Es mostren 88954 resultats

■ missió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">missió</title>

Partició sil·làbica: mis_si_ó
Etimologia: del ll. missio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Obra que hom encarrega a una persona o a un conjunt de persones d’anar a acomplir. L’enviat tornarà quan haurà acabat la seva missió. Li han encarregat una missió oficiosa a París. Una missió diplomàtica. Una missió cultural.
    2. especialment història de les religions i cristianisme Tramesa de sacerdots i de missioners en general a noves terres per a propagar-hi una doctrina religiosa.
    3. cristianisme En la doctrina trinitària, nom amb què hom designa l’acció creadora i historicosalvífica de la segona i la tercera persona de la Trinitat.
    4. en missió locució adverbial Amb l’encàrrec d’acomplir una missió. El govern l’ha enviat en missió a Egipte.
    5. santa missió catolicisme Sèrie continuada de prèdiques, lliçons doctrinals i exercicis pietosos que són fets durant alguns dies en una parròquia o localitat per un o uns quants sacerdots, anomenats missioners.
  2. per extensió
    1. Conjunt dels qui són enviats en missió. Han tramès una missió científica a l’Antàrtida.
    2. missió diplomàtica dret internacional Conjunt de persones enviades per un govern a un altre davant el qual són acreditades diplomàticament.
  3. Edifici, residència, etc., que serveix de seu o centre de les activitats pròpies de les persones enviades en missió.
  4. per extensió Obra o funció particular encomanada a una persona o un conjunt de persones o que hom considera com un deure íntim. La missió del secretari dins el partit. Aquesta és la missió a la qual em sento destinat.

■ missió

femení Obra que hom encarrega a una persona o a un conjunt de persones d’anar a acomplir L’enviat tornarà quan haurà acabat la seva missió Li han encarregat una missió oficiosa a París Una missió diplomàtica Una missió cultural especialment història de les religions i cristianisme Tramesa de sacerdots i de missioners en general a noves terres per a propagar-hi una doctrina religiosa cristianisme En la doctrina trinitària, nom amb què hom designa l’acció creadora i historicosalvífica de la segona i la tercera persona de la Trinitat en missió locució adverbial Amb l’encàrrec d’acomplir una…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

missional

missional

adjectiu Relatiu o pertanyent a les missions o als missioners
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ missioner
| missionera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">missioner</title>

Partició sil·làbica: mis_si_o_ner
Etimologia: de missió 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la missió o a les missions.
  2. masculí i femení
    1. Persona dedicada a l’evangelització d’un país de majoria no cristiana, on no és establerta la jerarquia indígena.
    2. Predicador d’una santa missió.
  3. masculí i femení Persona que propaga una religió o una ideologia.
  4. masculí i femení cristianisme Nom donat als membres d’alguns instituts religiosos. Missionera de la Caritat.

■ missioner
| missionera

adjectiu Relatiu o pertanyent a la missió o a les missions masculí i femení Persona dedicada a l’evangelització d’un país de majoria no cristiana, on no és establerta la jerarquia indígena Predicador d’una santa missió masculí i femení Persona que propaga una religió o una ideologia masculí i femení cristianisme Nom donat als membres d’alguns instituts religiosos Missionera de la Caritat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ missionista

■ missionista

masculí i femení Missioner
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

missionologia

missionologia

femení Conjunt d’estudis que fan referència a l’activitat missionera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mississipià
| mississipiana

■ mississipià
| mississipiana

adjectiu Relatiu o pertanyent al riu Mississipi Amèrica del N o al mississipià masculí estratigrafia Subsistema i subperíode que correspon al carbonífer inferior, equivalent al dinantià europeu clàssic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ missiu
| missiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">missiu</title>

Partició sil·làbica: mis_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. missus, -a, -um, participi del ll. mittĕre ‘enviar’ 1a font: 1638
  1. adjectiu antigament Dit de l’escrit que hom tramet per comunicar un missatge.
  2. femení [usat només en el llenguatge literari] carta 1.

■ missiu
| missiva

adjectiu antigament Dit de l’escrit que hom tramet per comunicar un missatge femení usat només en el llenguatge literari carta 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

misso


<title type="display">misso</title>

masculí alimentació, indústries alimentàries i gastronomia Pasta fermentada elaborada amb una barreja d’aigua, soia i civada o arròs, de gust salat i amb un contingut proteic elevat, molt utilitzada en la cuina japonesa.

misso

masculí alimentació, indústries alimentàries i gastronomia Pasta fermentada elaborada amb una barreja d’aigua, soia i civada o arròs, de gust salat i amb un contingut proteic elevat, molt utilitzada en la cuina japonesa
Gran Diccionari de la llengua catalana

mistacocàrides


<title type="display">mistacocàrides</title>

    masculí zoologia
  1. plural Superordre de la classe dels crustacis, constituït per formes molt petites de cos vermiforme, amb dos parells de maxil·les i sense apèndix als segments abdominals.
  2. singular Crustaci del superordre dels mistacocàrides.

mistacocàrides

masculí zoologia plural Superordre de la classe dels crustacis, constituït per formes molt petites de cos vermiforme, amb dos parells de maxilles i sense apèndix als segments abdominals singular Crustaci del superordre dels mistacocàrides
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mistagog
| mistagoga

■ mistagog
| mistagoga

masculí i femení història de les religions Persona que inicia en els misteris
Traducció