Es mostren 88954 resultats

■ menuell

■ menuell

masculí anatomia animal Menovell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

menúrids


<title type="display">menúrids</title>

    masculí ornitologia
  1. plural Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, que tenen tres parells de músculs a la siringe, l’estern llarg i (els mascles) setze timoneres.
  2. singular Ocell de la família dels menúrids.

menúrids

masculí ornitologia plural Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, que tenen tres parells de músculs a la siringe, l’estern llarg i els mascles setze timoneres singular Ocell de la família dels menúrids
Gran Diccionari de la llengua catalana

menuris


<title type="display">menuris</title>

    masculí ornitologia
  1. plural Subordre d’ocells de l’ordre dels passeriformes, d’ales poc funcionals, tarsos alts i coberts d’escates còrnies, i la siringe com la dels oscins.
  2. singular Ocell del subordre dels menuris.

menuris

masculí ornitologia plural Subordre d’ocells de l’ordre dels passeriformes, d’ales poc funcionals, tarsos alts i coberts d’escates còrnies, i la siringe com la dels oscins singular Ocell del subordre dels menuris
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ menut
| menuda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menut</title>

Etimologia: del ll. minutus, -a, -um, íd., participi de minuĕre ‘disminuir, fer petit’, der. de mĭnŭs 1a font: 1272, CTort.
  1. adjectiu De poc volum. Té els peus menuts. Llenya menuda. Bestiar menut.
  2. masculí i femení per extensió Noiet.
  3. masculí plural per extensió
    1. Conjunt de moneda petita.
    2. alimentació, indústries alimentàries Entranyes d’un animal mort.
  4. adjectiu figuradament
    1. De poca importància. Despeses menudes.
    2. poble menut Baix poble.
  5. a la menuda locució adverbial comerç i mercat Al detall.
  6. per menut locució adverbial Menudament.
  7. sovint i menut locució adverbial Repetides vegades.

■ menut
| menuda

adjectiu De poc volum Té els peus menuts Llenya menuda Bestiar menut masculí i femení per extensió Noiet masculí plural per extensió Conjunt de moneda petita alimentació, indústries alimentàries Entranyes d’un animal mort adjectiu figuradament De poca importància Despeses menudes poble menut Baix poble a la menuda locució adverbial comerç i mercat Al detall per menut locució adverbial Menudament sovint i menut locució adverbial Repetides vegades
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ menxevic

■ menxevic

adjectiu Relatiu o pertanyent als menxevics masculí i femení història Membre de la facció del partit obrer socialdemòcrata rus que restà en minoria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ menys


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menys</title>

Etimologia: d’un ll. vg. *mĭnĭus, alteració de mĭnŭs, adverbi fet sobre minor, -ōris ‘menor’, per influx de maius ‘major’, peius ‘pitjor’, melius ‘millor’ 1a font: s. XII
    1. adverbi i adjectiu Terme de comparació que denota inferioritat en quantitat o en qualitat. Tinc menys diners que tu. Ets menys alt que jo. Plou menys. És el menys servicial dels germans. Ho farà en menys d’un mes. T’ho donarà per menys d’un euro. Aquest és menys cotxe que aquell.
    2. adverbi i adjectiu Encara menys. Ho farà menys, si li ho demanes així. Com més el necessito, menys el tinc.
    3. a menys que locució conjuntiva Llevat que. El dinar serà a l’aire lliure a menys que plogui.
    4. anar (o venir) a menys Passar a un estat inferior de riquesa, de categoria, etc. Des que han anat a menys, s’han tornat més sociables.
    5. el menys El mínim. El menys que podies fer és avisar que no t’esperéssim.
    6. els (o les) menys La minoria, una minoria. Els descontents són els menys.
    7. ni menys I encara menys. No tens excusa ni menys raó.
    8. ni menys Ni tan sols. Ha passat pel meu costat i ni menys m’ha mirat. Ni menys hi he pensat, que havíeu de venir a sopar!
    9. no menys que locució conjuntiva Tant com. És intel·ligent no menys que noble.
    10. per menys de cinc cèntims (o de no res) figuradament Expressió que denota la bona predisposició d’algú a fer alguna cosa. N’estic ben fart: per menys de cinc cèntims plegaria! Per menys de no res et farà tot el que li demanis.
    1. preposició Terme que expressa exclusió o separació d’una quantitat, un nombre o un component qualsevol d’alguna cosa. Hi ha deu quilos de farina, menys uns grapats que he agafat per fer bunyols. Van participar-hi tots menys la Maria. Faig escudella: ja és tot a l’olla menys la pilota. Quatre menys tres.
    2. tot (o qualsevol cosa) menys (alguna cosa) Expressió intensiva que denota la manca absoluta d’alguna cosa. Ho té tot menys discreció. Pensa en qualsevol cosa menys en allò que hauria de pensar.
  3. masculí matemàtiques Signe de la subtracció i dels nombres negatius (-).

■ menys

adverbi i adjectiu Terme de comparació que denota inferioritat en quantitat o en qualitat Tinc menys diners que tu Ets menys alt que jo Plou menys És el menys servicial dels germans Ho farà en menys d’un mes T’ho donarà per menys d’un euro Aquest és menys cotxe que aquell adverbi i adjectiu Encara menys Ho farà menys, si li ho demanes així Com més el necessito, menys el tinc a menys que locució conjuntiva Llevat que El dinar serà a l’aire lliure a menys que plogui anar o venir a menys Passar a un estat inferior de riquesa, de categoria, etc Des que han anat a menys, s’han tornat més…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

menys-

menys-

Prefix, del llatí mĭnŭs , que denota disminució Ex menysprear, menystenir
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ menyscabament

■ menyscabament

masculí antigament Acció de menyscabar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ menyscabar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menyscabar</title>

Etimologia: d’un ll. vg. *minuscapare, contraposició de *accapare ‘acabar, dur a cap, a terme, perfeccionar’, der. de minus caput ‘persona privada de drets civils’, lit. ‘cap menor’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb antigament
  1. intransitiu Sofrir detriment o reducció a menys.
  2. transitiu Deteriorar, fer malbé, reduir a menys, perdre.

■ menyscabar

verb antigament intransitiu Sofrir detriment o reducció a menys transitiu Deteriorar, fer malbé, reduir a menys, perdre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ menyscapte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menyscapte</title>

Etimologia: der. del ll. mĭnŭs caput, -ĭtis (v. menyscabar) 1a font: 1407
    masculí
  1. antigament Detriment, pèrdua. Quan l’ànima és eixida del cos, el cos resta en gran menyscapte.
  2. menyscapte de diners comerç i mercat Indemnització o gratificació que hom paga als habilitats, als caixers, als pagadors, etc., per les possibles pèrdues de diners.

■ menyscapte

masculí antigament Detriment, pèrdua Quan l’ànima és eixida del cos, el cos resta en gran menyscapte menyscapte de diners comerç i mercat Indemnització o gratificació que hom paga als habilitats, als caixers, als pagadors, etc, per les possibles pèrdues de diners
Informació complementària
Traducció