Es mostren 88940 resultats

meprobamat

meprobamat

masculí farmàcia, indústria farmacèutica Tranquillitzant emprat en terapèutica
Gran Diccionari de la llengua catalana

mequí
| mequina

mequí
| mequina

adjectiu i masculí i femení De la Meca ciutat de l’Aràbia Saudita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mequinensà
| mequinensana

mequinensà
| mequinensana

adjectiu i masculí i femení De Mequinensa Baix Cinca
Gran Diccionari de la llengua catalana

mequitarista

mequitarista

adjectiu Relatiu o pertanyent als mequitaristes masculí i femení catolicisme Membre d’una congregació religiosa armènia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mer
| mera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mer</title>

Etimologia: del ll. merus, -a, -um ‘pur, sense barreja’ 1a font: c. 1300
    adjectiu [usat sempre davant el nom]
  1. Pur, sol, sense res més, sense mescla d’alguna cosa. Això és una mera hipòtesi.
  2. història del dret Dit de l’imperi o jurisdicció que tenia el sobirà d’aplicar la justícia per si mateix o per les persones que delegava. Mer imperi.

■ mer
| mera

adjectiu usat sempre davant el nom Pur, sol, sense res més, sense mescla d’alguna cosa Això és una mera hipòtesi història del dret Dit de l’imperi o jurisdicció que tenia el sobirà d’aplicar la justícia per si mateix o per les persones que delegava Mer imperi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ meràlgia

■ meràlgia

femení patologia Dolor a la cara externa de la cuixa meràlgia parestèsica Afecció caracteritzada per dolors i trastorns de la sensibilitat, que apareixen en el territori del nervi femorocutani extern
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ merament

■ merament

adverbi Purament, sense mescla d’altra cosa, això i res més
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

merangí
| merangina

merangí
| merangina

adjectiu i masculí i femení De Meranges Baixa Cerdanya
Gran Diccionari de la llengua catalana

merant

merant

masculí botànica Part d’una flor que funcionalment constitueix una unitat autònoma
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ meravella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">meravella</title>

Etimologia: del ll. mīrābĭlĭa, pl. neutre de mirabilis ‘estrany, sorprenent, notable’, amb metàtesi, que hagué de donar, ja en ll. vg., maribilia per exigències fonètiques tant en cat. com en altres llengües romàniques 1a font: s. XIII
    femení
    1. Cosa que colpeix d’admiració per la seva bellesa, grandesa, etc. Les meravelles de la natura. Ha escrit un poema que és una meravella.
    2. de (o a) meravella locució adverbial Meravellosament, excel·lentment.
    3. les set meravelles del món art Conjunt de set obres arquitectòniques i escultòriques que, segons els antics, constituïen les creacions capitals de l’home en el terreny artístic.
  2. plural botànica i jardineria Planta herbàcia perenne de la família de les convolvulàcies (Ipomoea purpurea), de fulles ovades, més o menys trilobulades, de flors acampanades de color blau o blanc i de fruits en càpsula.

■ meravella

femení Cosa que colpeix d’admiració per la seva bellesa, grandesa, etc Les meravelles de la natura Ha escrit un poema que és una meravella de o a meravella locució adverbial Meravellosament, excellentment les set meravelles del món art Conjunt de set obres arquitectòniques i escultòriques que, segons els antics, constituïen les creacions capitals de l’home en el terreny artístic plural botànica i jardineria Planta herbàcia perenne de la família de les convolvulàcies Ipomoea purpurea , de fulles ovades, més o menys trilobulades, de flors acampanades de color blau o blanc i de fruits en…
Informació complementària
Traducció