Es mostren 88939 resultats

■ miraculosament

■ miraculosament

adverbi D’una manera miraculosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mirada

■ mirada

femení Acció de mirar Li van donar una mirada, una mala mirada Una mirada tendra, dolça Una mirada amenaçadora Fixar la mirada sobre alguna cosa No es fia de mi no em treu la mirada de sobre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mirador
| miradora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mirador</title>

Etimologia: del ll. mirator, -ōris ‘admirador’ 1a font: 1460, Roig
  1. adjectiu i masculí i femení Que mira. És una noia que té molts miradors.
  2. masculí arquitectura i construcció
    1. Tribuna o balcó cobert i tancat amb vidres.
    2. Element arquitectònic emplaçat de manera que, d’allí estant, hom pot mirar al lluny, contemplar una vista interessant, etc.
    3. Espiera.

■ mirador
| miradora

adjectiu i masculí i femení Que mira És una noia que té molts miradors masculí arquitectura i construcció Tribuna o balcó cobert i tancat amb vidres Element arquitectònic emplaçat de manera que, d’allí estant, hom pot mirar al lluny, contemplar una vista interessant, etc Espiera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ miraguà

■ miraguà

masculí indústria tèxtil Matèria extreta de diverses espècies vegetals d’Amèrica i d’Oceania, semblant al cotó, però més fina i emprada per a omplir coixins
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ miraguaner

■ miraguaner

masculí botànica Capoquer
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ miraguano

■ miraguano

masculí indústria tèxtil Miraguà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

miralcampenc
| miralcampenca

miralcampenc
| miralcampenca

adjectiu i masculí i femení Miralcampí
Gran Diccionari de la llengua catalana

miralcampí
| miralcampina

miralcampí
| miralcampina

adjectiu i masculí i femení De Miralcamp Pla d’Urgell
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mirall


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mirall</title>

Etimologia: del ll. mīracŭlum ‘prodigi, fet admirable’ (cf. miracle i miraculós) 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. òptica Superfície llisa i molt reflectora que, per reflexió dels raigs de llum, dona imatges clares dels objectes.
    2. mirall frontal medicina Mirall de superfície còncava i amb un llumet elèctric al centre que el metge s’adapta al front i que utilitza principalment en les exploracions de laringe i d’orella.
    3. mirall retrovisor (o simplement retrovisor) automòbil, automobilisme Mirall de petites dimensions que permet al conductor d’un vehicle automòbil de veure els vehicles que circulen darrere seu.
  2. figuradament Els ulls són el mirall de l’ànima.

■ mirall

masculí òptica Superfície llisa i molt reflectora que, per reflexió dels raigs de llum, dona imatges clares dels objectes mirall frontal medicina Mirall de superfície còncava i amb un llumet elèctric al centre que el metge s’adapta al front i que utilitza principalment en les exploracions de laringe i d’orella mirall retrovisor o simplement retrovisor automòbil, automobilisme Mirall de petites dimensions que permet al conductor d’un vehicle automòbil de veure els vehicles que circulen darrere seu figuradament Els ulls són el mirall de l’ànima
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

miralla

miralla

femení antigament Torre de guaita o de vigilància
Traducció