Es mostren 88954 resultats

mite


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mite</title>

Accessory
Etimologia: del ll. td. mythos, i aquest, del gr. mỹthos, íd. 1a font: 1868, DLCo.
Body
    masculí
  1. filosofia i religió Dita, narració, etc., plàstiques, fabuloses i generalment contraposades a qualsevol tipus de formulació enraonada i demostrada, emprades sobretot per a expressar conviccions filosòfiques, cosmovisionals o religioses.
    1. Narració fabulosa purament inventada.
    2. Idea, figura, etc., presentades com a intocables, inqüestionables, absolutes.

mite

mitema


<title type="display">mitema</title>

Body
masculí història de les religions Segons alguns estudiosos de les religions, element d’un mite que es pot permutar amb un altre sense canviar l’estructura fonamental d’aquest mite.

mitema

Traducció

mitena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mitena</title>

Accessory
Etimologia: del fr. mitaine, íd., del fr. ant. mite ‘gata’, per comparació amb la pell suau del gat 1a font: 1344, Ord. P. III
Body
femení indumentària Guant sense dits, o amb els dits escapçats, per a resguardar del fred la mà sense impedir el tacte i el treball lliure dels dits.

mitena

mitgenc
| mitgenca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mitgenc</title>

Accessory
Etimologia: de mig
Body
  1. adjectiu
    1. Que té una consistència, fortalesa, etc., en un grau ni molt alt ni molt baix. Formatge mitgenc.
    2. Té un campar mitgenc.
  2. masculí agricultura Mestall.
  3. femení dret català
    1. La meitat dels productes de la terra o del bestiar, corresponent a cadascun dels socis d’un contracte a mitges.
    2. Contracte pel qual dos socis participen per parts iguals en els productes de la terra o de la cria de bestiar.
    3. mitgenca mota Contracte pel qual un soci aporta tot el bestiar i l’altre aporta la feina de guardar-lo i de pasturar-lo.

mitgenc
| mitgenca

mitger
| mitgera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mitger</title>

Accessory
Etimologia: de mig 1a font: 1459
Body
  1. adjectiu
    1. Situat al mig, al centre d’altres coses.
    2. construcció Dit de l’element arquitectònic que és comú a dues propietats contigües. Paret mitgera.
    3. servitud de mitgera dret Servitud real que consisteix en la copropietat de la paret o de la tanca que separa dues propietats contigües.
  2. masculí i femení Persona que conrea les terres d’altri i es reparteix amb ell els fruits a mitges.
  3. masculí dansa Ballador de contrapàs que se situava aproximadament a la meitat del rengle i impulsava els balladors cap a la dreta o cap a l’esquerra.
  4. metrologia
    1. masculí Mesura de vi equivalent a vuit porrons.
    2. femení Nom de diferents mesures antigues de líquids, de grans i de calç.
  5. masculí i femení oficis manuals El qui fa o ven mitges de seda, fil o cotó.

mitger
| mitgera

mitgeria

mitgeria

Traducció

mitget

mitget

mitgeta

mitgeta

mític
| mítica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mític</title>

Accessory
Etimologia: del ll. mythĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. mythikós, íd. 1a font: 1888, DLab.
Body
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent al mite.
  2. En contraposició a mitològic, dit d’allò que fa referència simplement al mite, sense cap mena d’ulterior implicació conceptual.

mític
| mítica

míticament

míticament