Es mostren 88939 resultats

■ mistificador
| mistificadora

■ mistificador
| mistificadora

adjectiu i masculí i femení Que mistifica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mistificar

■ mistificar

verb transitiu Falsejar, mitjançant la barreja o confusió dels elements d’una cosa, d’una notícia, etc, amb el fi d’enganyar Aquesta història mistifica els fets
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ misto


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">misto</title>

Etimologia: d’un pl. de mixt ‘mesclat’, mixtos, pronunciat popularment mistos, d’on el sing. misto 1a font: s. XX, Ruyra
  1. masculí Llumí.
  2. fer misto En esports en què intervé una bola o una pilota, tocar-la malament, d’esquitllada.

■ misto

masculí Llumí fer misto En esports en què intervé una bola o una pilota, tocar-la malament, d’esquitllada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mitan


<title type="display">mitan</title>

Etimologia: variant de mitjan amb pèrdua de la g de mig probablement per mossarabisme
Mot emprat en l’expressió a mitan locució prepositiva A mitjan. A mitan desembre.

mitan

Mot emprat en l’expressió a mitan locució prepositiva A mitjan A mitan desembre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mitat

■ mitat

femení dialectal Meitat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mitcal

■ mitcal

masculí numismàtica Unitat ponderal islàmica, generalment referida al dinar d’or
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mite


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mite</title>

Etimologia: del ll. td. mythos, i aquest, del gr. mỹthos, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. filosofia i religió Dita, narració, etc., plàstiques, fabuloses i generalment contraposades a qualsevol tipus de formulació enraonada i demostrada, emprades sobretot per a expressar conviccions filosòfiques, cosmovisionals o religioses.
    1. Narració fabulosa purament inventada.
    2. Idea, figura, etc., presentades com a intocables, inqüestionables, absolutes.

■ mite

masculí filosofia i religió Dita, narració, etc, plàstiques, fabuloses i generalment contraposades a qualsevol tipus de formulació enraonada i demostrada, emprades sobretot per a expressar conviccions filosòfiques, cosmovisionals o religioses Narració fabulosa purament inventada Idea, figura, etc, presentades com a intocables, inqüestionables, absolutes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mitema


<title type="display">mitema</title>

masculí història de les religions Segons alguns estudiosos de les religions, element d’un mite que es pot permutar amb un altre sense canviar l’estructura fonamental d’aquest mite.

mitema

masculí història de les religions Segons alguns estudiosos de les religions, element d’un mite que es pot permutar amb un altre sense canviar l’estructura fonamental d’aquest mite
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mitena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mitena</title>

Etimologia: del fr. mitaine, íd., del fr. ant. mite ‘gata’, per comparació amb la pell suau del gat 1a font: 1344, Ord. P. III
femení indumentària Guant sense dits, o amb els dits escapçats, per a resguardar del fred la mà sense impedir el tacte i el treball lliure dels dits.

■ mitena

femení indumentària Guant sense dits, o amb els dits escapçats, per a resguardar del fred la mà sense impedir el tacte i el treball lliure dels dits
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mitgenc
| mitgenca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mitgenc</title>

Etimologia: de mig
  1. adjectiu
    1. Que té una consistència, fortalesa, etc., en un grau ni molt alt ni molt baix. Formatge mitgenc.
    2. Té un campar mitgenc.
  2. masculí agricultura Mestall.
  3. femení dret català
    1. La meitat dels productes de la terra o del bestiar, corresponent a cadascun dels socis d’un contracte a mitges.
    2. Contracte pel qual dos socis participen per parts iguals en els productes de la terra o de la cria de bestiar.
    3. mitgenca mota Contracte pel qual un soci aporta tot el bestiar i l’altre aporta la feina de guardar-lo i de pasturar-lo.

■ mitgenc
| mitgenca

adjectiu Que té una consistència, fortalesa, etc, en un grau ni molt alt ni molt baix Formatge mitgenc Té un campar mitgenc masculí agricultura Mestall femení dret català La meitat dels productes de la terra o del bestiar, corresponent a cadascun dels socis d’un contracte a mitges Contracte pel qual dos socis participen per parts iguals en els productes de la terra o de la cria de bestiar mitgenca mota Contracte pel qual un soci aporta tot el bestiar i l’altre aporta la feina de guardar-lo i de pasturar-lo
Traducció