Es mostren 88954 resultats

minimoto


<title type="display">minimoto</title>

Etimologia: de mini- i moto
femení automòbil, automobilisme Motocicleta de petites dimensions, generalment amb motor de dos temps, d’una alçada aproximada de 60 cm, uns 20 kg de pes i una cilindrada entre 30 i 50 cc, que pot arribar a una velocitat de 70 km/h.

minimoto

femení automòbil, automobilisme Motocicleta de petites dimensions, generalment amb motor de dos temps, d’una alçada aproximada de 60 cm, uns 20 kg de pes i una cilindrada entre 30 i 50 cc, que pot arribar a una velocitat de 70 km/h
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mínimum

■ mínimum

masculí Mínim
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ miniordinador

■ miniordinador

masculí informàtica Microordinador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ministeri


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ministeri</title>

Etimologia: del ll. ministerium, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Funcions exercides per una persona que en rep la missió o la delegació.
    2. cristianisme Ofici al servei de la comunitat cristiana, que s’exerceix segons diversos graus, anomenats, des de l’antigor, episcopat, presbiterat i diaconat.
    1. Càrrec de ministre.
    2. Durada del mandat d’un ministre.
    3. Edifici on hi ha la seu d’un departament ministerial.
  3. ciències polítiques
    1. Dins un sistema polític, cadascun dels departaments del poder executiu encapçalats per un ministre.
    2. Cos de ministres d’un estat.
  4. ministeri públic (o ministeri fiscal) dret processal
    1. Òrgan de comunicació entre el govern i els tribunals de justícia que té la missió de promoure l’acció de la justícia en defensa dels interessos públics tutelats per la llei i de procurar davant els jutjats i tribunals el manteniment de l’ordre jurídic i la satisfacció de l’interès social.
    2. Persona que exerceix les funcions de fiscalització dels delictes.

■ ministeri

masculí Funcions exercides per una persona que en rep la missió o la delegació cristianisme Ofici al servei de la comunitat cristiana, que s’exerceix segons diversos graus, anomenats, des de l’antigor, episcopat, presbiterat i diaconat Càrrec de ministre Durada del mandat d’un ministre Edifici on hi ha la seu d’un departament ministerial ciències polítiques Dins un sistema polític, cadascun dels departaments del poder executiu encapçalats per un ministre Cos de ministres d’un estat ministeri públic o ministeri fiscal dret processal Òrgan de comunicació entre el govern i els tribunals de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ministerial

■ ministerial

adjectiu Relatiu o pertanyent a un ministeri o a un ministre Partidari d’un ministeri o un ministre determinat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ministerialisme

■ ministerialisme

masculí Condició de ministerial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ministerialment

■ ministerialment

adverbi Com a ministre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ministeriat


<title type="display">ministeriat</title>

Partició sil·làbica: mi_nis_te_ri_at
masculí història A França, durant alguns períodes de l’antic règim, sistema de govern basat en la preponderància d’un ministre que depenia directament del rei.

ministeriat

masculí història A França, durant alguns períodes de l’antic règim, sistema de govern basat en la preponderància d’un ministre que depenia directament del rei
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ministrable

■ ministrable

adjectiu i masculí i femení ciències polítiques Dit de la persona que té possibilitats d’ésser ministre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ministrar

■ ministrar

verb transitiu antigament fornir 2 Administrar Exercir un ofici, un càrrec
Traducció