Es mostren 88939 resultats

moble


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">moble</title>

Accessory
Etimologia: del ll. mōbĭlis ‘movible’ 1a font: s. XIII, Usatges
Body
  1. adjectiu
    1. antigament Mòbil.
    2. especialment Dit dels béns que es poden transportar. Béns mobles.
  2. masculí heràldica Càrrega heràldica coneguda també amb el nom de figura.
  3. masculí mobiliari i art Cadascun dels objectes mòbils, pràctics o de guarniment, que constitueixen l’equip estable dels interiors dels edificis i que en complementen la utilitat.

moble

moblista

moblista

mobúlids

mobúlids

moc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">moc</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. mŭccus, ll. cl. mūcus, íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
Body
    masculí
    1. plural fisiologia Substància espessa i apegalosa segregada per les glàndules mucoses i les cèl·lules glandulars.
    2. Porció de mocs que penja o cau d’un forat del nas. Li penja un moc del nas.
    3. figuradament i col·loquialment Miquel, rebuf. No li facis bromes, que et clavarà un moc.
  1. per analogia
    1. Nom aplicat a qualsevol cosa que pengi com un moc o que tingui la consistència dels mocs.
    2. caramell 4.
    3. anatomia animal Carnositat que el gall dindi té sobre el bec.
    4. botànica Ament.
    5. fisiologia Mucositat.
    6. zoologia Urocordat de l’ordre dels desmomiaris (Salpa maxima), que constitueix l’espècie més gran del grup, transparent i que s’alimenta de fitoplàncton.
    7. moc de gall botànica i jardineria Planta herbàcia anual, de la família de les amarantàcies (Amaranthus caudatus), de fulles simples alternes i flors petites vermelles o groguenques en panícules que és plantada en parterres.
    8. moc de gall dindi botànica i jardineria Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies (Polygonum orientale), de fulles ovalades i flors en espigues i que és emprada com a decorativa.
  2. construcció naval
    1. Pal subjecte per l’extrem superior al tamboret del bauprès, per on passen els vents o caps que subjecten els botalons de floc i de petifloc.
    2. En les barques de mitjana, corda que fa ferm el botaló de proa a la part exterior de la roda.

moc

moca1

moca1

moca2

moca2

mocada1

mocada1

mocada2

mocada2

mocader
| mocadera

mocader
| mocadera

mocador


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mocador</title>

Accessory
Etimologia: de mocar1 1a font: 1420
Body
    masculí
  1. Peça quadrada de tela, d’un o dos pams d’amplària, que serveix per a mocar-se i eixugar-se la suor o les llàgrimes. Hom l’anomena mocador de butxaca.
    1. indumentària Peça quadrada de roba de lli, seda, llana o fibra, que s’usa en la indumentària per a cobrir el coll, el cap i l’esquena, sia per motius ornamentals, sia com a abric. Hom en diu mocador de coll o mocador de cap.
    2. mocador de Manila indumentària Gran mocador d’abric per a dones, guarnit amb serrell tot al voltant i brodat en relleu amb sedes de colors vius formant dibuixos de flors, ocells o fantasies.
    3. mocador de farcell (o de fer farcells) Peça quadrada i de grans dimensions, de roba de lli, cotó, fibres sintètiques, etc., amb colors soferts (beixos i marrons, generalment) i quadres rectangulars, que és emprada per a fer farcells.
    4. mocador d’herbes Mocador de farcell.

mocador