Es mostren 88939 resultats

■ meretrici
| meretrícia

■ meretrici
| meretrícia

adjectiu Relatiu o pertanyent a les meretrius
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ meretriu

■ meretriu

femení Dona pública
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ merí
| merina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">merí</title>

Homòfon: marí
Etimologia: del cast. merino, de benimerí, poble exportador d’ovelles berbers, o bé de merino ‘funcionari encarregat de ramats i pastures’, del ll. majorinus ‘relatiu a la classe major‘
    adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la raça merina.
    2. raça merina zootècnia Raça d’ovelles originàries de la península Ibèrica, la llana de les quals és fina, suau, arrissada, flexible, elàstica i molt resistent.
  2. indústria tèxtil Dit de la llana produïda per les ovelles de raça merina.

■ merí
| merina

adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça merina raça merina zootècnia Raça d’ovelles originàries de la península Ibèrica, la llana de les quals és fina, suau, arrissada, flexible, elàstica i molt resistent indústria tèxtil Dit de la llana produïda per les ovelles de raça merina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ meri-

■ meri-

Forma prefixada del mot grec méros , que significa ‘part’, ‘fragment’ Ex meristemàtic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mericarpi

■ mericarpi

masculí botànica Cadascuna de les dues parts iguals de què consta un diaqueni
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mericisme

mericisme

masculí fisiologia i patologia Fenomen consistent en el fet que els aliments ingerits poden retornar a la boca per ésser novament mastegats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ meridià
| meridiana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">meridià</title>

Partició sil·làbica: me_ri_di_à
Etimologia: del ll. meridianus, -a, -um, íd., der. de meridies ‘migdia, sud’, dissimilació de medidies (medius dies ‘mig dia’) 1a font: s. XIV
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al migdia, a l’hora del migdia. Llum meridiana. Ombra meridiana.
  2. masculí geografia
    1. Qualsevol dels cercles màxims de la Terra que passen pels pols.
    2. Qualsevol semicercle màxim de la Terra que va de pol a pol. Meridià d’un lloc. El meridià de París.
    3. meridià inicial El que hom, arbitràriament, pren com a primer meridià per determinar, sobre l’equador, la longitud geogràfica de cada lloc de la Terra.
    4. meridià magnètic nàutica Cadascuna de les línies isògones compreses entre els dos pols magnètics de la Terra.
    5. primer meridià nàutica Meridià adoptat com a origen de les longituds geogràfiques, o sia, el 00° 00′ 00′′ de longitud.
  3. masculí geometria En una superfície de revolució, intersecció de la dita superfície amb un pla que passi per l’eix de revolució.
  4. adjectiu geometria
    1. Relatiu o pertanyent al meridià.
    2. Dit de la secció que, en una superfície de revolució, és produïda per un pla que passa per l’eix de revolució.
    3. altura meridiana d’un astre astronomia Altura d’un astre quan passa pel pla meridià.
    4. línia meridiana (o simplement meridiana) astronomia i geografia Intersecció de l’horitzó d’un lloc amb el pla meridià del lloc.
    5. pla meridià astronomia i geografia Pla vertical que passa per l’eix de la Terra i un lloc donat.
  5. astronomia
    1. meridià celeste Cercle màxim de l’esfera celeste que conté els seus pols.
    2. meridià inferior Semicercle del meridià d’un lloc que té per extrems els pols celestes i que conté el nadir d’aquest lloc.
    3. meridià local (o meridià del lloc) Meridià celeste que conté el zenit i el nadir del lloc geogràfic considerat.
    4. meridià superior Semicercle del meridià d’un lloc que té per extrems els pols celestes i que conté el zenit d’aquest lloc.

■ meridià
| meridiana

adjectiu Relatiu o pertanyent al migdia, a l’hora del migdia Llum meridiana Ombra meridiana masculí geografia Qualsevol dels cercles màxims de la Terra que passen pels pols Qualsevol semicercle màxim de la Terra que va de pol a pol Meridià d’un lloc El meridià de París meridià inicial El que hom, arbitràriament, pren com a primer meridià per determinar, sobre l’equador, la longitud geogràfica de cada lloc de la Terra meridià magnètic nàutica Cadascuna de les línies isògones compreses entre els dos pols magnètics de la Terra primer meridià nàutica Meridià adoptat com a origen de les longituds…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ meridional


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">meridional</title>

Partició sil·làbica: me_ri_di_o_nal
Etimologia: del ll. td. meridionalis, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu Del sud, pertanyent al sud. Els països meridionals.
  2. adjectiu i masculí i femení Natural, originari, de les regions del sud. Un meridional, una meridional.

■ meridional

adjectiu Del sud, pertanyent al sud Els països meridionals adjectiu i masculí i femení Natural, originari, de les regions del sud Un meridional, una meridional
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

merina


<title type="display">merina</title>

Homòfon: marina
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als merines.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble malgaix, que habita a l’altiplà central de Madagascar.

merina

adjectiu Relatiu o pertanyent als merines masculí i femení etnologia Individu d’un poble malgaix, que habita a l’altiplà central de Madagascar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ merino
| merina

■ merino
| merina

indústria tèxtil adjectiu Merí masculí Teixit obtingut amb llana merina
Traducció