Es mostren 88939 resultats

■ meritori
| meritòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">meritori</title>

Etimologia: del ll. meritorius, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Que constitueix un mèrit. Una acció meritòria.
  2. masculí i femení
    1. Persona que treballa sense sou i solament per fer mèrits per a obtenir una plaça remunerada.
    2. especialment Noi que s’inicia en les tasques d’un ofici comercial.

■ meritori
| meritòria

adjectiu Que constitueix un mèrit Una acció meritòria masculí i femení Persona que treballa sense sou i solament per fer mèrits per a obtenir una plaça remunerada especialment Noi que s’inicia en les tasques d’un ofici comercial
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ meritòriament

■ meritòriament

adverbi D’una manera meritòria, per mèrits
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ meritós
| meritosa

■ meritós
| meritosa

adjectiu Meritori
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ merla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">merla</title>

Etimologia: del ll. merŭla, íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
    femení
  1. ornitologia
    1. Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels túrdids (Turdus merula), de plomatge negre (la femella el té bru) i bec groc, que posseeix un cant bellíssim.
    2. merla blava Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família del túrdids (Monticola solitarius), de plomatge blau grisenc.
    3. merla de cua blanca Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels túrdids (Oenanthe leucura), que és negre, amb el carpó i els costats de la cua blancs.
    4. merla de pit blanc Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels túrdids (Turdus torquatus), negre, amb una mitja lluna blanca que li travessa el pit.
    5. merla roquera Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels túrdids (Monticola saxatilis), de color vermellenc, amb el cap, el coll i el dors blaus.
  2. merla d’aigua Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels cínclids (Cinclus cinclus), negrenc i castany fosc, amb el pit i la gola blancs.

■ merla

femení ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels túrdids Turdus merula , de plomatge negre la femella el té bru i bec groc, que posseeix un cant bellíssim merla blava Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família del túrdids Monticola solitarius , de plomatge blau grisenc merla de cua blanca Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels túrdids Oenanthe leucura , que és negre, amb el carpó i els costats de la cua blancs merla de pit blanc Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels túrdids Turdus torquatus , negre, amb una mitja…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mèrlera

■ mèrlera

femení dialectal ornitologia Merla
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ merlet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">merlet</title>

Etimologia: d’origen incert, potser d’un gòt. *melil, dimin. de mel ‘senyal, taca, entalladura’, dissimilat en meril 1a font: 1272, CTort.
    masculí
  1. arquitectura
    1. Cadascun dels petits pilars d’obra i de secció quadrangular que per a defensa hom construïa al cim de les antigues fortaleses, deixant entre l’un i l’altre un espai per a poder tirar contra l’enemic.
    2. per extensió Tros de rajola o de pedra col·locada a manera dels merlets d’una torre per sostenir alguna cosa.
  2. adoberia Eina d’acer, de bronze o de coure, de forma d’anella ovalada, amb un caire lleugerament trempat, que hom empra per a treure les arrugues de les pells.
  3. meteorologia Cadascuna de les prominències més o menys seriades que surten de la superfície superior d’un banc de núvols en forma de columnes o de torres.

■ merlet

masculí arquitectura Cadascun dels petits pilars d’obra i de secció quadrangular que per a defensa hom construïa al cim de les antigues fortaleses, deixant entre l’un i l’altre un espai per a poder tirar contra l’enemic per extensió Tros de rajola o de pedra collocada a manera dels merlets d’una torre per sostenir alguna cosa adoberia Eina d’acer, de bronze o de coure, de forma d’anella ovalada, amb un caire lleugerament trempat, que hom empra per a treure les arrugues de les pells meteorologia Cadascuna de les prominències més o menys seriades que surten de la superfície superior d’un banc…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ merleta

■ merleta

femení heràldica Ocell representat de perfil sense bec ni potes i amb les ales plegades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

merletar

merletar

verb transitiu Emmerletar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ merletat
| merletada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">merletat</title>

Etimologia: de merletar 1a font: c. 1425
    adjectiu
  1. Emmerletat.
  2. heràldica
    1. Dit de la peça la vora superior de la qual és formada per merlets quadrats.
    2. merletat a plom Dit de la banda o la barra amb els merlets en direcció vertical respecte a la base de l’escut.

■ merletat
| merletada

adjectiu Emmerletat heràldica Dit de la peça la vora superior de la qual és formada per merlets quadrats merletat a plom Dit de la banda o la barra amb els merlets en direcció vertical respecte a la base de l’escut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ merlot


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">merlot</title>

Etimologia: de merla 1a font: c. 1900, Verdaguer
    masculí
  1. ornitologia Merla mascle.
  2. viticultura, indústries vinícoles
    1. Varietat de vinya negra originària de Bordeus que produeix un raïm de gra menut i pell gruixuda.
    2. Raïm de vinya merlot, emprat en l’elaboració de vins fins, de color robí molt intens i de graduació mitjana.

■ merlot

masculí ornitologia Merla mascle viticultura, indústries vinícoles Varietat de vinya negra originària de Bordeus que produeix un raïm de gra menut i pell gruixuda Raïm de vinya merlot, emprat en l’elaboració de vins fins, de color robí molt intens i de graduació mitjana
Traducció