Es mostren 88939 resultats

■ anfractuositat

■ anfractuositat

femení Qualitat d’anfractuós Torta, revolt, sinuositat Solc, canal, etc, sinuós anfractuositat cerebral anatomia animal Solc o cissura que limita les circumvolucions cerebrals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

anganell

anganell

masculí dialectal Nou del coll
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ angaria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">angaria</title>

Partició sil·làbica: an_ga_ri_a
Etimologia: del ll. angaria ‘jova de tragí’ i aquest del gr. aggareía íd.
    femení
  1. dret internacional i dret marítim En període de guerra, dret de requisa que exerceix un país bel·ligerant respecte a béns mobles estrangers, especialment el dret de requisa respecte a un vaixell d’un país neutral quan aquest és en aigües on exerceix sobirania el país bel·ligerant.
  2. història del dret
    1. A l’antiga Roma, prestació forçosa que l’estat imposava als ciutadans de transportar per terra béns mobles o semovents a utilitat d’aquell.
    2. En època feudal, una de les prestacions personals dels homes de la gleva per raó de la terra que els era censada.

■ angaria

femení dret internacional i dret marítim En període de guerra, dret de requisa que exerceix un país belligerant respecte a béns mobles estrangers, especialment el dret de requisa respecte a un vaixell d’un país neutral quan aquest és en aigües on exerceix sobirania el país belligerant història del dret A l’antiga Roma, prestació forçosa que l’estat imposava als ciutadans de transportar per terra béns mobles o semovents a utilitat d’aquell En època feudal, una de les prestacions personals dels homes de la gleva per raó de la terra que els era censada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ àngel1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">àngel</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. ecl. angelus, i aquest, del gr. ággelos ‘missatger’ 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
    1. religió En diverses religions monoteistes, esperit celestial, missatger de Déu i superior als homes.
    2. cristianisme En l’angelologia tradicional cristiana, àngel que pertany a la jerarquia inferior del tercer cor de l’ordre angèlic.
    3. figuradament Persona molt bona, de molt bon cor.
    4. àngel de la guarda (o bo, o custodi, o protector, o tutelar) cristianisme Àngel assenyalat a cada persona per a la seva custòdia.
    5. àngel rebel (o dolent, o caigut, o de les tenebres) cristianisme Àngel rebel·lat contra Déu.
  2. numismàtica Nom genèric de la moneda d’or que porta com a tipus l’arcàngel sant Miquel allancejant el drac.
  3. àngel heràldic heràldica Figura representada en forma d’una donzella revestida de dalmàtica i les ales gairebé abaixades.
  4. àngel menor art angelot1 2.



    5. Vegeu també:
    àngel2

■ àngel1

masculí religió En diverses religions monoteistes, esperit celestial, missatger de Déu i superior als homes cristianisme En l’angelologia tradicional cristiana, àngel que pertany a la jerarquia inferior del tercer cor de l’ordre angèlic figuradament Persona molt bona, de molt bon cor àngel de la guarda o bo , o custodi , o protector , o tutelar cristianisme Àngel assenyalat a cada persona per a la seva custòdia àngel rebel o dolent , o caigut , o de les tenebres cristianisme Àngel rebellat contra Déu numismàtica Nom genèric de la moneda d’or que porta com a tipus l’arcàngel sant Miquel…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ àngel2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">àngel</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: v. àngel1
masculí ictiologia Peix selaci del subordre dels esquals (Squatina sp), amb el cos aplatat i de forma romboidal i el cap rodó, semblant a la rajada i al tauró. Cal destacar-ne l’àngel comú (S. squatina), de coloració arenosa, l’àngel aculeat (S. aculeata), amb els ulls envoltats de gruixuts tubercles espinosos, i l’àngel ocel·lat (S. oculata), de coloració bruna amb ocels blancs.


Vegeu també:
àngel1

■ àngel2

masculí ictiologia Peix selaci del subordre dels esquals Squatina sp , amb el cos aplatat i de forma romboidal i el cap rodó, semblant a la rajada i al tauró Cal destacar-ne l’ àngel comú S squatina , de coloració arenosa, l’ àngel aculeat S aculeata , amb els ulls envoltats de gruixuts tubercles espinosos, i l’ àngel ocellat S oculata , de coloració bruna amb ocels blancs Vegeu també àngel 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ Àngela (o Àngela Maria!)

■ Àngela (o Àngela Maria!)

interjecció Justa la fusta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ angelada

■ angelada

femení Conjunt d’àngels
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

angelet1

angelet1

masculí història Individu de les partides de pagesos rossellonesos aixecades contra la gabella de la sal establerta per l’administració francesa al segle XVII Vegeu també angelet 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ angelet2

■ angelet2

masculí religió Àngel imaginat o representat en forma d’infant per extensió Infant innocent Com dorm, l’angelet angelets al cel Expressió de condol que s’adreça als pares que han perdut un infant estar amb els angelets Dormir, somiar botànica Nom popular del villà, acompanyat o no del fruit, de diverses compostes Blauet Vegeu també angelet 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ angèlic
| angèlica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">angèlic</title>

Etimologia: de àngel1 1a font: s. XV
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent als àngels, de la natura dels àngels. Salutació angèlica.
    2. el doctor angèlic Sobrenom donat per la filosofia escolàstica a sant Tomàs d’Aquino.
  2. femení botànica
    1. Planta herbàcia biennal de la família de les umbel·líferes (Angelica archangelica), aromàtica, de fulles dividides i acabada en una gran umbel·la d’umbel·les.
    2. Abusivament, angèlica borda.
    3. Dicorínia.
    4. angèlica borda Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes (Angelica silvestris), més baixa que l’angèlica, de grosses umbel·les compostes i de fruit d’ales amples.
  3. femení litúrgia Anunci solemne de la Pasqua que canta el diaca el Dissabte Sant davant el ciri pasqual, anomenat també exúltet i pregó pasqual, que comença amb els mots llatins Exsultet iam angelica turba caelorum.
  4. àcid angèlic química Àcid carboxílic insaturat, de fórmula C5H8O2 que es troba a l’arrel de l’angèlica i a l’essència de camamilla romana, utilitzat antigament com a sedant.

■ angèlic
| angèlica

adjectiu Relatiu o pertanyent als àngels, de la natura dels àngels Salutació angèlica el doctor angèlic Sobrenom donat per la filosofia escolàstica a sant Tomàs d’Aquino femení botànica Planta herbàcia biennal de la família de les umbellíferes Angelica archangelica , aromàtica, de fulles dividides i acabada en una gran umbella d’umbelles Abusivament, angèlica borda Dicorínia angèlica borda Planta herbàcia perenne de la família de les umbellíferes Angelica silvestris , més baixa que l’angèlica, de grosses umbelles compostes i de fruit d’ales amples femení litúrgia Anunci solemne de la Pasqua…
Informació complementària
Traducció