Es mostren 88954 resultats

■ mite


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mite</title>

Etimologia: del ll. td. mythos, i aquest, del gr. mỹthos, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. filosofia i religió Dita, narració, etc., plàstiques, fabuloses i generalment contraposades a qualsevol tipus de formulació enraonada i demostrada, emprades sobretot per a expressar conviccions filosòfiques, cosmovisionals o religioses.
    1. Narració fabulosa purament inventada.
    2. Idea, figura, etc., presentades com a intocables, inqüestionables, absolutes.

■ mite

masculí filosofia i religió Dita, narració, etc, plàstiques, fabuloses i generalment contraposades a qualsevol tipus de formulació enraonada i demostrada, emprades sobretot per a expressar conviccions filosòfiques, cosmovisionals o religioses Narració fabulosa purament inventada Idea, figura, etc, presentades com a intocables, inqüestionables, absolutes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mitema


<title type="display">mitema</title>

masculí història de les religions Segons alguns estudiosos de les religions, element d’un mite que es pot permutar amb un altre sense canviar l’estructura fonamental d’aquest mite.

mitema

masculí història de les religions Segons alguns estudiosos de les religions, element d’un mite que es pot permutar amb un altre sense canviar l’estructura fonamental d’aquest mite
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mitena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mitena</title>

Etimologia: del fr. mitaine, íd., del fr. ant. mite ‘gata’, per comparació amb la pell suau del gat 1a font: 1344, Ord. P. III
femení indumentària Guant sense dits, o amb els dits escapçats, per a resguardar del fred la mà sense impedir el tacte i el treball lliure dels dits.

■ mitena

femení indumentària Guant sense dits, o amb els dits escapçats, per a resguardar del fred la mà sense impedir el tacte i el treball lliure dels dits
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mitgenc
| mitgenca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mitgenc</title>

Etimologia: de mig
  1. adjectiu
    1. Que té una consistència, fortalesa, etc., en un grau ni molt alt ni molt baix. Formatge mitgenc.
    2. Té un campar mitgenc.
  2. masculí agricultura Mestall.
  3. femení dret català
    1. La meitat dels productes de la terra o del bestiar, corresponent a cadascun dels socis d’un contracte a mitges.
    2. Contracte pel qual dos socis participen per parts iguals en els productes de la terra o de la cria de bestiar.
    3. mitgenca mota Contracte pel qual un soci aporta tot el bestiar i l’altre aporta la feina de guardar-lo i de pasturar-lo.

■ mitgenc
| mitgenca

adjectiu Que té una consistència, fortalesa, etc, en un grau ni molt alt ni molt baix Formatge mitgenc Té un campar mitgenc masculí agricultura Mestall femení dret català La meitat dels productes de la terra o del bestiar, corresponent a cadascun dels socis d’un contracte a mitges Contracte pel qual dos socis participen per parts iguals en els productes de la terra o de la cria de bestiar mitgenca mota Contracte pel qual un soci aporta tot el bestiar i l’altre aporta la feina de guardar-lo i de pasturar-lo
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mitger
| mitgera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mitger</title>

Etimologia: de mig 1a font: 1459
  1. adjectiu
    1. Situat al mig, al centre d’altres coses.
    2. construcció Dit de l’element arquitectònic que és comú a dues propietats contigües. Paret mitgera.
    3. servitud de mitgera dret Servitud real que consisteix en la copropietat de la paret o de la tanca que separa dues propietats contigües.
  2. masculí i femení Persona que conrea les terres d’altri i es reparteix amb ell els fruits a mitges.
  3. masculí dansa Ballador de contrapàs que se situava aproximadament a la meitat del rengle i impulsava els balladors cap a la dreta o cap a l’esquerra.
  4. metrologia
    1. masculí Mesura de vi equivalent a vuit porrons.
    2. femení Nom de diferents mesures antigues de líquids, de grans i de calç.
  5. masculí i femení oficis manuals El qui fa o ven mitges de seda, fil o cotó.

■ mitger
| mitgera

adjectiu Situat al mig, al centre d’altres coses construcció Dit de l’element arquitectònic que és comú a dues propietats contigües Paret mitgera servitud de mitgera dret Servitud real que consisteix en la copropietat de la paret o de la tanca que separa dues propietats contigües masculí i femení Persona que conrea les terres d’altri i es reparteix amb ell els fruits a mitges masculí dansa Ballador de contrapàs que se situava aproximadament a la meitat del rengle i impulsava els balladors cap a la dreta o cap a l’esquerra metrologia masculí Mesura de vi equivalent a vuit porrons femení Nom de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mitgeria

■ mitgeria

femení dret català Comunitat de propietat que els propietaris dels predis veïns tenen sobre determinats elements mitgers, com les parets o tanques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mitget

■ mitget

masculí indumentària Mocador tallat o plegat diagonalment, de manera que té forma triangular
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mitgeta

■ mitgeta

femení indústria tèxtil En l’ordit de la seda, la meitat d’una troca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mític
| mítica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mític</title>

Etimologia: del ll. mythĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. mythikós, íd. 1a font: 1888, DLab.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent al mite.
  2. En contraposició a mitològic, dit d’allò que fa referència simplement al mite, sense cap mena d’ulterior implicació conceptual.

■ mític
| mítica

adjectiu Relatiu o pertanyent al mite En contraposició a mitològic, dit d’allò que fa referència simplement al mite, sense cap mena d’ulterior implicació conceptual
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ míticament

■ míticament

adverbi D’una manera mítica
Traducció