Es mostren 88954 resultats

■ mediocritat

■ mediocritat

femení Qualitat de mediocre La mediocritat d’una novella Personatge mediocre Com a poeta és una mediocritat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mediodorsal

■ mediodorsal

adjectiu fonètica, fonologia Dit de l’articulació caracteritzada per l’elevació del dors de la llengua, fins a la part mitjana de la volta del paladar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

medioeuropeu
| medioeuropea


<title type="display">medioeuropeu</title>

Partició sil·làbica: me_di_o_eu_ro_peu
    adjectiu biogeografia
  1. Relatiu o pertanyent a la província medioeuropea.
  2. província medioeuropea Província biogeogràfica de la regió eurosiberiana que coincideix, en part o totalment, amb la província centreeuropea.

medioeuropeu
| medioeuropea

adjectiu biogeografia Relatiu o pertanyent a la província medioeuropea província medioeuropea Província biogeogràfica de la regió eurosiberiana que coincideix, en part o totalment, amb la província centreeuropea
Gran Diccionari de la llengua catalana

medionenc
| medionenca

medionenc
| medionenca

adjectiu i masculí i femení De Mediona Alt Penedès
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mediopalatal

■ mediopalatal

adjectiu fonètica, fonologia Dit de l’articulació en què l’òrgan passiu és la zona mitjana del paladar dur i l’òrgan actiu és el predors de la llengua
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mediopassiu
| mediopassiva

■ mediopassiu
| mediopassiva

adjectiu gramàtica Dit de certs verbs llatins, de forma activa i passiva, on aquesta darrera adopta sovint un sentit reflexiu lavari ‘rentar-se’
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ medís


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">medís</title>

Etimologia: del ll. materium, masculinització de materia, que hagué de donar medir i, usat habitualment en pl., medirs, fonèticament medís, es prengué per un sing. sobre el qual es formà un nou pl. medissos 1a font: s. XIV, Jaume I
masculí [plural medissos] construcció naval Peça simètrica que forma la base o l’extrem inferior de cada costella d’un buc.

■ medís

masculí plural medissos construcció naval Peça simètrica que forma la base o l’extrem inferior de cada costella d’un buc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ meditabund
| meditabunda

■ meditabund
| meditabunda

adjectiu Pensarós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ meditació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">meditació</title>

Partició sil·làbica: me_di_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. meditatio, -ōnis, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
    1. Acció de meditar;
    2. l’efecte. Digne de meditació. Obra que és fruit de llargues meditacions.
  2. psicologia i religió Aplicació de la ment a la consideració atenta d’un mateix, d’alguna cosa relacionada amb la pròpia existència, d’algun aspecte personal de la personal convicció religiosa.

■ meditació

femení Acció de meditar l’efecte Digne de meditació Obra que és fruit de llargues meditacions psicologia i religió Aplicació de la ment a la consideració atenta d’un mateix, d’alguna cosa relacionada amb la pròpia existència, d’algun aspecte personal de la personal convicció religiosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ meditadament

■ meditadament

adverbi Amb meditació
Traducció