Es mostren 88934 resultats

messianitat

messianitat

Accessory
Partició sil·làbica: mes_si_a_ni_tat
Etimologia: de messies
Body
femení Bíblia i cristianisme Qualitat del Messies.

messianitat

messidor

messidor

Body
masculí història Nom del desè mes del calendari republicà francès.

messidor

messies

messies

Accessory
Partició sil·làbica: mes_si_es
Etimologia: del ll. td. Messias, i aquest, del gr. Messías, de l’arameu meschĩkhã, hebreu mãschĩakh ‘ungit (del Senyor)’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
    1. religió Salvador enviat per Déu.
    2. usat absolutament Bíblia i cristianisme Jesucrist.
  1. per extensió Capdavanter, home eficaç i carismàtic, que hom pren com a particularment inspirat per a resoldre una situació difícil i angoixosa.

messies

messinià | messiniana

messinià

Accessory
Partició sil·làbica: mes_si_ni_à
Body
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al messinià.
  2. masculí Segon estatge (i edat) del miocè superior marí, situat damunt el tortonià i sota el pliocè inferior.

messinià | messiniana

messió

messió

Accessory
Partició sil·làbica: mes_si_ó
Body
    femení
  1. antigament Despesa.
  2. dialectal
    1. Juguesca, aposta.
    2. posar messions Fer una juguesca, apostar.

messió

mestall

mestall

Accessory
Etimologia: der. de l’oc. i cat ant. mest, ll. mĭxtus, -a, -um, participi de miscēre ‘mesclar’ 1a font: c. 1330
Body
masculí agricultura Mescla de diferents espècies de cereals, sobretot de blat i sègol o bé de blat i ordi.

mestall

mestallar

mestallar

Accessory
Etimologia: de mestall 1a font: 1851, DEsc.
Body
    verb transitiu
  1. Mesclar.
  2. agricultura Fer un mestall.

mestallar

mester

mester

Accessory
Etimologia: variant ant. de menester, síncope més avançada del ll. ministerium (minst-) ‘servei; professió; funció’ 1a font: s. XII, Hom.
Body
    masculí antigament
    1. Ofici, professió.
    2. per extensió Ocupació, allò en què hom emprava temps.
  1. Menester.

mester

Informació complementària

mestís | mestissa

mestís

Accessory
Etimologia: del cast. mestizo, i aquest, del ll. td. mĭxtīcius, íd., der. de mixtus, participi de miscēre ‘mesclar’ 1a font: c. 1900
Body
    1. adjectiu i masculí i femení antropologia Dit de la persona nascuda de pares de races diferents, especialment blanca i índia.
    2. adjectiu biologia Dit de l’animal o del vegetal sortit de l’encreuament de dues races o varietats distintes.
  1. masculí Al segle XIX, als Països Catalans, qualificatiu aplicat, despectivament, pels absolutistes als clergues i bisbes liberals.

mestís | mestissa

mestissatge

mestissatge

Body
    masculí biologia i antropologia
  1. Encreuament de dues races o dues varietats distintes.
  2. Conjunt d’individus que resulten d’un mestissatge.

mestissatge