Es mostren 88939 resultats

minimal

minimal

minimalisme

minimalisme

minimalista

minimalista

Traducció

minimista

minimista

minimització


<title type="display">minimització</title>

Accessory
Partició sil·làbica: mi_ni_mit_za_ci_ó
Etimologia: de minimitzar
Body
    femení
  1. matemàtiques
    1. Acció de minimitzar;
    2. l’efecte.
  2. ecologia Conjunt de mesures organitzatives, operatives i tecnològiques necessàries per a disminuir la quantitat i perillositat dels residus i emissions generats en un procés productiu, mitjançant la seva reducció i el reciclatge en origen.

minimització

Traducció

minimitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">minimitzar</title>

Accessory
Etimologia: de mínim
Body
    verb transitiu
  1. Reduir a un mínim. Minimitzar la presència d’efectius policials.
  2. especialment Presentar alguna cosa donant-li menys significació que no té en realitat. Minimitzar un incident.
  3. informàtica Reduir al mínim la magnitud (d’una finestra o d’un altre element).
  4. matemàtiques Cercar el mínim d’una funció o d’una magnitud.

minimitzar

minimoto


<title type="display">minimoto</title>

Accessory
Etimologia: de mini- i moto
Body
femení automòbil, automobilisme Motocicleta de petites dimensions, generalment amb motor de dos temps, d’una alçada aproximada de 60 cm, uns 20 kg de pes i una cilindrada entre 30 i 50 cc, que pot arribar a una velocitat de 70 km/h.

minimoto

mínimum

mínimum

miniordinador

miniordinador

Traducció

ministeri


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ministeri</title>

Accessory
Etimologia: del ll. ministerium, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
    1. Funcions exercides per una persona que en rep la missió o la delegació.
    2. cristianisme Ofici al servei de la comunitat cristiana, que s’exerceix segons diversos graus, anomenats, des de l’antigor, episcopat, presbiterat i diaconat.
    1. Càrrec de ministre.
    2. Durada del mandat d’un ministre.
    3. Edifici on hi ha la seu d’un departament ministerial.
  1. ciències polítiques
    1. Dins un sistema polític, cadascun dels departaments del poder executiu encapçalats per un ministre.
    2. Cos de ministres d’un estat.
  2. ministeri públic (o ministeri fiscal) dret processal
    1. Òrgan de comunicació entre el govern i els tribunals de justícia que té la missió de promoure l’acció de la justícia en defensa dels interessos públics tutelats per la llei i de procurar davant els jutjats i tribunals el manteniment de l’ordre jurídic i la satisfacció de l’interès social.
    2. Persona que exerceix les funcions de fiscalització dels delictes.

ministeri