Es mostren 88954 resultats

■ minoria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">minoria</title>

Partició sil·làbica: mi_no_ri_a
Etimologia: cat. ant. menoria, der. de menor, amb influx culte del ll. minor 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Grup que no constitueix la majoria. Els qui pensem així som una minoria.
  2. especialment En una votació, part més petita dels vots emesos en un o altre sentit.
  3. ciències polítiques
    1. Conjunt de votants que resten en inferioritat numèrica i de força en una assemblea, parlament, etc.
    2. minoria nacional Sector de la població d’un estat, d’una nació, etc., que difereix del sector numèricament majoritari o del sector efectivament dominant pel que fa a la raça, a la llengua i la cultura, la religió i la ideologia, etc.
    3. minoria parlamentària Conjunt de grups de diputats constituïts com a oposició i sovint units per certes afinitats.
  4. en minoria locució adverbial En inferioritat numèrica. A classe, els nois estan en minoria.
  5. minoria d’edat dret civil
    1. minoritat 2.
    2. Temps que dura la condició del menor d’edat.

■ minoria

femení Grup que no constitueix la majoria Els qui pensem així som una minoria especialment En una votació, part més petita dels vots emesos en un o altre sentit ciències polítiques Conjunt de votants que resten en inferioritat numèrica i de força en una assemblea, parlament, etc minoria nacional Sector de la població d’un estat, d’una nació, etc, que difereix del sector numèricament majoritari o del sector efectivament dominant pel que fa a la raça, a la llengua i la cultura, la religió i la ideologia, etc minoria parlamentària Conjunt de grups de diputats constituïts com a oposició i sovint…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ minorista

■ minorista

masculí litúrgia Clergue que solament havia rebut els ordes menors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ minoritari
| minoritària

■ minoritari
| minoritària

adjectiu Relatiu o pertanyent a la minoria electrònica En un semiconductor, dit dels portadors electrons o forats que hi ha en nombre inferior a la meitat del total de portadors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ minoritat

■ minoritat

femení Qualitat de menor dret civil Condició del menor d’edat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ minotaure

■ minotaure

masculí mitologia Monstre mític de cos humà i cap de toro
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ minova

■ minova

femení patologia Tumefacció d’un gangli
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ minsament

■ minsament

adverbi Escassament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ minse
| minsa

■ minse
| minsa

adjectiu Minso
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ minso
| minsa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">minso</title>

Etimologia: del fr. mince ‘prim’, fr. ant. mincier, variant de menuisier, del ll. *minutiare ‘esmicolar’, der. de minutia ‘partícula’, i aquest, de minutus, -a, -um, participi del ll. minuĕre ‘disminuir’ 1a font: c. 1400
    adjectiu
  1. De poc gruix i consistència.
  2. Escàs, exigu.

■ minso
| minsa

adjectiu De poc gruix i consistència Escàs, exigu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

minuàrtia


<title type="display">minuàrtia</title>

Partició sil·làbica: mi_nu_àr_ti_a
femení botànica Gènere de plantes herbàcies de la família de les cariofil·làcies (Minuartia sp), de fulles oposades linears, flors blanques i fruits capsulars.

minuàrtia

femení botànica Gènere de plantes herbàcies de la família de les cariofillàcies Minuartia sp , de fulles oposades linears, flors blanques i fruits capsulars