Es mostren 88954 resultats

■ mimògraf
| mimògrafa

■ mimògraf
| mimògrafa

masculí i femení En la literatura clàssica, autor de mims
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mimolette*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">mimolette</title>

Pronúncia: mimolɛ́t
Etimologia: [mot francès]
femení alimentació, indústries alimentàries Formatge holandès i francès fet amb llet de vaca, de pasta premsada i no cuita, que té la crosta i la pasta de color taronja, fina i flexible, de sabor fort i picant quan és madur, amb un 45% de matèries grasses.

mimolette*

femení alimentació, indústries alimentàries Formatge holandès i francès fet amb llet de vaca, de pasta premsada i no cuita, que té la crosta i la pasta de color taronja, fina i flexible, de sabor fort i picant quan és madur, amb un 45% de matèries grasses
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mimosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mimosa</title>

Etimologia: del ll. cient. botànic mimosa; atès que la planta sembla originària d’Amèrica, és probable que el ll. s’hagués format del mot en cast. o port., der. de mimo, amb una variació semàntica en el sentit de ‘melindrosa, de delicadesa afectada’ 1a font: 1917, DOrt.
    femení
  1. botànica Gènere de plantes llenyoses o herbàcies de la família de les mimosàcies (Mimosa sp), de fulles bipinnaticompostes amb estípules, flors petites amb filaments grossos i fruits en llegum.
  2. jardineria Nom aplicat en jardineria a diverses espècies d’acàcia.

■ mimosa

femení botànica Gènere de plantes llenyoses o herbàcies de la família de les mimosàcies Mimosa sp , de fulles bipinnaticompostes amb estípules, flors petites amb filaments grossos i fruits en llegum jardineria Nom aplicat en jardineria a diverses espècies d’acàcia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mimosàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mimosàcies</title>

Partició sil·làbica: mi_mo_sà_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de lleguminoses constituïda per arbres i arbusts tropicals, de flors petites agrupades en espigues i glomèruls, i de fruits en llegum.
  2. singular Planta de la família de les mimosàcies.

■ mimosàcies

femení botànica plural Família de lleguminoses constituïda per arbres i arbusts tropicals, de flors petites agrupades en espigues i glomèruls, i de fruits en llegum singular Planta de la família de les mimosàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

min.

min.

abreviatura escriptura i arts gràfiques minúscula
Gran Diccionari de la llengua catalana

mín.

mín.

abreviatura mínim 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

min

min

símbol metrologia minut 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

minà


<title type="display">minà</title>

Homòfon: minar
Etimologia: del hindi mainâ, íd.
masculí [plural minàs] ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels estúrnids (Gracula religiosa), negre brillant, amb el cap, el bec i les potes grocs, que s’alimenta de fruita i és molt apreciat com a ocell de gàbia.

minà

masculí plural minàs ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels estúrnids Gracula religiosa , negre brillant, amb el cap, el bec i les potes grocs, que s’alimenta de fruita i és molt apreciat com a ocell de gàbia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mina1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mina</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: v. mena 1a font: 1451
    femení
  1. construcció
    1. Pas subterrani per a comunicar dos indrets.
    2. Excavació subterrània feta per captar i conduir aigües.
    3. Excavació feta sota una fortificació per fer-la volar amb un explosiu.
    1. Barra de grafit emprada en la confecció de llapis.
    2. per extensió Ànima de qualsevol dels estris tubulars que hom fa servir per a escriure o dibuixar. Mina de bolígraf, de compàs.
  3. armament i explosius
    1. Artefacte bèl·lic destinat a abatre l’enemic en una explosió inadvertidament provocada pel mateix enemic.
    2. mina antipersones Mina dissenyada per a explotar per la presència, proximitat o contacte d’una persona.
    1. mineria Lloc en la massa d’un terreny d’on són extrets minerals, metalls, pedres precioses, matèries combustibles, etc.
    2. mineria Obra subterrània que hom fa per aprofitar una substància mineral.
    3. figuradament Allò que forneix abundància d’alguna cosa o de què hom obté molt profit. Aquest arxiu és una mina inexhaurible de documents.



    5. Vegeu també:
    mina2
    mina3

■ mina1

femení construcció Pas subterrani per a comunicar dos indrets Excavació subterrània feta per captar i conduir aigües Excavació feta sota una fortificació per fer-la volar amb un explosiu Barra de grafit emprada en la confecció de llapis per extensió Ànima de qualsevol dels estris tubulars que hom fa servir per a escriure o dibuixar Mina de bolígraf, de compàs armament i explosius Artefacte bèllic destinat a abatre l’enemic en una explosió inadvertidament provocada pel mateix enemic mina antipersones Mina dissenyada per a explotar per la presència, proximitat o contacte d’una persona mineria…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mina2

■ mina2

femení pesca Vorada d’una xarxa, on hom clava o cus els ploms Vegeu també mina 1 mina 3
Traducció