Es mostren 88954 resultats

marmoritzar

marmoritzar

verb transitiu Transformar en marbre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marmosa

■ marmosa

femení zoologia Gènere de mamífers de l’ordre dels marsupials i de la família dels didèlfids Marmosa sp , de cos esvelt i pelatge de color terrós
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marmota


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marmota</title>

Etimologia: del fr. marmotte, íd., potser alteració de *mormont, ll. mus montis ‘rata de muntanya’, per influx de marmoter ‘mormolar’ o de l’arrel onomatopeica mar- ‘ronc’ 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. zoologia Gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors i de la família dels esciúrids (Marmota sp), de cos rodó i aixafat i pelatge molt espès, que s’amaga sota terra, on hiberna.
  2. ictiologia Xoriguer.

■ marmota

femení zoologia Gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors i de la família dels esciúrids Marmota sp , de cos rodó i aixafat i pelatge molt espès, que s’amaga sota terra, on hiberna ictiologia Xoriguer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maroma

■ maroma

femení Corda molt gruixuda passar la maroma figuradament Sortir airós d’una situació difícil, trampejar-la
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maronita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">maronita</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als maronites.
  2. masculí i femení història eclesiàstica Membre d’una comunitat cristiana establerta al Líban, on constitueix el grup religiós més important.
  3. ritu maronita litúrgia Ritu propi dels maronites, variant del siríac o antioquè.

■ maronita

adjectiu Relatiu o pertanyent als maronites masculí i femení història eclesiàstica Membre d’una comunitat cristiana establerta al Líban, on constitueix el grup religiós més important ritu maronita litúrgia Ritu propi dels maronites, variant del siríac o antioquè
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maror


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">maror</title>

Etimologia: possiblement d’una expressió ll. com ara maris agitatio, -onis ‘agitació de la mar’, que hauria donat maró, alterat per adaptar-lo als abstractes en -or 1a font: 1393
    femení
  1. oceanografia i marina, marítim
    1. Mar amb onades que oscil·len entre 0,5 i 1,25 m, que constitueix el grau 3 de l’escala de Douglas.
    2. forta maror Mar amb onades que oscil·len entre 1,25 i 2,5 m, que constitueix el grau 4 de l’escala de Douglas.
  2. figuradament
    1. Agitació, discòrdia, mal humor, etc., en el si d’un grup de persones. No tinc ganes d’anar a casa perquè hi ha maror.
    2. Remor confusa de baralla, de protesta, etc. Quan ronca la maror de la batalla.
    3. mala maror maror 2 1.

■ maror

femení oceanografia i marina, marítim Mar amb onades que oscillen entre 0,5 i 1,25 m, que constitueix el grau 3 de l’escala de Douglas forta maror Mar amb onades que oscillen entre 1,25 i 2,5 m, que constitueix el grau 4 de l’escala de Douglas figuradament Agitació, discòrdia, mal humor, etc, en el si d’un grup de persones No tinc ganes d’anar a casa perquè hi ha maror Remor confusa de baralla, de protesta, etc Quan ronca la maror de la batalla mala maror maror 2 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marquès
| marquesa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marquès</title>

Etimologia: de marca 1a font: s. XIV, Jaume I
  1. masculí i femení
    1. Persona que posseeix el títol nobiliari de marquès.
    2. història Comte que governava un territori fronterer o marca.
    3. Persona que té a càrrec seu el govern d’un marquesat.
    4. Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és per sobre del de comte i per sota del de duc.
  2. femení Muller d’un marquès.

■ marquès
| marquesa

masculí i femení Persona que posseeix el títol nobiliari de marquès història Comte que governava un territori fronterer o marca Persona que té a càrrec seu el govern d’un marquesat Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és per sobre del de comte i per sota del de duc femení Muller d’un marquès
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marquesal

■ marquesal

adjectiu Relatiu o pertanyent a un marquès o a un marquesat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marquesat

■ marquesat

masculí Títol, dignitat o ofici d’un marquès història Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un marquès història Al Sacre Imperi, marcgraviat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marquesina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marquesina</title>

Etimologia: de marquès
    femení
  1. Coberta de tela que hom posa sobre una tenda per guardar-la més bé de la pluja.
  2. construcció Coberta lleugera i en volada, col·locada a la façana d’un edifici, damunt la porta d’entrada, i destinada a resguardar de la pluja les persones que entren o que surten.

■ marquesina

femení Coberta de tela que hom posa sobre una tenda per guardar-la més bé de la pluja construcció Coberta lleugera i en volada, collocada a la façana d’un edifici, damunt la porta d’entrada, i destinada a resguardar de la pluja les persones que entren o que surten
Traducció