Es mostren 88954 resultats

■ matapoll


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">matapoll</title>

Etimologia: de matar2 i poll1 1a font: s. XIII, Arnau
masculí botànica Arbust de la família de les timeleàcies (Daphne gnidium), de fulles alternes i lanceolades, flors blanques i oloroses, en panícules terminals, i fruits bacciformes vermells.

■ matapoll

masculí botànica Arbust de la família de les timeleàcies Daphne gnidium , de fulles alternes i lanceolades, flors blanques i oloroses, en panícules terminals, i fruits bacciformes vermells
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ matapuça

■ matapuça

femení botànica Menta borda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ matar1

■ matar1

masculí geobotànica Llentisclar Vegeu també matar 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ matar2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">matar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Homòfon: metà
Etimologia: del ll. vg. *mattare, der. de mattus, -a, -um ‘humit, embriac; atordit, embrutit, confús’, d’origen incert; inicialment, matar degué ser un eufemisme de la idea de la mort provocada 1a font: s. XIII
    verb
    1. transitiu [p p mort -a o matat -ada] Llevar la vida, fer morir. Mataren el gos a trets. Aquesta malaltia el matarà. L’han mort a la forca de matinada. Aquest fred matarà els blats.
    2. transitiu i usat absolutament [p p mort -a o matat -ada] El cinquè manament de la Llei de Déu és: “No mataràs”.
    3. pronominal Perdre la vida accidentalment. Conduint d’aquella manera, s’havia de matar per força.
    4. pronominal especialment Suïcidar-se. S’ha matat disparant-se un tret.
  2. figuradament i hiperbòlicament
    1. transitiu [p p mort -a o matat -ada] Molestar, enutjar, perjudicar, extraordinàriament. Les cerimònies em maten.
    2. pronominal Escarrassar-se. No val la pena de matar-se treballant, per obtenir tan pocs resultats.
    3. pronominal Sacrificar-se, esforçar-se molt, per ajudar, complaure, etc., algú. Es mata pels amics.
    4. matar de fam (o de gana, o de set, etc.) [p p mort -a o matat -ada] Fer patir fam, gana, set, etc., fer passar privacions.
    5. no matar No ésser extraordinari. Aquella pel·lícula es pot veure, però no mata.
  3. transitiu figuradament i per analogia
    1. Extingir, anihilar, apaivagar. Matar el foc amb aigua. Aquesta ruixada matarà la pols. Matar la set, la gana. No sap què fer per matar l’avorriment. El brogit matava les veus.
    2. Aixamfranar, arrodonir, un cantell, un angle, una punta, etc. Hauríem de matar aquesta aresta, perquè ja s’hi ha fet mal massa gent.
    3. Rebaixar la vivacitat d’un color. Si hi afegeixes un xic de negre, mataràs aquest vermell tan viu.
    4. Apagar la brillantor d’un metall.
    5. matar el temps (o les hores) Ocupar el temps en coses sense importància.
    6. matem-ho! (o matem-ho aquí!) Expressions usades per a tallar una discussió, per a deixar córrer un afer, etc.
  4. transitiu [p p mort -a o matat -ada] jocs d’entreteniment Dominar el contrincant amb una jugada que li fa perdre (una peça o tot el joc). T’he matat la reina.



    5. Vegeu també:
    matar1

■ matar2

verb transitiu p p mort -a o matat -ada Llevar la vida, fer morir Mataren el gos a trets Aquesta malaltia el matarà L’han mort a la forca de matinada Aquest fred matarà els blats transitiu i usat absolutament p p mort -a o matat -ada El cinquè manament de la Llei de Déu és “No mataràs” pronominal Perdre la vida accidentalment Conduint d’aquella manera, s’havia de matar per força pronominal especialment Suïcidar-se S’ha matat disparant-se un tret figuradament i hiperbòlicament transitiu p p mort -a o matat -ada Molestar, enutjar, perjudicar, extraordinàriament Les cerimònies em maten…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mataroní
| mataronina

■ mataroní
| mataronina

adjectiu i masculí i femení De Mataró Maresme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ matarrada

■ matarrada

femení botànica Mata molt grossa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ matasser

■ matasser

masculí geobotànica Lloc de moltes mates
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ matavelles

■ matavelles

masculí botànica Arítjol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ matavinya

■ matavinya

masculí botànica Olivarda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ matavius

■ matavius

masculí construcció Llistó de fusta de secció en forma de triangle rectangle que hom colloca a les cantonades dels encofrats per tal que les peces de formigó resultin amb els caires aixamfranats