Es mostren 88940 resultats

marxós
| marxosa

marxós
| marxosa

adjectiu colloquialment Alegre, animat, que té marxa Una música marxosa El teus amics són molt marxosos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

marzanenc
| marzanenca

marzanenc
| marzanenca

adjectiu i masculí i femení De Pedret i Marzà Alt Empordà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mas


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mas</title>

Homòfon: maç
Etimologia: b. ll. mansus ‘lloc de residència’, der. del ll. manēre ‘restar, quedar-se’ 1a font: 1055
    masculí
  1. agricultura i arquitectura Explotació agrària tradicional constituïda per una casa de camp amb diverses dependències, anomenada sovint masia, que té bosc, pastures i terres de conreu adscrites.
  2. mas aloer història del dret català
    1. Mas que depenia d’una casa aloera o d’un senyor aloer (segles XIII-XV).
    2. Mas lliure de tota prestació o cens.
  3. mas rònec història del dret català Mas deshabitat o abandonat.

■ mas

masculí agricultura i arquitectura Explotació agrària tradicional constituïda per una casa de camp amb diverses dependències, anomenada sovint masia, que té bosc, pastures i terres de conreu adscrites mas aloer història del dret català Mas que depenia d’una casa aloera o d’un senyor aloer segles XIII-XV Mas lliure de tota prestació o cens mas rònec història del dret català Mas deshabitat o abandonat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ masada

■ masada

femení història i dret català Als segles XIII-XV, conjunt patrimonial format pel mas o casa de camp amb la seva gleva establerts a un sol pagès de remença Conjunt de masos
Gran Diccionari de la llengua catalana

masc.

masc.

abreviatura masculí -ina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mascara


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mascara</title>

Etimologia: potser del b. ll. masca ‘bruixa’, o bé del longobard maska ‘xarxa; màscara; bruixa’, o encara d’un preromà celta mask- ‘negre, tacat’, d’on vindria masca ‘bruixa, l’emmascarada’ 1a font: c. 1390
    femení
  1. Polsim negre, especialment de sutge.
    1. Taca de mascara. Duia una mascara al front.
    2. figuradament Taca moral.
  3. botànica i fitopatologia Fumagina.

■ mascara

femení Polsim negre, especialment de sutge Taca de mascara Duia una mascara al front figuradament Taca moral botànica i fitopatologia Fumagina
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ màscara


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">màscara</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement de l’àr. másḫara ‘joglar, pallasso’, der. de sáḫir ‘burlar-se’, combinat potser amb masca ‘bruixa’ (v. mascara) 1a font: 1546
    femení
    1. teatre Careta de fusta, cuir, etc., folrada de metall que usaven els actors en l’antiguitat.
    2. Figura de cartó, filferro, imitant una cara, amb forats per als ulls i la boca, amb què una persona es cobreix el rostre.
    3. per analogia Tros de vellut, setí, etc., amb forats per als ulls, amb què hom es tapa la cara per no ésser reconegut.
    4. esports Tros de malla de filferro destinat a protegir la cara quan hom practica l’esgrima o algun altre esport que exigeix protecció facial.
    5. medicina Peça que tapa la boca i el nas emprada per a administrar medicaments, anestèsics o oxigen.
    6. medicina Peça que tapa la boca i el nas, de diferents tipus i materials, emprada per a evitar la inhalació o l’exhalació d’agents patògens o d’elements tòxics o nocius. Màscara higiènica, quirúrgica.
    7. pirotècnia Careta de malla de filferro destinada a protegir la cara quan hom prepara explosius.
    8. ball de màscares Ball de disfresses.
    9. màscara d’oxigen aeronàutica Careta mitjançant la qual és subministrat l’oxigen als passatgers o la tripulació d’una aeronau en condicions adverses.
    10. màscara ritual història de les religions Màscara emprada, en la major part de les religions primitives, en les funcions rituals.
  2. figuradament Falsa aparença de què hom es revesteix per tal d’encobrir els seus veritables pensaments, objectius, sentiments, la seva manera d’ésser, etc. Sota la màscara de l’amistat s’aprofita de mi. Es va treure la màscara, i ara ja se li veuen les intencions.
  3. Persona que porta la cara tapada amb una màscara; disfressa.
  4. Empremta treta de la cara d’una persona, especialment d’un cadàver.
  5. cosmètica Preparat compost que hom aplica a la cara per tal de netejar-la i millorar la textura del cutis.
  6. entomologia Aparell bucal de les nimfes dels odonats que cobreix l’àrea ventral i del tòrax fins al metastern.
  7. arts gràfiques Pel·lícula emprada en la selecció de color per a obtenir una reproducció de l’original tan fidel com sigui possible.
  8. informàtica Cadena usada per a extreure o seleccionar elements d’altres cadenes o bits.
  9. patologia
    1. Fàcies.
    2. màscara equimòtica Cianosi cervicofacial caracteritzada per una coloració difusa vermella cianòtica de la cara i el coll, amb edema de parpelles i equimosi conjuntival i labial.
    3. màscara de Hutchinson Sensació que tenen els malalts de tabes dorsal, com si tinguessin la pell de la cara comprimida per una màscara.
  10. telecomunicacions Cadascun dels arxius resultants de la divisió, en dues o més parts, d’una imatge, per tal de diferenciar usos del sòl clarament diferents però que radiomètricament són molt similars.
  11. màscara perforada televisió Element d’un tub de televisió en colors que permet el pas dels electrons procedents de cada canó electrònic al punt de la pantalla on hi ha la substància luminescent corresponent a cada color.

■ màscara

femení teatre Careta de fusta, cuir, etc, folrada de metall que usaven els actors en l’antiguitat Figura de cartó, filferro, imitant una cara, amb forats per als ulls i la boca, amb què una persona es cobreix el rostre per analogia Tros de vellut, setí, etc, amb forats per als ulls, amb què hom es tapa la cara per no ésser reconegut esports Tros de malla de filferro destinat a protegir la cara quan hom practica l’esgrima o algun altre esport que exigeix protecció facial medicina Peça que tapa la boca i el nas emprada per a administrar medicaments, anestèsics o oxigen medicina Peça que tapa la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mascarada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mascarada</title>

Etimologia: de màscara
    femení
  1. Colla, ball, etc., de persones amb màscares, disfressades.
  2. Representació al·legòrica, històrica o bufa, acompanyada de cant, molt difosa arreu d’Europa als segles XVI i XVII, amb motiu de festes cortesanes i populars.

■ mascarada

femení Colla, ball, etc, de persones amb màscares, disfressades Representació allegòrica, històrica o bufa, acompanyada de cant, molt difosa arreu d’Europa als segles XVI i XVII, amb motiu de festes cortesanes i populars
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mascarar1

■ mascarar1

verb transitiu i pronominal emmascarar 1 Vegeu també mascarar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mascarar2

mascarar2

verb transitiu emmascarar 2 Vegeu també mascarar 1
Informació complementària
Traducció