Es mostren 88939 resultats

■ milà


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">milà</title>

Etimologia: del ll. vg. *milanus, der. de *milus, ll. cl. milŭus, íd. 1a font: s. XIII, Cerverí
    masculí
  1. ornitologia
    1. Ocell de la família dels accipítrids (Milvus milvus), de color castany fosc i les parts inferiors vermelloses, cua llarga i forcada i que s’alimenta de carronya, insectes i mamífers.
    2. milà negre Ocell de la família dels accipítrids (Milvus migrans), més fosc que el milà, la cua més curta i no tan forcada.
    3. milà reial Milà.
  2. ictiologia
    1. Milana.
    2. Escurçana.

■ milà

masculí ornitologia Ocell de la família dels accipítrids Milvus milvus , de color castany fosc i les parts inferiors vermelloses, cua llarga i forcada i que s’alimenta de carronya, insectes i mamífers milà negre Ocell de la família dels accipítrids Milvus migrans , més fosc que el milà, la cua més curta i no tan forcada milà reial Milà ictiologia Milana Escurçana
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ milacre

■ milacre

masculí antigament teatre Miracle
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

milamarí
| milamarina

milamarí
| milamarina

adjectiu i masculí i femení Miramarí
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ milana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">milana</title>

Etimologia: fem. de milà, nom també d’un peix
    femení
  1. ictiologia Denominació genèrica de diversos peixos de l’ordre dels raïformes, de les famílies dels miliobàtids i dels gimnúrids, que tenen el cos en forma de disc, amb els ulls laterals, un replegament carnós anomenat aleta cefàlica i un o dos fiblons verinosos a la cua, com la milana comuna (Myliobatis aquila), que pot fer 1,5 m de llargada, la milana grossa (Pteromylaeus bovinus), d’aleta cefàlica molt llarga i de forma ogival, i la milana cuacurta (Gymnura altavela), que té el disc força més ample que llarg.
  2. ornitologia
    1. Milà.
    2. milana voltonera Arpella.

■ milana

femení ictiologia Denominació genèrica de diversos peixos de l’ordre dels raïformes, de les famílies dels miliobàtids i dels gimnúrids, que tenen el cos en forma de disc, amb els ulls laterals, un replegament carnós anomenat aleta cefàlica i un o dos fiblons verinosos a la cua, com la milana comuna Myliobatis aquila , que pot fer 1,5 m de llargada, la milana grossa Pteromylaeus bovinus , d’aleta cefàlica molt llarga i de forma ogival, i la milana cuacurta Gymnura altavela , que té el disc força més ample que llarg ornitologia Milà milana voltonera Arpella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

milanenc
| milanenca

milanenc
| milanenca

adjectiu i masculí i femení Del Milà Alt Camp
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ milanès
| milanesa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">milanès</title>

  1. adjectiu i masculí i femení De Milà (ciutat i província d’Itàlia) o del milanès (dialecte).
  2. masculí lingüística Dialecte gal·loitàlic, anomenat més pròpiament llombard, estès per la Llombardia i amb nuclis al Piemont, al cantó de Ticino, a les valls grisones i al Trentino.

■ milanès
| milanesa

adjectiu i masculí i femení De Milà ciutat i província d’Itàlia o del milanès dialecte masculí lingüística Dialecte galloitàlic, anomenat més pròpiament llombard, estès per la Llombardia i amb nuclis al Piemont, al cantó de Ticino, a les valls grisones i al Trentino
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

milanó

milanó

masculí ictiologia Milana grossa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ milanta

■ milanta

adjectiu invariable colloquialment Una gran quantitat indeterminada mil 1 2 Tots trobaven milanta raons per no treballar T’ho he repetit milanta vegades
Gran Diccionari de la llengua catalana

milazzià
| milazziana


<title type="display">milazzià</title>

Partició sil·làbica: mi_laz_zi_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al milazzià.
  2. masculí Divisió obsoleta del quaternari, situat en el plistocè.

milazzià
| milazziana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al milazzià masculí Divisió obsoleta del quaternari, situat en el plistocè
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ míldiu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">míldiu</title>

Partició sil·làbica: míl_diu
Etimologia: de l’angl. mildew ‘floridura’ 1a font: 1917, DOrt.
    masculí
  1. fitopatologia Nom donat a diverses malalties de les plantes, produïdes per fongs ficomicets oomicetals de la família de les peronosporàcies que ataquen els òrgans verds (fulles, tiges i, de vegades, fruits). Míldiu de la ceba. Míldiu de la vinya.
  2. per extensió Nom donat als diversos fongs que produeixen la malaltia del míldiu.

■ míldiu

masculí fitopatologia Nom donat a diverses malalties de les plantes, produïdes per fongs ficomicets oomicetals de la família de les peronosporàcies que ataquen els òrgans verds fulles, tiges i, de vegades, fruits Míldiu de la ceba Míldiu de la vinya per extensió Nom donat als diversos fongs que produeixen la malaltia del míldiu
Traducció