Es mostren 88940 resultats

■ mimètic
| mimètica

■ mimètic
| mimètica

adjectiu Relatiu o pertanyent al mimetisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mimèticament

mimèticament

adverbi D’una manera mimètica, amb mimetisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mimetisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mimetisme</title>

Etimologia: de mimètic 1a font: c. 1925
    masculí
  1. Disposició d’una persona a canviar les opinions i el comportament per adaptar-se a qui vol complaure.
  2. ecologia Propietat que tenen les espècies indefenses de copiar la coloració aposemàtica o l’aspecte extern d’altres espècies no comestibles o perilloses per a llurs depredadors habituals.

■ mimetisme

masculí Disposició d’una persona a canviar les opinions i el comportament per adaptar-se a qui vol complaure ecologia Propietat que tenen les espècies indefenses de copiar la coloració aposemàtica o l’aspecte extern d’altres espècies no comestibles o perilloses per a llurs depredadors habituals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mimetita

mimetita

femení mineralogia Arsenat clorat de plom, Pb 5 AsO 4 , PO 4 3 Cl, mineral que cristallitza en el sistema hexagonal
Gran Diccionari de la llengua catalana

mimiambe

mimiambe

masculí literatura Nom donat pels gramàtics antics al mim escrit en versos coriàmbics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mímic
| mímica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mímic</title>

Etimologia: del ll. mimĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. mimikós, íd. 1a font: 1868, DLCo.
  1. teatre
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al mim.
    2. femení Mim.
  2. adjectiu
    1. Que expressa quelcom sense parlar, amb gests, actituds, accions, etc.
    2. llenguatge mímic (o simplement mímica) Forma bàsica de comunicació que s’expressa a través de la fesomia, els gests, etc.

■ mímic
| mímica

teatre adjectiu Relatiu o pertanyent al mim femení Mim adjectiu Que expressa quelcom sense parlar, amb gests, actituds, accions, etc llenguatge mímic o simplement mímica Forma bàsica de comunicació que s’expressa a través de la fesomia, els gests, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mímicament

■ mímicament

adverbi Valent-se de la mímica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mimògraf
| mimògrafa

■ mimògraf
| mimògrafa

masculí i femení En la literatura clàssica, autor de mims
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mimolette*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">mimolette</title>

Pronúncia: mimolɛ́t
Etimologia: [mot francès]
femení alimentació, indústries alimentàries Formatge holandès i francès fet amb llet de vaca, de pasta premsada i no cuita, que té la crosta i la pasta de color taronja, fina i flexible, de sabor fort i picant quan és madur, amb un 45% de matèries grasses.

mimolette*

femení alimentació, indústries alimentàries Formatge holandès i francès fet amb llet de vaca, de pasta premsada i no cuita, que té la crosta i la pasta de color taronja, fina i flexible, de sabor fort i picant quan és madur, amb un 45% de matèries grasses
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mimosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mimosa</title>

Etimologia: del ll. cient. botànic mimosa; atès que la planta sembla originària d’Amèrica, és probable que el ll. s’hagués format del mot en cast. o port., der. de mimo, amb una variació semàntica en el sentit de ‘melindrosa, de delicadesa afectada’ 1a font: 1917, DOrt.
    femení
  1. botànica Gènere de plantes llenyoses o herbàcies de la família de les mimosàcies (Mimosa sp), de fulles bipinnaticompostes amb estípules, flors petites amb filaments grossos i fruits en llegum.
  2. jardineria Nom aplicat en jardineria a diverses espècies d’acàcia.

■ mimosa

femení botànica Gènere de plantes llenyoses o herbàcies de la família de les mimosàcies Mimosa sp , de fulles bipinnaticompostes amb estípules, flors petites amb filaments grossos i fruits en llegum jardineria Nom aplicat en jardineria a diverses espècies d’acàcia
Informació complementària
Traducció