Es mostren 88940 resultats

■ maquinari

■ maquinari

masculí informàtica Conjunt dels elements estrictament materials de les màquines informàtiques, que comprèn una unitat central i equips perifèrics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maquinària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">maquinària</title>

Partició sil·làbica: ma_qui_nà_ri_a
Etimologia: pl. neutre del ll. machinarius, -a, -um ‘de la màquina’ 1a font: 1803, DEst.
    femení tecnologia
  1. Construcció de màquines. Taller de maquinària.
  2. Conjunt de màquines d’una fàbrica, d’un taller, etc., que serveixen per a un fi determinat.
  3. Mecanisme que fa funcionar alguna cosa. La maquinària d’un rellotge.

■ maquinària

femení tecnologia Construcció de màquines Taller de maquinària Conjunt de màquines d’una fàbrica, d’un taller, etc, que serveixen per a un fi determinat Mecanisme que fa funcionar alguna cosa La maquinària d’un rellotge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maquineta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">maquineta</title>

Etimologia: de màquina 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Màquina petita.
  2. especialment Nom genèric de certs estris, aparells, etc., de dimensions reduïdes, que hom empra en oficis diversos, treballs manuals, etc. Maquineta de fer punta al llapis.
  3. maquineta de lliços indústria tèxtil Mecanisme acoblat al teler, encarregat de fer moure els lliços per a formar la calada, quan el nombre de lliços no sobrepassa la trentena.
  4. màquineta de lligar indústria tèxtil Nom donat a les primitives maquinetes de lliços estilades en els telers de mà.

■ maquineta

femení Màquina petita especialment Nom genèric de certs estris, aparells, etc, de dimensions reduïdes, que hom empra en oficis diversos, treballs manuals, etc Maquineta de fer punta al llapis maquineta de lliços indústria tèxtil Mecanisme acoblat al teler, encarregat de fer moure els lliços per a formar la calada, quan el nombre de lliços no sobrepassa la trentena màquineta de lligar indústria tèxtil Nom donat a les primitives maquinetes de lliços estilades en els telers de mà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maquinisme

■ maquinisme

masculí economia Introducció generalitzada, progressiva i a gran escala de màquines en el procés de producció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maquinista


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">maquinista</title>

Etimologia: de màquina 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu economia Relatiu o pertanyent al maquinisme. La revolució maquinista.
  2. masculí i femení
    1. Persona que fa funcionar i governa una màquina motora, com ara la màquina de vapor d’una fàbrica, la d’un vaixell, etc.
    2. especialment ferrocarrils Persona que condueix una locomotora.
    3. arts gràfiques Operari gràfic que té cura d’una màquina d’imprimir.
  3. masculí i femení cinematografia i televisió Tècnic de cinema o televisió que s’ocupa del funcionament de la càmera; càmera.
  4. masculí i femení cinematografia, teatre i televisió En teatre, cinema i televisió, persona encarregada de muntar l’escenografia, de preparar i fer funcionar la tramoia i de col·locar en escena el material necessari per a la representació teatral o per a la filmació.

■ maquinista

adjectiu economia Relatiu o pertanyent al maquinisme La revolució maquinista masculí i femení Persona que fa funcionar i governa una màquina motora, com ara la màquina de vapor d’una fàbrica, la d’un vaixell, etc especialment ferrocarrils Persona que condueix una locomotora arts gràfiques Operari gràfic que té cura d’una màquina d’imprimir masculí i femení cinematografia i televisió Tècnic de cinema o televisió que s’ocupa del funcionament de la càmera càmera masculí i femení cinematografia , teatre i televisió En teatre, cinema i televisió, persona encarregada de muntar l’escenografia, de…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maquinyó

■ maquinyó

masculí Traficant de cavalls
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maquis


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">maquis</title>

Etimologia: del fr. maquis, íd., i aquest, del cors macchia ‘taca’, aplicat a les mates i garrics que tanquen un terreny i, metonímicament, als guerrillers de la Resistència que s’hi amagaven
    masculí història
  1. Lloc poc accessible on, sota l’ocupació alemanya de França, s’agrupaven els membres de la Resistència.
  2. Organització de resistència armada, a França, contra l’ocupació alemanya.
  3. Moviment de guerrilles antifranquistes que tingué lloc en diversos punts de l’estat espanyol.

■ maquis

masculí història Lloc poc accessible on, sota l’ocupació alemanya de França, s’agrupaven els membres de la Resistència Organització de resistència armada, a França, contra l’ocupació alemanya Moviment de guerrilles antifranquistes que tingué lloc en diversos punts de l’estat espanyol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maquisard
| maquisarda

■ maquisard
| maquisarda

masculí i femení història Membre del maquis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mar</title>

Etimologia: del ll. mare, íd. 1a font: orígens de la llengua, Llull
    femení o masculí
    1. geologia i oceanografia Massa d’aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra; oceà. La superfície del mar. A tres-cents metres sobre el nivell del mar.
    2. anar en mar (o a la mar) Fer-se a la mar.
    3. alta mar Des d’on no s’albira la riba.
    4. córrer la mar (o les mars) Navegar.
    5. fer-se a la mar Sortir de port una embarcació i dirigir-se a alta mar.
    6. gent de mar Pescadors, marins.
    7. mar oceana Oceà.
    8. no trobar aigua a mar figuradament No trobar allò que és molt fàcil de trobar.
    9. prendre la mar Fer-se a la mar.
    10. tirar aigua a mar figuradament Fer alguna cosa completament inútil.
    11. tirar (o fotre) a mar figuradament Llençar. Això s’ha espatllat: ja ho pots tirar a mar!
  2. oceanografia Extensió d’aigua salada considerada com una petita divisió de l’oceà, més o menys tancada per la massa continental. Mar Mediterrània. Mar interior, tancada. Mar continental.
  3. oceanografia i marina, marítim
    1. Estat de la mar amb relació a les dimensions de les onades i als obstacles que representen per a la navegació.
    2. bona mar Mar tranquil·la, no agitada.
    3. haver-hi molta mar Haver-hi o fer mala mar.
    4. mala mar Mar molt agitada per grans onades.
    5. mar arrissada Mar amb onades de menys de 0,1 m, que constitueix el grau 1 de l’escala de Douglas.
    6. mar brava Mar amb onades que oscil·len entre 4 i 6 m, que constitueix el grau 6 de l’escala de Douglas.
    7. mar calma (o mar bonança) Mar plana.
    8. mar de capa Mar desfeta.
    9. mar de fons (o de fora, o forana, o llarguera, o de lleva, o de lluny) Ones que són degudes a vents llunyans o a vents que ja han mancat.
    10. mar de fons figuradament maror 2 1.
    11. mar de llamp Gran agitació de la mar sobrevinguda sobtadament.
    12. mar de popa (o de proa, o de costat) Mar que bat contra la popa (o la proa, o el costat) d’una nau.
    13. mar desfeta Mar amb onades que oscil·len entre 6 i 9 m, que constitueix el grau 7 de l’escala de Douglas.
    14. mar de vent Mar amb un onatge generat per tempestes properes a la costa, que té un aspecte irregular i desordenat, caracteritzat per ones de període, alçària i direcció de propagació aleatòries, cosa que comporta l’aspecte caòtic de la superfície de la mar.
    15. mar enorme Mar amb onades de més de 14 m, que constitueix el grau 9 de l’escala de Douglas.
    16. mar grossa Maregassa.
    17. mar llarga Estat de la mar quan les ones són molt amples però molt baixes.
    18. mar molt alta Mar amb onades que oscil·len entre 9 i 14 m, que constitueix el grau 8 de l’escala de Douglas.
    19. mar plana Mar sense onades, que constitueix el grau 0 de l’escala de Douglas.
    20. mar podrida Mar completament plana i transparent.
    21. mar vella Estat de la mar quan les ones són conseqüència d’un vent ja calmat.
  4. geografia administrativa
    1. alta mar Espais marítims que no formen part de la mar territorial o de les aigües interiors.
    2. mar territorial Espai marítim sotmès a la sobirania d’un estat.
  5. figuradament Gran extensió. Mar de sorra, de gel.
  6. figuradament
    1. la mar Molt, abundantment. Aquell noi m’agrada la mar. D’això, en té la mar.
    2. la mar de Molta quantitat de, gran nombre de, molt. Va anar-hi la mar de gent. És la mar de feliç. S’ha fet la mar d’il·lusions.
    3. una mar Separació, diferència, molt gran. Entre tu i jo hi ha una mar.
    4. una mar de Una gran quantitat de, molt. Estic en una mar de dubtes. Una mar de sang, de llàgrimes.
  7. mar lunar astronomia Cadascuna de les extenses planes de coloració fosca que presenta la superfície de la Lluna.

■ mar

femení o masculí geologia i oceanografia Massa d’aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra oceà La superfície del mar A tres-cents metres sobre el nivell del mar anar en mar o a la mar Fer-se a la mar alta mar Des d’on no s’albira la riba córrer la mar o les mars Navegar fer-se a la mar Sortir de port una embarcació i dirigir-se a alta mar gent de mar Pescadors, marins mar oceana Oceà no trobar aigua a mar figuradament No trobar allò que és molt fàcil de trobar prendre la mar Fer-se a la mar tirar aigua a mar figuradament Fer alguna cosa completament inútil tirar o…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mara


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mara</title>

Homòfon: mare
masculí zoologia Mamífer euteri de l’ordre dels rosegadors i de la família dels càvids (Dolichotis patagonica), de color gris al dors, groguenc als costat i blanc a la part inferior, amb potes llargues i orelles de punta arrodonida, propi de l’Argentina.

■ mara

masculí zoologia Mamífer euteri de l’ordre dels rosegadors i de la família dels càvids Dolichotis patagonica , de color gris al dors, groguenc als costat i blanc a la part inferior, amb potes llargues i orelles de punta arrodonida, propi de l’Argentina
Traducció