<title type="display">marratxiner</title>
Body
adjectiu i masculí i femení De Marratxí (Mallorca).
Es mostren 88954 resultats
marratxiner
| marratxinera
marratxiner
| marratxinera
adjectiu i masculí i femení De Marratxí Mallorca
■
marrec
| marreca
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marrec</title>
Accessory
Etimologia: dimin. de marrà1 1a font: s. XIV
Body
- masculí zoologia Xai.
- masculí i femení Noi o noia petits.
■
marrec
| marreca
masculí zoologia Xai masculí i femení Noi o noia petits
marrell
<title type="display">marrell</title>
Body
masculí Sobrenom que durant el segle XVIII i el segle XIX hom donava, a Mallorca, als antilul·listes.
marrell
masculí Sobrenom que durant el segle XVIII i el segle XIX hom donava, a Mallorca, als antilullistes
■
marreu
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marreu</title>
Accessory
Partició sil·làbica: mar_reu
Etimologia: variant de marrubí, probablement der. del genitiu ll. arcaic marrŭbī, que pogué donar marrúu o marrou, evolucionat després en marreu
Etimologia: variant de marrubí, probablement der. del genitiu ll. arcaic marrŭbī, que pogué donar marrúu o marrou, evolucionat després en marreu
Body
masculí botànica Malrubí.
■
marreu
masculí botànica Malrubí
■
marriment
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marriment</title>
Accessory
Etimologia: de l’ant. marrir ‘entristir’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
masculí Estat del qui està abatut per la tristesa, la malenconia.
■
marriment
masculí Estat del qui està abatut per la tristesa, la malenconia
■
marrinxa
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marrinxa</title>
Accessory
Etimologia: d’origen incert
Body
femení Mot emprat en l’expressió fer marrinxa locució verbal Beure excessivament, emborratxar-se.
■
marrinxa
femení Mot emprat en l’expressió fer marrinxa locució verbal Beure excessivament, emborratxar-se
■
marrinxó
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marrinxó</title>
Accessory
Etimologia: variant de marranxó
Body
masculí zoologia Porcell.
■
marrinxó
masculí zoologia Porcell
■
marrit
| marrida
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marrit</title>
Accessory
Etimologia: participi de l’ant. marrir ‘entristir’, del germ. occ. marrjan ‘irritar’ 1a font: s. XIII, Vides
Body
adjectiu Que pateix marriment.
■
marrit
| marrida
adjectiu Que pateix marriment
■
marró
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marró</title>
Accessory
Etimologia: del fr. marron ‘castanya’ 1a font: s. XX, Oller
Body
adjectiu i masculí Castany. Duia una brusa marró i uns pantalons també marrons. El color marró li agrada molt.
■
marró
adjectiu i masculí Castany Duia una brusa marró i uns pantalons també marrons El color marró li agrada molt
■
marro1
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marro</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Etimologia: d’origen incert, probablement del fr. marc, íd., ‘residu de fruita triturada’, der. de marcher ‘trepitjar’, adaptat al cat. marro2 ‘marrada; embull’, postverbal de marrar 1a font: c. 1900, Vayreda
Body
masculí Solatge de certes substàncies, com ara el cafè molt, després que hom les ha fetes bullir per obtenir-ne una infusió.
Vegeu també:
marro2
Vegeu també:
marro2
■
marro1
masculí Solatge de certes substàncies, com ara el cafè molt, després que hom les ha fetes bullir per obtenir-ne una infusió Vegeu també marro 2