 1a font: s. XIII
    masculí
  1. indumentària Vestidura en forma de capa subjecta al cap o a les espatlles.
  2. anatomia animal
    1. Replec dorsal de la massa visceral dels mol·luscs, dels braquiòpodes i dels cirrípedes, que pot cobrir tot el cos de l’animal o solament una part.
    2. Replec cutani de tipus membranós que cobreix la túnica dels tunicats.
  3. armament i història
    1. Escut defensiu.
    2. Tauler o conjunt de posts, més o menys gran, que els assaltants d’una fortificació portaven davant per a poder avançar a cobert.
  4. geologia
    1. Capa de la Terra compresa entre la discontinuïtat de Mohorovičić, que la separa de l’escorça i la discontinuïtat de Gutenberg que la separa del nucli.
    2. mantell nival Conjunt de capes de neu, que provenen d’una o de diferents nevades, acumulades sobre el sòl durant l’hivern.
  5. heràldica
    1. Ornament exterior de l’escut, de color vermell, folrat d’ermini i recollit, a dalt per una corona, i als costats superiors per un llaç d’or amb dues borles cadascun.
    2. Peça fonamental consistent en una perla que té la part superior plena sense deixar veure el camper.
  6. aixaragallament en mantell geomorfologia Escorriment en mantell de les aigües temporeres provinents de la pluja o de la fusió de la neu, que formen xaragalls.
  7. mantell aqüífer hidrologia Mantell freàtic.
  8. mantell de corriment geologia Cos rocós desplaçat al llarg d’un encavalcament.
  9. mantell freàtic hidrologia Mantell d’aigua subterrani que hi pot haver en les roques granulars o fissurades, ocupant tots els espais buits entre els grans de les roques o entre les escletxes.
  10. mantell marginal geobotànica Vegetació pròpia de les vores de bosc, integrada bàsicament per comunitats megafòrbiques.

■ mantell

masculí indumentària Vestidura en forma de capa subjecta al cap o a les espatlles anatomia animal Replec dorsal de la massa visceral dels molluscs, dels braquiòpodes i dels cirrípedes, que pot cobrir tot el cos de l’animal o solament una part Replec cutani de tipus membranós que cobreix la túnica dels tunicats armament i història Escut defensiu Tauler o conjunt de posts, més o menys gran, que els assaltants d’una fortificació portaven davant per a poder avançar a cobert geologia Capa de la Terra compresa entre la discontinuïtat de Mohorovičić, que la separa de l’escorça i la discontinuïtat de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manteller
| mantellera

■ manteller
| mantellera

masculí i femení oficis manuals Persona que fa mantells o en ven
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mantellet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mantellet</title>

Etimologia: de mantell 1a font: 1478
    masculí
  1. Peça d’abric en forma d’esclavina que usen les dones com a abric o adorn.
  2. heràldica Ornament extern de l’escut consistent en un tros de tela que surt del borlet i cau —obrint-se— per darrere el casc i l’escut.
  3. història
    1. Tauler de posts que els assaltants d’una fortificació portaven davant per a avançar a cobert.
    2. Ballester encarregat de la defensa de naus i de costes (mantellet de terra), probablement resguardat per un mantellet.

■ mantellet

masculí Peça d’abric en forma d’esclavina que usen les dones com a abric o adorn heràldica Ornament extern de l’escut consistent en un tros de tela que surt del borlet i cau —obrint-se— per darrere el casc i l’escut història Tauler de posts que els assaltants d’una fortificació portaven davant per a avançar a cobert Ballester encarregat de la defensa de naus i de costes mantellet de terra , probablement resguardat per un mantellet
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mantèl·lic
| mantèl·lica

■ mantèl·lic
| mantèl·lica

adjectiu geologia Relatiu o pertanyent al mantell terrestre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mantellina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mantellina</title>

Etimologia: de mantell 1a font: 1334
    femení
  1. indumentària Peça de roba fina de seda, tul, blonda o randes que porten les dones per a cobrir-se el cap i l’esquena.
  2. figuradament i col·loquialment
    1. Borratxera. Has agafat una bona mantellina!
    2. portar una mantellina Estar borratxo.

■ mantellina

femení indumentària Peça de roba fina de seda, tul, blonda o randes que porten les dones per a cobrir-se el cap i l’esquena figuradament i colloquialment Borratxera Has agafat una bona mantellina portar una mantellina Estar borratxo
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mantenidor
| mantenidora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mantenidor</title>

Etimologia: de mantenir 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení Que manté.
  2. masculí història Cadascun dels cavallers que en les justes o torneigs sostenien la lluita contra els qui volien combatre.
  3. masculí literatura Cadascun dels qui formen el consistori o tribunal en els certàmens literaris i jocs florals.

■ mantenidor
| mantenidora

adjectiu i masculí i femení Que manté masculí història Cadascun dels cavallers que en les justes o torneigs sostenien la lluita contra els qui volien combatre masculí literatura Cadascun dels qui formen el consistori o tribunal en els certàmens literaris i jocs florals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manteniment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">manteniment</title>

Etimologia: de mantenir 1a font: 1696, DLac.
    masculí
    1. Acció de mantenir o mantenir-se;
    2. l’efecte.
    1. Allò que manté o serveix per a mantenir.
    2. [generalment en pl] especialment Provisió de boca.
  3. dret Pensió periòdica que s’ha de passar per aliments.
  4. indústria i tecnologia Conjunt d’accions destinades a tenir en bon estat els materials i les instal·lacions.

■ manteniment

masculí Acció de mantenir o mantenir-se l’efecte Allò que manté o serveix per a mantenir generalment en pl especialment Provisió de boca dret Pensió periòdica que s’ha de passar per aliments indústria i tecnologia Conjunt d’accions destinades a tenir en bon estat els materials i les installacions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mantenir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mantenir</title>

Etimologia: del b. ll. manutenēre, íd., comp. de manus ‘mà’ i tenēre ‘aguantar’ 1a font: c. 1240
    verb
    1. transitiu Fer que alguna cosa romangui en un estat determinat, no s’alteri, no s’extingeixi, etc. Mantenir la frescor, la calor, el foc. Mantenir viva la memòria. Mantenir l’ordre, la disciplina.
    2. pronominal Aquests costums s’han mantingut des de temps immemorials.
    3. transitiu per extensió L’excitació el mantindrà insomne.
    4. pronominal per extensió Mantenir-se àgil, vigorós, fresc.
    1. transitiu Fer certa acció o tenir certa actitud amb continuïtat. Mantenir correspondència amb algú. És important saber mantenir la conversació.
    2. pronominal Es manté ferm en el seu propòsit.
    3. transitiu Afirmar amb persistència. Jo mantinc que això no és veritat.
    4. mantenir la paraula Complir la paraula donada.
    5. mantenir un secret No divulgar un secret.
  3. especialment
    1. transitiu Donar a algú els mitjans necessaris per a viure, fornir-li els aliments, els vestits, etc., que li calguin. Ell sol manté tota la família.
    2. pronominal Mantenint-se d’herbes, no podrà pas aguantar gaire.

■ mantenir

verb transitiu Fer que alguna cosa romangui en un estat determinat, no s’alteri, no s’extingeixi, etc Mantenir la frescor, la calor, el foc Mantenir viva la memòria Mantenir l’ordre, la disciplina pronominal Aquests costums s’han mantingut des de temps immemorials transitiu per extensió L’excitació el mantindrà insomne pronominal per extensió Mantenir-se àgil, vigorós, fresc transitiu Fer certa acció o tenir certa actitud amb continuïtat Mantenir correspondència amb algú És important saber mantenir la conversació pronominal Es manté ferm en el seu propòsit transitiu Afirmar amb persistència…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manter
| mantera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">manter</title>

Homòfon: menter
Etimologia: de manta
    masculí i femení
  1. oficis manuals Mantaire.
  2. Persona que ven sense llicència i a baix preu productes, sovint imitacions o falsificacions, que exposa a la via pública sobre una peça de roba estesa a terra.

■ manter
| mantera

masculí i femení oficis manuals Mantaire Persona que ven sense llicència i a baix preu productes, sovint imitacions o falsificacions, que exposa a la via pública sobre una peça de roba estesa a terra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manteu

■ manteu

masculí indumentària Capa llarga sense valona que portaven els eclesiàstics sobre la sotana
Traducció