Es mostren 88954 resultats

miracidi

miracidi

miracle


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">miracle</title>

Accessory
Etimologia: del ll. mīracŭlum ‘fet admirable’, per via semiculta (cf. mirall i miraculós) 1a font: s. XII, Hom.
Body
    masculí
  1. història de les religions Fenomen extraordinari, esdevingut en l’univers de l’experiència humana i que hom creu que no pot explicar-se per causes naturals, sinó que té com a origen immediat la divinitat.
  2. hiperbòlicament És un metge que fa miracles. Ha estat un miracle que la pedra no l’hagi esclafat. Bolets? No n’hem trobat ni un per miracle. És miracle que t’hagis decidit a venir!
  3. catolicisme A Mallorca, retauló.
  4. [popularment milacre] teatre Peça teatral breu que glossa un fet prodigiós atribuït a sant Vicent Ferrer i que es representa a València els dies de la vespra i la festa canònica del sant.
  5. llibre de miracles literatura Recull de guaricions i favors, dits sovint, ingènuament, miracles de la Mare de Déu i dels sants, localitzats moltes vegades en un santuari concret.

miracle

miracler
| miraclera

miracler
| miraclera

miraculós
| miraculosa

miraculós
| miraculosa

miraculosament

miraculosament

mirada

mirada

mirador
| miradora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mirador</title>

Accessory
Etimologia: del ll. mirator, -ōris ‘admirador’ 1a font: 1460, Roig
Body
  1. adjectiu i masculí i femení Que mira. És una noia que té molts miradors.
  2. masculí arquitectura i construcció
    1. Tribuna o balcó cobert i tancat amb vidres.
    2. Element arquitectònic emplaçat de manera que, d’allí estant, hom pot mirar al lluny, contemplar una vista interessant, etc.
    3. Espiera.

mirador
| miradora

miraguà

miraguà

miraguaner

miraguaner

miraguano

miraguano