<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marronós</title>
Body
adjectiu Que tira a marró.
Es mostren 88940 resultats
■
marroquí
| marroquina
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marroquí</title>
Accessory
Etimologia: del nom del Marroc
Body
- adjectiu i masculí i femení Del Marroc (estat d’Àfrica).
-
adjectiu i masculí
adoberia
- Dit del procediment d’adob vegetal en el qual hom col·loca les pells dins un clot alternant-les amb capes d’escorça de sumac, tot el conjunt essent recobert d’aigua.
- Dit de la pell adobada pel procediment marroquí.
■
marroquí
| marroquina
adjectiu i masculí i femení Del Marroc estat d’Àfrica adjectiu i masculí adoberia Dit del procediment d’adob vegetal en el qual hom colloca les pells dins un clot alternant-les amb capes d’escorça de sumac, tot el conjunt essent recobert d’aigua Dit de la pell adobada pel procediment marroquí
■
marroquinar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marroquinar</title>
Accessory
Etimologia: del nom del Marroc
Body
verb
transitiu nàutica Plegar la vela tota cap a proa.
■
marroquinar
verb transitiu nàutica Plegar la vela tota cap a proa
■
marroquiner
| marroquinera
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marroquiner</title>
Accessory
Etimologia: de marroquí
Body
masculí i femení adoberia Especialista en marroquineria.
■
marroquiner
| marroquinera
masculí i femení adoberia Especialista en marroquineria
■
marroquineria
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marroquineria</title>
Accessory
Partició sil·làbica: mar_ro_qui_ne_ri_a
Etimologia: de marroquí
Etimologia: de marroquí
Body
femení adoberia Tècnica de treball de cuir pel procediment marroquí.
■
marroquineria
femení adoberia Tècnica de treball de cuir pel procediment marroquí
■
marrubí
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marrubí</title>
Accessory
Etimologia: del ll. marrubium, íd. 1a font: 1466
Body
masculí botànica Malrubí.
■
marrubí
masculí botànica Malrubí
■
marruc
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marruc</title>
Accessory
Etimologia: de marrucar
Body
masculí Parrup.
■
marruc
masculí Parrup
■
marrucar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marrucar</title>
Accessory
Etimologia: d’origen onomatopeic, semblant a parrupar, amb versemblant influx de la partícula mar- de mots que expressen el ronc del gat, com el mateix marruixa ‘gat’ (cf. marmita, marmota)
Body
verb
intransitiu Parrupar.
■
marrucar
verb intransitiu Parrupar
■
marruix
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marruix</title>
Accessory
Partició sil·làbica: mar_ruix
Body
masculí Marruixa.
■
marruix
masculí Marruixa
■
marruixa
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marruixa</title>
Accessory
Partició sil·làbica: mar_rui_xa
Etimologia: terme hipocorístic d’origen onomatopeic, expressiu dels sons que fa el gat (cf. marmita, marmota, marrucar)
Etimologia: terme hipocorístic d’origen onomatopeic, expressiu dels sons que fa el gat (cf. marmita, marmota, marrucar)
Body
femení Terme afectuós per a designar el gat, especialment en acaronar-lo.
■
marruixa
femení Terme afectuós per a designar el gat, especialment en acaronar-lo