Es mostren 88939 resultats

■ minuend

■ minuend

masculí matemàtiques Quantitat de la qual ha d’ésser sostreta una altra quantitat, anomenada subtrahend
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ minuet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">minuet</title>

Partició sil·làbica: mi_nu_et
Etimologia: del fr. menuet ‘dansa de passos menuts’, dimin. de menu ‘menut’, del ll. minutus, -a, -um, participi de minuĕre ‘disminuir’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí música
  1. Dansa francesa noble, de tres temps.
  2. Peça de música adaptada al minuet.

■ minuet

masculí música Dansa francesa noble, de tres temps Peça de música adaptada al minuet
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ minúscul
| minúscula


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">minúscul</title>

Etimologia: del ll. minuscŭlus, -a, -um, íd., dimin. de minor
  1. adjectiu Molt petit, de petites dimensions.
  2. adjectiu i femení [abreviatura min.] escriptura i arts gràfiques Cadascuna de les lletres d’alguns alfabets que s’utilitzen per a escriure el cos d’un text seguit i que es distingeixen de les majúscules.

■ minúscul
| minúscula

adjectiu Molt petit, de petites dimensions adjectiu i femení abreviatura min escriptura i arts gràfiques Cadascuna de les lletres d’alguns alfabets que s’utilitzen per a escriure el cos d’un text seguit i que es distingeixen de les majúscules
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ minusvàlid
| minusvàlida

■ minusvàlid
| minusvàlida

adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que té un defecte físic o mental, sia congènit o adquirit, que li impossibilita o dificulta un desenvolupament normal de la seva activitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ minusvalidesa

■ minusvalidesa

femení Condició de minusvàlid
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

minusvàlua

minusvàlua

femení economia Detriment o minva del valor d’alguna cosa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ minut


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">minut</title>

Etimologia: del ll. minūtus, -a, -um ‘menut’, participi de minuĕre ‘disminuir’ 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. [símbol min, mn] metrologia Unitat de temps equivalent a la seixantena part d’una hora.
  2. geometria Unitat de mesura d’angles.
  3. minut angular astronomia Unitat angular que equival a la seixantena part d’una hora angular, és a dir, a 15 minuts sexagesimals.

■ minut

masculí símbol min, mn metrologia Unitat de temps equivalent a la seixantena part d’una hora geometria Unitat de mesura d’angles minut angular astronomia Unitat angular que equival a la seixantena part d’una hora angular, és a dir, a 15 minuts sexagesimals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ minuta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">minuta</title>

Etimologia: v. minut 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. Escrit original sobre el qual hom fa una còpia.
  2. dret Esborrany d’un acord, d’una comunicació, etc., l’original del qual ha d’ésser conservat en l’expedient o en les actuacions.
  3. Compte d’honoraris que presenten els advocats i aquelles persones que exerceixen altres professions liberals.

■ minuta

femení Escrit original sobre el qual hom fa una còpia dret Esborrany d’un acord, d’una comunicació, etc, l’original del qual ha d’ésser conservat en l’expedient o en les actuacions Compte d’honoraris que presenten els advocats i aquelles persones que exerceixen altres professions liberals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ minutant

■ minutant

masculí dret romà i dret canònic Encarregat de redactar les minutes i altres documents en la cúria romana i, actualment, en la vaticana
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ minutar

■ minutar

verb transitiu Fer una minuta
Informació complementària
Traducció