Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ menyspreador

| menyspreadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menyspreador</title>

Partició sil·làbica: menys_pre_a_dor
Etimologia: de menysprear 1a font: s. XIII, Usatges

adjectiu Que menysprea.

■ menyspreador

| menyspreadora

adjectiu Que menysprea

■ menyspreament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menyspreament</title>

Partició sil·làbica: menys_pre_a_ment
Etimologia: de menysprear 1a font: s. XIV, Llull

masculí Acció de menysprear o de menysprear-se.

■ menyspreament

masculí Acció de menysprear o de menysprear-se

■ menyspreança

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menyspreança</title>

Partició sil·làbica: menys_pre_an_ça
Etimologia: de menysprear

femení antigament Menyspreu.

■ menyspreança

femení antigament Menyspreu

■ menysprear

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menysprear</title>

Partició sil·làbica: menys_pre_ar
Compareu: negligir 2
Etimologia: de menyspreu 1a font: s. XIV, Llull

verb

transitiu Considerar (una persona o una cosa) com a indigna d’estima. Menysprea els calumniadors.
1. transitiu Subestimar, menystenir. Ell menysprea les riqueses. Jo menyspreo les seves amenaces.
2. pronominal Subestimar-se.

■ menysprear

verb transitiu Considerar una persona o una cosa com a indigna d’estima Menysprea els calumniadors transitiu Subestimar, menystenir Ell menysprea les riqueses Jo menyspreo les seves amenaces pronominal Subestimar-se

■ menyspreatiu

| menyspreativa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menyspreatiu</title>

Partició sil·làbica: menys_pre_a_tiu

adjectiu Que expressa menyspreu; menyspreador.

■ menyspreatiu

| menyspreativa

adjectiu Que expressa menyspreu menyspreador

■ menyspreu

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menyspreu</title>

Partició sil·làbica: menys_preu
Etimologia: de preu 1a font: s. XIV, Llull

masculí Sentiment pel qual hom considera com a indigna d’estima, d’ésser tinguda en compte, una persona o una cosa.

■ menyspreu

masculí Sentiment pel qual hom considera com a indigna d’estima, d’ésser tinguda en compte, una persona o una cosa

■ menystenir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menystenir</title>

Etimologia: de menys- i tenir

verb transitiu Tenir en menys, subestimar. Menystenir els mèrits d’altri. Et menysté perquè sent enveja.

■ menystenir

verb transitiu Tenir en menys, subestimar Menystenir els mèrits d’altri Et menysté perquè sent enveja

menystindre

<title type="display">menystindre</title>

Etimologia: variant de menystenir

verb transitiu Menystenir.

menystindre

verb transitiu Menystenir

■ menysvaloració

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menysvaloració</title>

Partició sil·làbica: menys_va_lo_ra_ci_ó
Etimologia: de menysvalorar

femení

Acció de menysvalorar;
l’efecte.

■ menysvaloració

femení Acció de menysvalorar l’efecte

■ menysvalorar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menysvalorar</title>

Etimologia: de valorar

verb transitiu Subestimar.

■ menysvalorar

verb transitiu Subestimar