Es mostren 88940 resultats

■ mentó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mentó</title>

Homòfon: mantó, mentor
Etimologia: del ll. mento, -ōnis, íd., substitut del ll. cl. mentum, potser a través de la forma fr. i oc. menton 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. anatomia animal Prominència de la cara corresponent a la mandíbula inferior.
  2. entomologia Peça basal del llavi d’alguns insectes.

■ mentó

masculí anatomia animal Prominència de la cara corresponent a la mandíbula inferior entomologia Peça basal del llavi d’alguns insectes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mentol

■ mentol

masculí C 10 H 20 O química orgànica Alcohol terpènic monocíclic emprat en la fabricació de licors, perfums i pastilles contra la tos i en els inhaladors nasals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mentona

■ mentona

femení C 10 H 18 O química orgànica Cetona terpènica que hom extreu de l’essència de la menta pebrera
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mentonera

■ mentonera

femení terapèutica Fèrula metàllica que hom aplica a la regió del mentó en les fractures del maxillar inferior i també per a la correcció del prognatisme Embenat per a sostenir un apòsit a la barba
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mentor
| mentora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mentor</title>

Homòfon: mantó, mentó
Etimologia: del ll. Mentor, -ŏris, i aquest, del gr. Méntōr, amic d’Ulisses, la figura del qual prengué Minerva per aconsellar el seu fill Telèmac; el mot pertany a la família indoeuropea del ll. mens, mentis ‘ment’ 1a font: 1888, DLab.
masculí i femení Persona que fa de conseller o de guia d’algú.

■ mentor
| mentora

masculí i femení Persona que fa de conseller o de guia d’algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mentoria


<title type="display">mentoria</title>

Partició sil·làbica: men_to_ri_a
femení Mètode de formació i desenvolupament en què un professional amb experiència transmet els seus coneixements a una altra persona menys experimentada de la mateixa empresa o organització i l’orienta en la feina diària.

mentoria

femení Mètode de formació i desenvolupament en què un professional amb experiència transmet els seus coneixements a una altra persona menys experimentada de la mateixa empresa o organització i l’orienta en la feina diària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mentre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mentre</title>

Compareu: mentrestant
Etimologia: reducció del cat. ant. dementre (v. aquest mot); l’existència de parelles de mots de sentit semblant amb de- i sense de-, com fora/defora, sota/dessota, sobre/dessobre, avall/davall, etc., acabà per fer preferir mentre a dementre 1a font: 1211
    conjunció
  1. Durant el temps en què. Mentre tu plomes el pollastre, jo encendré el foc.
  2. Suposant que, posat cas que, si. Mentre això sigui així, pots comptar amb nosaltres.
  3. mentre que locució conjuntiva Expressió adversativa usada per a contraposar dues accions. El teu germà és molt obedient, mentre que tu no creus gairebé mai.

■ mentre

conjunció Durant el temps en què Mentre tu plomes el pollastre, jo encendré el foc Suposant que, posat cas que, si Mentre això sigui així, pots comptar amb nosaltres mentre que locució conjuntiva Expressió adversativa usada per a contraposar dues accions El teu germà és molt obedient, mentre que tu no creus gairebé mai
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mentrestant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mentrestant</title>

Compareu: mentre
Etimologia: potser comp. de mentre i estant2, de l’ant. estant que de sentit semblant, o millor de mentre, amb la -s adverbial (v. abans) i tant1, tenint en compte l’ant. mentretant 1a font: s. XV, Curial
adverbi Durant el temps en què s’esdevé alguna cosa. Tots treballàvem; i tu, què feies, mentrestant?

■ mentrestant

adverbi Durant el temps en què s’esdevé alguna cosa Tots treballàvem i tu, què feies, mentrestant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mentrimentres

■ mentrimentres

adverbi dialectal Mentre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ menú


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menú</title>

Etimologia: del fr. menu, íd., pròpiament ‘llista detallada i reduïda (de plats o altres coses)’, de minutus, -a, -um, participi del ll. minuĕre ‘disminuir, fer petit’
    [plural menús] masculí
    1. Llista dels diferents plats que componen un àpat.
    2. cobert 5. Demanaré un menú en comptes de menjar a la carta.
  2. informàtica Llista d’instruccions o d’opcions ofertes a l’usuari en una feina realitzada en modalitat conversacional.

■ menú

plural menús masculí Llista dels diferents plats que componen un àpat cobert 5 Demanaré un menú en comptes de menjar a la carta informàtica Llista d’instruccions o d’opcions ofertes a l’usuari en una feina realitzada en modalitat conversacional
Informació complementària
Traducció