Es mostren 88939 resultats

■ ancilòstom

■ ancilòstom

masculí zoologia Cuc de la classe dels nematodes Ancylostoma duodenale , de color rosat, paràsit de l’home
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ancilostomiasi

■ ancilostomiasi

femení patologia Malaltia causada per l’ancilòstom, que parasita l’intestí prim i provoca petites hemorràgies continuades, que poden arribar a produir casos d’anèmia greu
Gran Diccionari de la llengua catalana

ancípit
| ancípita


<title type="display">ancípit</title>

Etimologia: del ll. anceps, ancipĭtis ‘de dos caps’
adjectiu botànica Molt comprimit, amb una secció semblant a la d’una espasa de dos talls.

ancípit
| ancípita

adjectiu botànica Molt comprimit, amb una secció semblant a la d’una espasa de dos talls
Gran Diccionari de la llengua catalana

ancistrocàrpic
| ancistrocàrpica

ancistrocàrpic
| ancistrocàrpica

adjectiu botànica Dit de les plantes que tenen fruits espinosos, propis per a la disseminació epizoocora
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ancó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ancó</title>

Etimologia: de anca
    masculí
  1. Badia petita on les embarcacions poden ancorar.
  2. Mènsula que sosté una cornisa a ambdós costats d’un buit.
  3. adoberia En els cavalls, els ases i altres animals equins, tros de pell que cobreix les anques, a banda i banda de la cua.

■ ancó

masculí Badia petita on les embarcacions poden ancorar Mènsula que sosté una cornisa a ambdós costats d’un buit adoberia En els cavalls, els ases i altres animals equins, tros de pell que cobreix les anques, a banda i banda de la cua
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anconal

■ anconal

adjectiu Relatiu o pertanyent al colze masculí Múscul anconal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ àncora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">àncora</title>

Etimologia: del ll. ancŏra, per via culta 1a font: s. XIII
    femení
  1. marina, marítim Aparell de ferro o d’acer que, lligat a l’extrem d’una cadena, d’un cap o d’un cable, hom deixa caure fins a tocar el fons del mar, on es clava i impedeix que un vaixell o qualsevol embarcació sigui emportat pel vent o pels corrents.
  2. Nom de diferents objectes que tenen la forma d’una àncora o fan un ofici anàleg al de l’àncora d’un vaixell.
  3. aeronàutica Aparell de ferro proveït de ganxos terminals que, en ésser llançat des d’un globus, s’aferra a algun accident del terreny i reté l’aeròstat.
  4. art En la iconografia paleocristiana, representació d’una àncora, símbol de l’esperança.
  5. informàtica Etiqueta que defineix la vinculació d’una pàgina web amb una altra pàgina o d’una part d’una pàgina web amb altres parts de la mateixa pàgina.
  6. rellotgeria Peça d’acer o de llautó que forma part del mecanisme d’escapament dels rellotges, de forma semblant a l’àncora dels vaixells.
  7. àncora de salvació figuradament Recurs suprem.
  8. estar a l’àncora marina, marítim Estar amb l’àncora o les àncores clavades.
  9. llevar l’àncora (o àncores) marina, marítim Anar-se’n un vaixell; partir.
  10. tirar l’àncora (o àncores) marina, marítim Deturar el vaixell.

■ àncora

femení marina, marítim Aparell de ferro o d’acer que, lligat a l’extrem d’una cadena, d’un cap o d’un cable, hom deixa caure fins a tocar el fons del mar, on es clava i impedeix que un vaixell o qualsevol embarcació sigui emportat pel vent o pels corrents Nom de diferents objectes que tenen la forma d’una àncora o fan un ofici anàleg al de l’àncora d’un vaixell aeronàutica Aparell de ferro proveït de ganxos terminals que, en ésser llançat des d’un globus, s’aferra a algun accident del terreny i reté l’aeròstat art En la iconografia paleocristiana, representació d’una àncora, símbol de l’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ancorar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ancorar</title>

Etimologia: de àncora 1a font: 1780
    verb
  1. transitiu Assegurar (el vaixell) amb l’àncora o les àncores. Un vaixell ancorat.
  2. intransitiu Tirar l’àncora o les àncores. Ancorar prop de la costa.
  3. transitiu figuradament Fixar sòlidament.
  4. transitiu construcció Unir fortament dues peces per evitar que l’una pugui moure’s amb relació a l’altra, especialment per provar-ne els moviments horitzontals.
  5. transitiu tecnologia Plaçar una peça, un aparell, una màquina o una instal·lació de manera que resti fixada a terra o en l’estructura de l’edifici en què ha de funcionar. Ancorar una màquina, una eina.

■ ancorar

verb transitiu Assegurar el vaixell amb l’àncora o les àncores Un vaixell ancorat intransitiu Tirar l’àncora o les àncores Ancorar prop de la costa transitiu figuradament Fixar sòlidament transitiu construcció Unir fortament dues peces per evitar que l’una pugui moure’s amb relació a l’altra, especialment per provar-ne els moviments horitzontals transitiu tecnologia Plaçar una peça, un aparell, una màquina o una installació de manera que resti fixada a terra o en l’estructura de l’edifici en què ha de funcionar Ancorar una màquina, una eina
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ancoratge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ancoratge</title>

Etimologia: de ancorar 1a font: 1439
    masculí
  1. Acció d’ancorar.
  2. citologia Invaginació d’una part de la membrana cel·lular en el territori de la cèl·lula adjacent.
  3. construcció
    1. Giny que serveix per a lligar fortament dos elements constructius, especialment el que serveix per a evitar desplaçaments horitzontals.
    2. Fixació que no resta confiada a la força de gravetat.
  4. esports Element d’una o dues peces que hom fixa a la roca, el glaç, un arbre o un arbust per a subjectar-hi una corda o un cable.
  5. ferrocarrils Consolidació i immobilització d’una via amb tirants, tensors o altres dispositius que la fixen i eliminen tota mena de joc lateral i longitudinal.
  6. marina, marítim
    1. Acció d’ancorar un vaixell.
    2. Lloc adient per a ancorar els vaixells.

■ ancoratge

masculí Acció d’ancorar citologia Invaginació d’una part de la membrana cellular en el territori de la cèllula adjacent construcció Giny que serveix per a lligar fortament dos elements constructius, especialment el que serveix per a evitar desplaçaments horitzontals Fixació que no resta confiada a la força de gravetat esports Element d’una o dues peces que hom fixa a la roca, el glaç, un arbre o un arbust per a subjectar-hi una corda o un cable ferrocarrils Consolidació i immobilització d’una via amb tirants, tensors o altres dispositius que la fixen i eliminen tota mena de joc lateral i…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ancorca


<title type="display">ancorca</title>

Etimologia: potser d’un hispanoàrab al-qúrqa, alteració del ll. crocus ‘safrà’
femení Terra groga de Venècia que hom empra com a pintura.

ancorca

femení Terra groga de Venècia que hom empra com a pintura
Traducció