Es mostren 88940 resultats

■ manufactura

■ manufactura

femení economia Producte resultant d’un treball manual Fàbrica o establiment industrial Procés de fabricació de béns
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manufacturar

■ manufacturar

verb transitiu Fer a mà o amb l’ajut de maquinària, fabricar Manufacturar cigars, camises
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manufacturer
| manufacturera

■ manufacturer
| manufacturera

indústria adjectiu Relatiu o pertanyent a la manufactura masculí i femení Fabricant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

manuleutes

manuleutes

femení plural antigament història del dret Fiances carceràries
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manumetre

■ manumetre

verb transitiu Donar llibertat a un esclau
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manumissió

■ manumissió

femení dret romà En el dret clàssic, atorgament de la llibertat a un esclau o a un serf
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

manumissor

manumissor

masculí antigament dret Marmessor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manuscrit
| manuscrita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">manuscrit</title>

Etimologia: del b. ll. manuscriptum, íd., comp. de manus ‘mà’ i scriptus, -a, -um ‘escrit’ 1a font: 1638
    [abreviatura ms.]
  1. adjectiu Escrit a mà.
  2. masculí
    1. Text escrit a mà, original autògraf.
    2. per extensió Mecanoscrit.
    3. paleografia i codicologia Llibre escrit a mà.

■ manuscrit
| manuscrita

abreviatura ms adjectiu Escrit a mà masculí Text escrit a mà, original autògraf per extensió Mecanoscrit paleografia i codicologia Llibre escrit a mà
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manutenció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">manutenció</title>

Partició sil·làbica: ma_nu_ten_ci_ó
Etimologia: del b. ll. manutentio, -ōnis ‘protecció, suport, manteniment’, der. de manutenēre ‘mantenir, protegir’, comp. de manus ‘mà’ i tenēre ‘tenir’ 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de mantenir 3;
    2. l’efecte.
  2. Conjunt de despeses relatives al manteniment d’una persona en determinades circumstàncies. Una beca, una pensió de manutenció. Els pares paguen la seva manutenció mentre estudia a l’estranger.
  3. manutenció, emmagatzematge En la indústria, conjunt de les operacions de maneig, transport i emmagatzematge de materials.

■ manutenció

femení Acció de mantenir 3 l’efecte Conjunt de despeses relatives al manteniment d’una persona en determinades circumstàncies Una beca, una pensió de manutenció Els pares paguen la seva manutenció mentre estudia a l’estranger manutenció, emmagatzematge En la indústria, conjunt de les operacions de maneig, transport i emmagatzematge de materials
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

manutenència


<title type="display">manutenència</title>

Partició sil·làbica: ma_nu_te_nèn_ci_a
femení història del dret català Als segles XV-XVI, provisió executòria de l’audiència reial donant la possessió de benifets eclesiàstics.

manutenència

femení història del dret català Als segles XV-XVI, provisió executòria de l’audiència reial donant la possessió de benifets eclesiàstics