Es mostren 88940 resultats

■ mentè

■ mentè

masculí química orgànica Hidrocarbur terpènic insaturat derivat del mentà que es troba a la farigola
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ menter

■ menter

masculí geobotànica Herbassar on abunda la menta
Gran Diccionari de la llengua catalana

mentetenc
| mentetenca

mentetenc
| mentetenca

adjectiu i masculí i femení De Mentet Conflent
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mentida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mentida</title>

Etimologia: del ll. vg. mentīta, del participi fem. de mentīri ‘mentir’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Afirmació conscient d’una cosa que no respon a la veritat. Dir una mentida, mentides. Això que dius és una mentida, és mentida.
    2. dic mentida Expressió amb què hom introdueix una rectificació a allò que acaba de dir. Dic mentida: va fer-ho en Joan, i no pas en Jaume.
    3. dir més mentides que el diari (o que una llebre no fa salts) Ésser molt mentider.
    4. mentida pietosa Mentida inspirada per la pietat, la compassió.
    5. semblar mentida Ésser, alguna cosa, tan sorprenent, tan anormal, tan reprovable, etc., que sembla impossible. Sembla mentida que encara no ho sàpiga. Quina poca responsabilitat: sembla mentida! Encara que sembli mentida, l’han aprovat.
  2. El fet de mentir.
  3. per extensió Engany, il·lusió.

■ mentida

femení Afirmació conscient d’una cosa que no respon a la veritat Dir una mentida, mentides Això que dius és una mentida, és mentida dic mentida Expressió amb què hom introdueix una rectificació a allò que acaba de dir Dic mentida va fer-ho en Joan, i no pas en Jaume dir més mentides que el diari o que una llebre no fa salts Ésser molt mentider mentida pietosa Mentida inspirada per la pietat, la compassió semblar mentida Ésser, alguna cosa, tan sorprenent, tan anormal, tan reprovable, etc, que sembla impossible Sembla mentida que encara no ho sàpiga Quina poca responsabilitat sembla mentida…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mentider
| mentidera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mentider</title>

Etimologia: de mentida 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení Que té costum de dir mentides. Cada dia es torna més mentider. Segur que no t’ha dit la veritat: és un mentider.
  2. adjectiu
    1. Que menteix, mentidor. Paraules mentideres.
    2. fer mentider (algú o alguna cosa) Sostenir o demostrar que menteix. Això que dic és cert, i ningú no me’n farà mentider.
  3. masculí jocs d’entreteniment Joc de daus o de cartes en el qual, d’acord amb la jerarquia del pòquer, cada jugador ha de superar la jugada que li és cantada pel jugador anterior.

■ mentider
| mentidera

adjectiu i masculí i femení Que té costum de dir mentides Cada dia es torna més mentider Segur que no t’ha dit la veritat és un mentider adjectiu Que menteix, mentidor Paraules mentideres fer mentider algú o alguna cosa Sostenir o demostrar que menteix Això que dic és cert, i ningú no me’n farà mentider masculí jocs d’entreteniment Joc de daus o de cartes en el qual, d’acord amb la jerarquia del pòquer, cada jugador ha de superar la jugada que li és cantada pel jugador anterior
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mentiderament

■ mentiderament

adverbi Amb mentida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mentidor
| mentidora

■ mentidor
| mentidora

adjectiu Que menteix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mentidorament

■ mentidorament

adverbi Amb mentida
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mentir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mentir</title>

Homòfon: mantí
Etimologia: del ll. mentīri, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb [o com servir] intransitiu
    1. Dir una mentida o mentides. Menteix descaradament. Qui vol mentir, gran memòria ha de tenir.
    2. per extensió No hi ha refrany que menti.
    3. fer mentir (algú o alguna cosa) Sostenir o demostrar que menteix. Això fa mentir el proverbi que diu...
    4. mentir per la gola (o pel coll, o per la barba) antigament Mentir descaradament.
  2. [en frases negatives] per extensió No revelar, alguna cosa, la veritat. Eren senyals que no mentien.

■ mentir

verb o com servir intransitiu Dir una mentida o mentides Menteix descaradament Qui vol mentir, gran memòria ha de tenir per extensió No hi ha refrany que menti fer mentir algú o alguna cosa Sostenir o demostrar que menteix Això fa mentir el proverbi que diu mentir per la gola o pel coll , o per la barba antigament Mentir descaradament en frases negatives per extensió No revelar, alguna cosa, la veritat Eren senyals que no mentien
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mentisme


<title type="display">mentisme</title>

masculí psicologia Fenomen, vinculat a la fatiga, a l’ansietat, consistent en una ràpida i incoercible successió d’imatges que no permet de fixar l’atenció en cap d’elles.

mentisme

masculí psicologia Fenomen, vinculat a la fatiga, a l’ansietat, consistent en una ràpida i incoercible successió d’imatges que no permet de fixar l’atenció en cap d’elles