Es mostren 88939 resultats

■ mediterrani
| mediterrània


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mediterrani</title>

Etimologia: del ll. mediterraneus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    adjectiu
    1. Dit d’una mar envoltada o gairebé envoltada de terres.
    2. especialment Dit de la mar envoltada per les terres del sud d’Europa, del Pròxim Orient i del nord d’Àfrica.
  2. Relatiu o pertanyent a la mar Mediterrània i a les terres que l’envolten.
  3. biogeografia
    1. Relatiu o pertanyent a la regió mediterrània.
    2. regió mediterrània Regió biogeogràfica del regne holàrtic que comprèn els països de la conca mediterrània.
  4. clima mediterrani climatologia Clima típic dels països de la Mediterrània, que li dona nom, però no n’és exclusiu, caracteritzat per una estació seca i càlida a l’estiu i una altra d’humida i freda a l’hivern.

■ mediterrani
| mediterrània

adjectiu Dit d’una mar envoltada o gairebé envoltada de terres especialment Dit de la mar envoltada per les terres del sud d’Europa, del Pròxim Orient i del nord d’Àfrica Relatiu o pertanyent a la mar Mediterrània i a les terres que l’envolten biogeografia Relatiu o pertanyent a la regió mediterrània regió mediterrània Regió biogeogràfica del regne holàrtic que comprèn els països de la conca mediterrània clima mediterrani climatologia Clima típic dels països de la Mediterrània, que li dona nom, però no n’és exclusiu, caracteritzat per una estació seca i càlida a l’estiu i una altra d’humida i…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mediterrànid
| mediterrànida


<title type="display">mediterrànid</title>

    antropologia física
  1. masculí i femení Individu de la raça mediterrània.
  2. adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça mediterrània o als seus representants.
  3. raça mediterrànida Raça del grup leucoderm, dolicocèfala, de pell més o menys bruna i ulls foscos, que ocupa bàsicament l’Europa meridional i l’Àfrica al nord del Sàhara.

mediterrànid
| mediterrànida

antropologia física masculí i femení Individu de la raça mediterrània adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça mediterrània o als seus representants raça mediterrànida Raça del grup leucoderm, dolicocèfala, de pell més o menys bruna i ulls foscos, que ocupa bàsicament l’Europa meridional i l’Àfrica al nord del Sàhara
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mèdium


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mèdium</title>

Partició sil·làbica: mè_di_um
Etimologia: del ll. medium ‘intermediari’
    masculí i femení ocultisme
  1. Persona suposadament capaç de copsar per mitjans aparentment sobrenaturals elements de coneixença reals.
  2. En l’espiritisme, persona que transmet missatges dels esperits.

■ mèdium

masculí i femení ocultisme Persona suposadament capaç de copsar per mitjans aparentment sobrenaturals elements de coneixença reals En l’espiritisme, persona que transmet missatges dels esperits
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mediúmic
| mediúmica

mediúmic
| mediúmica

adjectiu Relatiu o pertanyent al mèdium o a la mèdium Coneixements mediúmics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mediumitzar

■ mediumitzar

verb transitiu Convertir algú en mèdium pronominal Esdevenir mèdium
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ medul·la


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">medul·la</title>

Etimologia: del ll. medulla, íd. 1a font: s. XV, Roís
    femení
  1. anatomia animal
    1. Part més interna d’alguns òrgans, contraposada a l’escorça.
    2. medul·la espinal Part intrarraquídia del sistema nerviós central que ocupa el conducte vertebral des del forat occipital fins a la vora inferior del cos de la primera vèrtebra lumbar.
    3. medul·la oblonga Bulb raquidi.
    4. medul·la òssia Substància tova que omple les cavitats dels ossos.
  2. botànica
    1. En la tija i l’arrel, part interna del cilindre central, circumdada pels feixos vasculars.
    2. Part interna del tal·lus dels líquens.

■ medul·la

femení anatomia animal Part més interna d’alguns òrgans, contraposada a l’escorça medulla espinal Part intrarraquídia del sistema nerviós central que ocupa el conducte vertebral des del forat occipital fins a la vora inferior del cos de la primera vèrtebra lumbar medulla oblonga Bulb raquidi medulla òssia Substància tova que omple les cavitats dels ossos botànica En la tija i l’arrel, part interna del cilindre central, circumdada pels feixos vasculars Part interna del tallus dels líquens
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

medul·lació


<title type="display">medul·lació</title>

Partició sil·làbica: me_dul_la_ci_ó
Etimologia: de medul·la
    femení fisiologia
  1. Producció de medul·la òssia.
  2. Adquisició d’una beina de mielina per part de les fibres nervioses en procés de desenvolupament.

medul·lació

femení fisiologia Producció de medulla òssia Adquisició d’una beina de mielina per part de les fibres nervioses en procés de desenvolupament
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ medul·lar

■ medul·lar

adjectiu anatomia Relatiu o pertanyent a la medulla Que té consistència o aspecte de medulla Dit de la porció central o més interna de determinades vísceres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

medul·loblastoma

medul·loblastoma

masculí patologia Tumor maligne del cerebel dels infants, i rarament del cervell dels adults
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ medul·lós
| medul·losa

■ medul·lós
| medul·losa

adjectiu anatomia animal Que té medulla
Traducció