Es mostren 88954 resultats

■ ministre
| ministra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ministre</title>

Etimologia: del ll. minister, -tri ‘servidor’ (cf. menester) 1a font: s. XIII
  1. masculí i femení
    1. Persona que exerceix un ministeri, unes funcions, per encàrrec d’un superior.
    2. ministre de Déu (o de l’Església) catolicisme Prevere.
    3. ministre de l’altar (o ministre sagrat) litúrgia Sacerdot que oficia a l’altar o assisteix el celebrant principal.
    4. ministre del sagrament Persona que en nom de Crist, i substituint-lo, administra un sagrament.
  2. masculí i femení En certs ordes religiosos, hospitals, etc., persona que n’administra els béns.
  3. masculí ictiologia Fadrí.
  4. masculí i femení
    1. ciències polítiques Cap de cadascun dels departaments en què es divideix la governació d’un estat.
    2. ministre de jornada dret constitucional Membre del govern encarregat de despatxar amb el cap de l’estat durant els viatges o les vacances d’aquest.
    3. ministre diplomàtic dret internacional Agent diplomàtic.
    4. ministre plenipotenciari dret internacional Agent diplomàtic que en l’escalafó segueix l’ambaixador i té plens poders del seu govern per a representar-lo prop d’un govern estranger.
    5. ministre sense cartera dret constitucional Membre del govern que no té al seu càrrec la direcció de cap departament.
    6. primer ministre dret constitucional Cap o president del govern.

■ ministre
| ministra

masculí i femení Persona que exerceix un ministeri, unes funcions, per encàrrec d’un superior ministre de Déu o de l’Església catolicisme Prevere ministre de l’altar o ministre sagrat litúrgia Sacerdot que oficia a l’altar o assisteix el celebrant principal ministre del sagrament Persona que en nom de Crist, i substituint-lo, administra un sagrament masculí i femení En certs ordes religiosos, hospitals, etc, persona que n’administra els béns masculí ictiologia Fadrí masculí i femení ciències polítiques Cap de cadascun dels departaments en què es divideix la governació d’un estat ministre de…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ministrer

■ ministrer

masculí música Nom que hom donà als músics que estaven al servei dels trobadors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ministressa

ministressa

femení Ministra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ministril

■ ministril

masculí música Ministrer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ minoic
| minoica

■ minoic
| minoica

adjectiu Relatiu o pertanyent al minoic masculí història i art Nom donat a la civilització prehellènica de Creta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mínor


<title type="display">mínor</title>

Etimologia: de l’angl. minor, íd., al seu torn, del ll. minor, -ōris ‘menor’
masculí ensenyament Formació complementària dins dels estudis de grau en una àrea del coneixement diferent de la que constitueix el nucli principal d’aquests estudis.

mínor

masculí ensenyament Formació complementària dins dels estudis de grau en una àrea del coneixement diferent de la que constitueix el nucli principal d’aquests estudis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ minoració

■ minoració

femení Acció de minorar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ minorant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">minorant</title>

    matemàtiques
  1. masculí Donat un subconjunt B d’un conjunt ordenat A, element de A que és fita inferior de B.
  2. adjectiu i femení Donada una successió (o una sèrie) de nombres reals, dit de la successió (o de la sèrie) els termes de la qual no són més grans que els respectius de la successió (o de la sèrie) donada.

■ minorant

matemàtiques masculí Donat un subconjunt B d’un conjunt ordenat A , element de A que és fita inferior de B adjectiu i femení Donada una successió o una sèrie de nombres reals, dit de la successió o de la sèrie els termes de la qual no són més grans que els respectius de la successió o de la sèrie donada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ minorar

■ minorar

verb transitiu Fer menor, disminuir Minorar la velocitat d’un vehicle Minorar una partida pressupostària matemàtiques Determinar, calcular, un minorant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ minoratiu
| minorativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">minoratiu</title>

Partició sil·làbica: mi_no_ra_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. minoratus, -a, -um, participi de minorare ‘disminuir’
  1. adjectiu Que té la virtut de minorar.
  2. adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit de la substància que té propietats laxants.

■ minoratiu
| minorativa

adjectiu Que té la virtut de minorar adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit de la substància que té propietats laxants
Traducció