Es mostren 88939 resultats

■ menxevic

■ menxevic

adjectiu Relatiu o pertanyent als menxevics masculí i femení història Membre de la facció del partit obrer socialdemòcrata rus que restà en minoria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ menys


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menys</title>

Etimologia: d’un ll. vg. *mĭnĭus, alteració de mĭnŭs, adverbi fet sobre minor, -ōris ‘menor’, per influx de maius ‘major’, peius ‘pitjor’, melius ‘millor’ 1a font: s. XII
    1. adverbi i adjectiu Terme de comparació que denota inferioritat en quantitat o en qualitat. Tinc menys diners que tu. Ets menys alt que jo. Plou menys. És el menys servicial dels germans. Ho farà en menys d’un mes. T’ho donarà per menys d’un euro. Aquest és menys cotxe que aquell.
    2. adverbi i adjectiu Encara menys. Ho farà menys, si li ho demanes així. Com més el necessito, menys el tinc.
    3. a menys que locució conjuntiva Llevat que. El dinar serà a l’aire lliure a menys que plogui.
    4. anar (o venir) a menys Passar a un estat inferior de riquesa, de categoria, etc. Des que han anat a menys, s’han tornat més sociables.
    5. el menys El mínim. El menys que podies fer és avisar que no t’esperéssim.
    6. els (o les) menys La minoria, una minoria. Els descontents són els menys.
    7. ni menys I encara menys. No tens excusa ni menys raó.
    8. ni menys Ni tan sols. Ha passat pel meu costat i ni menys m’ha mirat. Ni menys hi he pensat, que havíeu de venir a sopar!
    9. no menys que locució conjuntiva Tant com. És intel·ligent no menys que noble.
    10. per menys de cinc cèntims (o de no res) figuradament Expressió que denota la bona predisposició d’algú a fer alguna cosa. N’estic ben fart: per menys de cinc cèntims plegaria! Per menys de no res et farà tot el que li demanis.
    1. preposició Terme que expressa exclusió o separació d’una quantitat, un nombre o un component qualsevol d’alguna cosa. Hi ha deu quilos de farina, menys uns grapats que he agafat per fer bunyols. Van participar-hi tots menys la Maria. Faig escudella: ja és tot a l’olla menys la pilota. Quatre menys tres.
    2. tot (o qualsevol cosa) menys (alguna cosa) Expressió intensiva que denota la manca absoluta d’alguna cosa. Ho té tot menys discreció. Pensa en qualsevol cosa menys en allò que hauria de pensar.
  3. masculí matemàtiques Signe de la subtracció i dels nombres negatius (-).

■ menys

adverbi i adjectiu Terme de comparació que denota inferioritat en quantitat o en qualitat Tinc menys diners que tu Ets menys alt que jo Plou menys És el menys servicial dels germans Ho farà en menys d’un mes T’ho donarà per menys d’un euro Aquest és menys cotxe que aquell adverbi i adjectiu Encara menys Ho farà menys, si li ho demanes així Com més el necessito, menys el tinc a menys que locució conjuntiva Llevat que El dinar serà a l’aire lliure a menys que plogui anar o venir a menys Passar a un estat inferior de riquesa, de categoria, etc Des que han anat a menys, s’han tornat més…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

menys-

menys-

Prefix, del llatí mĭnŭs , que denota disminució Ex menysprear, menystenir
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ menyscabament

■ menyscabament

masculí antigament Acció de menyscabar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ menyscabar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menyscabar</title>

Etimologia: d’un ll. vg. *minuscapare, contraposició de *accapare ‘acabar, dur a cap, a terme, perfeccionar’, der. de minus caput ‘persona privada de drets civils’, lit. ‘cap menor’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb antigament
  1. intransitiu Sofrir detriment o reducció a menys.
  2. transitiu Deteriorar, fer malbé, reduir a menys, perdre.

■ menyscabar

verb antigament intransitiu Sofrir detriment o reducció a menys transitiu Deteriorar, fer malbé, reduir a menys, perdre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ menyscapte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menyscapte</title>

Etimologia: der. del ll. mĭnŭs caput, -ĭtis (v. menyscabar) 1a font: 1407
    masculí
  1. antigament Detriment, pèrdua. Quan l’ànima és eixida del cos, el cos resta en gran menyscapte.
  2. menyscapte de diners comerç i mercat Indemnització o gratificació que hom paga als habilitats, als caixers, als pagadors, etc., per les possibles pèrdues de diners.

■ menyscapte

masculí antigament Detriment, pèrdua Quan l’ànima és eixida del cos, el cos resta en gran menyscapte menyscapte de diners comerç i mercat Indemnització o gratificació que hom paga als habilitats, als caixers, als pagadors, etc, per les possibles pèrdues de diners
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ menyscreient

■ menyscreient

adjectiu i masculí i femení Que no creu en la religió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ menyscreure

■ menyscreure

verb transitiu No creure
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ menyspreable

■ menyspreable

adjectiu Que mereix menyspreu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ menyspreador
| menyspreadora

■ menyspreador
| menyspreadora

adjectiu Que menysprea
Traducció