Es mostren 88940 resultats

■ marqueteria

■ marqueteria

femení decoració Decoració plana dels mobles feta amb incrustacions de peces de fusta, vori, nacre, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ màrqueting


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">màrqueting</title>

Etimologia: de l’angl. marketing ‘compra i venda al mercat’, de market, de l’ant. gearmarkett (saxó iarmarket) ‘mercat de l’any’, del ll. mercatus, participi de mercari ‘comprar’
    masculí economia
  1. Conjunt de tècniques programades, coherents i dinàmiques, orientades a perfeccionar el procés de comercialització millorant l’eficiència en la producció, la distribució i la venda de productes o de serveis.
  2. màrqueting de continguts Estratègia de màrqueting consistent a crear i difondre continguts rellevants per al públic objectiu d'una marca, amb la finalitat de captar la seva atenció i mantenir o crear una comunitat afí a la marca.
  3. màrqueting digital (o electrònic) Màrqueting que se serveix de les tecnologies de la informació i la comunicació.

■ màrqueting

masculí economia Conjunt de tècniques programades, coherents i dinàmiques, orientades a perfeccionar el procés de comercialització millorant l’eficiència en la producció, la distribució i la venda de productes o de serveis màrqueting de continguts Estratègia de màrqueting consistent a crear i difondre continguts rellevants per al públic objectiu d'una marca, amb la finalitat de captar la seva atenció i mantenir o crear una comunitat afí a la marca màrqueting digital o electrònic Màrqueting que se serveix de les tecnologies de la informació i la comunicació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

marquixanenc
| marquixanenca

marquixanenc
| marquixanenca

adjectiu i masculí i femení De Marquixanes Conflent
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marrà1
| marrana

■ marrà1
| marrana

masculí zoologia Mascle de l’ovella adjectiu i masculí i femení per analogia Dit de l’infant molt tossut, que fa marraneries Vegeu també marrà 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marrà2
| marrana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marrà</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Homòfon: marrar
Etimologia: del cast. marrano, íd., i aquest, de l’àr. maḥram ‘vedat, prohibit’, per tal com el porc era prohibit a musulmans i jueus
  1. masculí dialectal Verro.
  2. adjectiu i masculí i femení
    1. per analogia Porc, dit d’una persona molt bruta.
    2. figuradament Porc, que no és de fiar, que fa porcades.
  3. adjectiu i masculí i femení despectivament Dit del jueu i del musulmà conversos que continuaven practicant llur religió.



    4. Vegeu també:
    marrà1

■ marrà2
| marrana

masculí dialectal Verro adjectiu i masculí i femení per analogia Porc, dit d’una persona molt bruta figuradament Porc, que no és de fiar, que fa porcades adjectiu i masculí i femení despectivament Dit del jueu i del musulmà conversos que continuaven practicant llur religió Vegeu també marrà 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marraco

■ marraco

masculí folklore Al Maestrat, personatge imaginari que hom anomena per fer por als nens Figura d’animal monstruós que rodava com un vehicle, treia una llengua molt llarga i era exhibit a la processó del Corpus de Lleida
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marrada

■ marrada

femení Volta que hom fa desviant-se del camí que va més dretament d’un punt a un altre Agafant la carretera farem marrada Camí que fa volta, que no va dret d’un punt a un altre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marradejar

■ marradejar

verb intransitiu Fer marrada marrar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marraix


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marraix</title>

Partició sil·làbica: mar_raix
Etimologia: del cast. marrajo ‘astut, marraix’, d’origen incert, potser d’un nom hipocorístic del gat 1a font: 1802
masculí ictiologia Peix de l’ordre dels esqualiformes i de la família dels isúrids (Lamna nasus), d’un color gris blavós i blanc, amb l’aleta en forma de mitja lluna.

■ marraix

masculí ictiologia Peix de l’ordre dels esqualiformes i de la família dels isúrids Lamna nasus , d’un color gris blavós i blanc, amb l’aleta en forma de mitja lluna
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marraixa

■ marraixa

femení dialectal càntir 1 dialectal Garrafa