Es mostren 88939 resultats

■ mestrat

■ mestrat

masculí història Càrrec de mestre d’un orde militar Territori sotmès a la jurisdicció d’un mestre d’un orde militar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mestratge

■ mestratge

masculí En un ofici, grau de mestre Guiatge, ensenyament, d’un mestre ensenyament màster 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mestre
| mestra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mestre</title>

Etimologia: del ll. magister, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    1. masculí i femení ensenyament Persona que ensenya una ciència, un art o un ofici o té el títol per a fer-ho. Mestre de música, de ball, de piano. Mestre d’armes, d’equitació, de francès, etc.
    2. masculí i femení per extensió Persona de qui hom és deixeble, de qui hom pren norma, ensenyament. Ell ha estat el meu guia, el meu mestre.
    3. masculí i femení per extensió i figuradament El temps és un gran mestre.
    4. masculí i femení per analogia Persona amb prou coneixements d’una ciència, art, etc., per a ensenyar-ne, per a ésser pres com a model. Ell fou mestre en aquesta mena de treballs.
    5. masculí cristianisme En el Nou Testament, nom donat a Jesús pels seus deixebles.
    6. masculí història eclesiàstica Títol donat antigament als eclesiàstics, en especial els dominicans, que havien obtingut el grau suprem en qualsevol de les facultats de filosofia, teologia o dret; doctor.
    7. mestre de cant música Persona que ensenya a cantar.
    8. mestre de minyons (o d’escola, o simplement mestre) ensenyament Persona encarregada d’impartir l’ensenyament primari.
    9. mestre de novicis catolicisme El qui dirigeix i ensenya els novicis d’una comunitat religiosa.
    10. mestre en arts Grau acadèmic que podia obtenir, després d’un examen previ, el batxiller en arts o el llicenciat en arts.
  2. masculí
    1. Grau superior de l’organització gremial (segles XIII-XIX), al qual s’arribava després d’alguns anys d’aprenentatge i d’oficialia i de la realització d’un examen rigorós.
    2. Menestral capaç de fer el seu ofici independentment i ensenyar aprenents.
    3. popularment Tractament que hom dona a un home desconegut, especialment per cridar-lo. Escolteu, mestre!
    4. música Nom que hom dona popularment als directors d’orquestra, i, per extensió, sovint també a d’altres professionals de la música.
    5. mestre de seca numismàtica Des del segle XII, a la corona d’Aragó, càrrec de nomenament reial que comportava la responsabilitat de la fabricació de la moneda i la seva direcció.
    6. mestre racional Oficial públic, cap de la tresoreria dels reis de la corona catalanoaragonesa.
    7. mestre racional Funcionari reial que tenia al seu càrrec el control de la comptabilitat de cada un dels regnes de la corona catalanoaragonesa.
    1. masculí i femení Persona que dirigeix el personal, les operacions, etc., d’un servei, d’una obra.
    2. mestre de ball espectacles Persona encarregada de dirigir el cos de ball d’una companyia o d’un teatre.
    3. mestre de camp ciències militars Oficial major d’un terç o regiment.
    4. mestre de cant música Càrrec, dependent dels capítols de les catedrals, que tenia per missió d’ensenyar el cant litúrgic i les primeres lletres a petits cantors.
    5. mestre de cases (o d’obres) construcció Professional que, sota la direcció d’un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres.
    6. mestre de cerimònies Persona encarregada, en les recepcions o funcions rituals, d’introduir les persones i de fer seguir les parts del ritu o cerimonial.
    7. mestre de palau història Majordom.
    8. mestre en gai saber Títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, a partir de llur restauració el 1859, al poeta que ha guanyat tres premis ordinaris.
  4. masculí
    1. Títol donat a certes jerarquies.
    2. Superior d’un orde militar.
    3. gran mestre Entre els francmaçons, títol donat al cap de cada lògia.
  5. masculí climatologia Vent mestral.
  6. femení construcció Faixa estreta de guix degudament anivellada, utilitzada com a guia per a obtenir superfícies regulars amb l’enguixat.
  7. adjectiu magistral 1. Un treball fet de mà mestra. Un discurs mestre.
    1. adjectiu Principal. Paret mestra. Clau mestra. Biga mestra.
    2. adjectiu i femení marina, marítim Dit de la vela més gran que hom hissa en l’arbre d’una nau.

■ mestre
| mestra

masculí i femení ensenyament Persona que ensenya una ciència, un art o un ofici o té el títol per a fer-ho Mestre de música, de ball, de piano Mestre d’armes, d’equitació, de francès, etc masculí i femení per extensió Persona de qui hom és deixeble, de qui hom pren norma, ensenyament Ell ha estat el meu guia, el meu mestre masculí i femení per extensió i figuradament El temps és un gran mestre masculí i femení per analogia Persona amb prou coneixements d’una ciència, art, etc, per a ensenyar-ne, per a ésser pres com a model Ell fou mestre en aquesta mena de treballs masculí cristianisme En el…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mestre-sala

■ mestre-sala

masculí història Criat principal que assistia a la taula d’un senyor i tastava els aliments per tal de prevenir-lo contra un intent possible d’emmetzinar-lo
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mestrejar

■ mestrejar

verb intransitiu Voler semblar mestre, presumir de mestre transitiu construcció reglejar 2 transitiu antigament Manipular amb artifici alguna cosa, fer-la semblar millor que no és figuradament Són estades totes mes paraules mestrejades amb falsa intenció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mestrejat

■ mestrejat

masculí construcció Acció de mestrejar o reglejar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mestrescola

■ mestrescola

masculí catolicisme Dignitat canonical dels capítols catedralicis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mestrescolia

■ mestrescolia

femení Títol i dignitat de mestrescola
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mestressa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mestressa</title>

Etimologia: de mestre 1a font: s. XV, Roís
    femení
    1. La qui té el domini d’alguna cosa o algú sota el seu domini. La mestressa d’aquestes cases és la marquesa de Provença. Una criada fidel a la seva mestressa.
    2. figuradament Ha esdevingut mestressa del seu destí.
    3. [en desús] Muller d’un amo.
  2. Mestra.
  3. popularment Tractament que hom dona a una dona desconeguda, especialment per cridar-la. Ei, mestressa! que em podríeu ajudar?
  4. mestressa de casa Dona que té per funció governar la seva llar.

■ mestressa

femení La qui té el domini d’alguna cosa o algú sota el seu domini La mestressa d’aquestes cases és la marquesa de Provença Una criada fidel a la seva mestressa figuradament Ha esdevingut mestressa del seu destí en desús Muller d’un amo Mestra popularment Tractament que hom dona a una dona desconeguda, especialment per cridar-la Ei, mestressa que em podríeu ajudar mestressa de casa Dona que té per funció governar la seva llar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mestressejar

■ mestressejar

verb intransitiu Fer les tasques, exercir les funcions, d’una mestressa de casa
Informació complementària
Traducció