Es mostren 88954 resultats

■ meridià
| meridiana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">meridià</title>

Partició sil·làbica: me_ri_di_à
Etimologia: del ll. meridianus, -a, -um, íd., der. de meridies ‘migdia, sud’, dissimilació de medidies (medius dies ‘mig dia’) 1a font: s. XIV
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al migdia, a l’hora del migdia. Llum meridiana. Ombra meridiana.
  2. masculí geografia
    1. Qualsevol dels cercles màxims de la Terra que passen pels pols.
    2. Qualsevol semicercle màxim de la Terra que va de pol a pol. Meridià d’un lloc. El meridià de París.
    3. meridià inicial El que hom, arbitràriament, pren com a primer meridià per determinar, sobre l’equador, la longitud geogràfica de cada lloc de la Terra.
    4. meridià magnètic nàutica Cadascuna de les línies isògones compreses entre els dos pols magnètics de la Terra.
    5. primer meridià nàutica Meridià adoptat com a origen de les longituds geogràfiques, o sia, el 00° 00′ 00′′ de longitud.
  3. masculí geometria En una superfície de revolució, intersecció de la dita superfície amb un pla que passi per l’eix de revolució.
  4. adjectiu geometria
    1. Relatiu o pertanyent al meridià.
    2. Dit de la secció que, en una superfície de revolució, és produïda per un pla que passa per l’eix de revolució.
    3. altura meridiana d’un astre astronomia Altura d’un astre quan passa pel pla meridià.
    4. línia meridiana (o simplement meridiana) astronomia i geografia Intersecció de l’horitzó d’un lloc amb el pla meridià del lloc.
    5. pla meridià astronomia i geografia Pla vertical que passa per l’eix de la Terra i un lloc donat.
  5. astronomia
    1. meridià celeste Cercle màxim de l’esfera celeste que conté els seus pols.
    2. meridià inferior Semicercle del meridià d’un lloc que té per extrems els pols celestes i que conté el nadir d’aquest lloc.
    3. meridià local (o meridià del lloc) Meridià celeste que conté el zenit i el nadir del lloc geogràfic considerat.
    4. meridià superior Semicercle del meridià d’un lloc que té per extrems els pols celestes i que conté el zenit d’aquest lloc.

■ meridià
| meridiana

adjectiu Relatiu o pertanyent al migdia, a l’hora del migdia Llum meridiana Ombra meridiana masculí geografia Qualsevol dels cercles màxims de la Terra que passen pels pols Qualsevol semicercle màxim de la Terra que va de pol a pol Meridià d’un lloc El meridià de París meridià inicial El que hom, arbitràriament, pren com a primer meridià per determinar, sobre l’equador, la longitud geogràfica de cada lloc de la Terra meridià magnètic nàutica Cadascuna de les línies isògones compreses entre els dos pols magnètics de la Terra primer meridià nàutica Meridià adoptat com a origen de les longituds…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ meridional


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">meridional</title>

Partició sil·làbica: me_ri_di_o_nal
Etimologia: del ll. td. meridionalis, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu Del sud, pertanyent al sud. Els països meridionals.
  2. adjectiu i masculí i femení Natural, originari, de les regions del sud. Un meridional, una meridional.

■ meridional

adjectiu Del sud, pertanyent al sud Els països meridionals adjectiu i masculí i femení Natural, originari, de les regions del sud Un meridional, una meridional
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

merina


<title type="display">merina</title>

Homòfon: marina
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als merines.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble malgaix, que habita a l’altiplà central de Madagascar.

merina

adjectiu Relatiu o pertanyent als merines masculí i femení etnologia Individu d’un poble malgaix, que habita a l’altiplà central de Madagascar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ merino
| merina

■ merino
| merina

indústria tèxtil adjectiu Merí masculí Teixit obtingut amb llana merina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ meristema

■ meristema

masculí histologia i botànica Teixit vegetal de tipus embrionari, integrat per cèllules no diferenciades capaces de dividir-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ meristemàtic
| meristemàtica

■ meristemàtic
| meristemàtica

adjectiu botànica Relatiu o pertanyent al meristema
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mèrit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mèrit</title>

Etimologia: del ll. mĕrĭtum, íd., del participi de merēre ‘merèixer’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Allò que fa digne de recompensa, d’estima, que dona valor a una cosa. Premiar cadascú segons els seus mèrits. En concedir el càrrec, hem de tenir en compte els mèrits de cadascun dels concursants. Fer això no té cap mèrit. Recompensar el mèrit, la gent de mèrit.
    2. fer mèrits Fer per merèixer. Si no fas mèrits no guanyaràs el premi. Sembla que faci mèrits perquè l’expulsin.
  2. catolicisme Qualitat de les obres de l’home justificat per la gràcia i acomplertes lliurement.
  3. mèrits del procés dret Conjunt de proves i raons que serveixen al jutge per a resoldre.

■ mèrit

masculí Allò que fa digne de recompensa, d’estima, que dona valor a una cosa Premiar cadascú segons els seus mèrits En concedir el càrrec, hem de tenir en compte els mèrits de cadascun dels concursants Fer això no té cap mèrit Recompensar el mèrit, la gent de mèrit fer mèrits Fer per merèixer Si no fas mèrits no guanyaràs el premi Sembla que faci mèrits perquè l’expulsin catolicisme Qualitat de les obres de l’home justificat per la gràcia i acomplertes lliurement mèrits del procés dret Conjunt de proves i raons que serveixen al jutge per a resoldre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ merita

■ merita

femení ornitologia Fredeluga
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ meritable

■ meritable

adjectiu Que pot ésser meritat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ meritació

■ meritació

femení Fet de meritar Quantitat meritada