Es mostren 88954 resultats

marsupialització

marsupialització

femení terapèutica Tècnica quirúrgica consistent a suturar a la pell la paret d’un quist que no ha pogut ésser extirpat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mart1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mart</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: d’origen germ. incert, potser d’un gòt. *marthus, íd. 1a font: 1352
    masculí
  1. zoologia Gènere de mamífers de l’ordre dels carnívors i de la família dels mustèlids (Martes sp), de pelatge burell, amb una gran taca groga a la gorja. Cal destacar-ne el mart comú (M. martes), el mart gibelí (M. zibellina), el mart de gorja groga (M. flavigula) i el mart americà (M. americana).
  2. indumentària Pell del mart com a pell preciosa, utilitzada en la fabricació o en el guarniment de peces que serveixen d’abrigall.



    3. Vegeu també:
    mart2

■ mart1

masculí zoologia Gènere de mamífers de l’ordre dels carnívors i de la família dels mustèlids Martes sp , de pelatge burell, amb una gran taca groga a la gorja Cal destacar-ne el mart comú M martes , el mart gibelí M zibellina , el mart de gorja groga M flavigula i el mart americà M americana indumentària Pell del mart com a pell preciosa, utilitzada en la fabricació o en el guarniment de peces que serveixen d’abrigall Vegeu també mart 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mart2

■ mart2

masculí alquímia Ferro Vegeu també mart 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marta

■ marta

femení zoologia Mart
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ martell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">martell</title>

Etimologia: del ll. vg. martĕllus, íd., dimin. del ll. martŭlus, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
    masculí
    1. oficis manuals Eina de percussió que consisteix en una cabota de ferro, acer, etc., de forma allargada fixada, formant una T, a un mànec que la travessa per l’ull.
    2. medicina Instrument emprat en cirurgia òssia per a picar sobre escarpres, claus, etc.
    3. medicina Instrument per a provocar reflexos tendinosos.
    4. estar entre l’enclusa i el martell figuradament Estar entre l’espasa i la paret.
  2. per analogia
    1. Nom de diversos objectes, peces, etc., que tenen una forma que recorda la d’un martell.
    2. anatomia animal Osset de l’orella mitjana articulat amb l’enclusa i dirigit cap al timpà.
  3. per analogia
    1. Element mecànic destinat a percudir.
    2. armament Peça que pica sobre el fulminant o bé sobre l’agulla percussora i provoca el foc de l’arma.
    3. rellotgeria Dispositiu que percut sobre les campanes i toca les hores, els quarts, etc.
    4. martell electromagnètic electrotècnia Dispositiu format per un electroimant, uns contactes i una molla que produeixen una successió de cops sobre una campana.
    1. tecnologia Nom de diverses màquines destinades a batre, a picar, a perforar, etc., coses dures.
    2. martell de caiguda lliure tecnologia Martell de simple efecte en el qual l’elevació de la massa mòbil és efectuada mitjançant un sistema mecànic.
    3. martell de vapor tecnologia Mall en el qual la massa mòbil és unida a l’èmbol d’un cilindre de simple o de doble efecte; en el primer cas la pressió de vapor fa aixecar la massa, i en el segon, a més, afegeix una energia a la seva caiguda.
    4. martell mecànic tecnologia Martinet en el qual a l’energia de caiguda de la massa mòbil s’afegeix la que li transmet una molla o una ballesta.
    5. martell piló tecnologia Mall de doble efecte i generalment d’una gran potència.
    6. martell pneumàtic tecnologia Mall autocompressor en el qual l’aire comprimit produeix l’elevació de la massa mòbil i durant la seva caiguda hi afegeix una certa energia.
    7. martell pneumàtic mineria i obres públiques Màquina de percussió, de funcionament pneumàtic, emprada en treballs de mineria i en obres públiques.
  5. esports En l’atletisme, bola de ferro unida a un cable de fil d’acer que tanca en forma de nansa.

■ martell

masculí oficis manuals Eina de percussió que consisteix en una cabota de ferro, acer, etc, de forma allargada fixada, formant una T, a un mànec que la travessa per l’ull medicina Instrument emprat en cirurgia òssia per a picar sobre escarpres, claus, etc medicina Instrument per a provocar reflexos tendinosos estar entre l’enclusa i el martell figuradament Estar entre l’espasa i la paret per analogia Nom de diversos objectes, peces, etc, que tenen una forma que recorda la d’un martell anatomia animal Osset de l’orella mitjana articulat amb l’enclusa i dirigit cap al timpà per analogia Element…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ martella

■ martella

femení dialectal oficis manuals Mall de mànec llarg
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ martellada

■ martellada

femení Cop de martell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ martelleig

■ martelleig

masculí Acció de martellejar figuradament Soroll semblant al que produeixen els cops repetits de martell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ martellejant

■ martellejant

adjectiu Que martelleja Que produeix un efecte semblant al martelleig
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ martellejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">martellejar</title>

Etimologia: de martell 1a font: s. XX, V. Català
    verb transitiu
  1. Donar cops (a alguna cosa) amb el martell. Martellejar en calent el metall.
  2. per extensió Donar cops (a alguna cosa) repetidament. Martellejar el matalàs amb el picador. Puc sentir com martelleges el teclat de l’ordinador.

■ martellejar

verb transitiu Donar cops a alguna cosa amb el martell Martellejar en calent el metall per extensió Donar cops a alguna cosa repetidament Martellejar el matalàs amb el picador Puc sentir com martelleges el teclat de l’ordinador
Informació complementària
Traducció