Es mostren 88940 resultats

■ moció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">moció</title>

Partició sil·làbica: mo_ci_ó
Etimologia: del ll. motio, -ōnis ‘moviment’ 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Moviment.
  2. cristianisme Impulsió de la gràcia.
  3. ciències polítiques
    1. Proposició feta en una assemblea deliberant, en un congrés, etc.
    2. Judici emès contra el govern, contra la direcció d’un organisme o d’una comunitat, etc., per una actuació, una decisió, etc., que hom considera desencertada.

■ moció

femení Moviment cristianisme Impulsió de la gràcia ciències polítiques Proposició feta en una assemblea deliberant, en un congrés, etc Judici emès contra el govern, contra la direcció d’un organisme o d’una comunitat, etc, per una actuació, una decisió, etc, que hom considera desencertada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mocós
| mocosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mocós</title>

Homòfon: mucós
Etimologia: de moc
    1. adjectiu Que té el nas ple de mocs.
    2. adjectiu i masculí i femení despectivament Terme aplicat a l’infant o al noi, especialment quan pretén d’obrar com una persona gran, per a expressar la seva poca importància, censurar la seva impertinència, etc. Què saps tu, mocós, d’arades ni de llaurar?
  2. femení botànica
    1. Llenega.
    2. Llenega blanca.
    3. mocosa blanca Bolet de la família de les higroforàcies (Hygrophorus eburneus), mucilaginós, blanc o groguenc i que es fa en fagedes.
    4. mocosa negra Llenega.
    5. mocosa perfumada Bolet de la família de les higroforàcies (Hygrophorus agathosmus), de barret gris brunenc i viscós, de cama blanquinosa i amb olor d’ametlles amargues.

■ mocós
| mocosa

adjectiu Que té el nas ple de mocs adjectiu i masculí i femení despectivament Terme aplicat a l’infant o al noi, especialment quan pretén d’obrar com una persona gran, per a expressar la seva poca importància, censurar la seva impertinència, etc Què saps tu, mocós, d’arades ni de llaurar femení botànica Llenega Llenega blanca mocosa blanca Bolet de la família de les higroforàcies Hygrophorus eburneus , mucilaginós, blanc o groguenc i que es fa en fagedes mocosa negra Llenega mocosa perfumada Bolet de la família de les higroforàcies Hygrophorus agathosmus , de barret gris brunenc i viscós,…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mod*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">mod</title>

Pronúncia: mɔ́t
Etimologia: [mot anglès]
    sociologia i música
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent als mods o al moviment mod. Festival ‘mod’.
    2. Dit del moviment juvenil aparegut al final de la dècada dels cinquanta als suburbis de les grans ciutats angleses, els membres del qual es caracteritzen per portar una indumentària acurada i elegant, l’afició als escúters i a un determinat tipus de música pop.
  2. adjectiu i masculí i femení Dit de l’individu que participa en el moviment mod. Els gecs i els serrells característics dels ‘mods’ britànics.

mod*

sociologia i música adjectiu Relatiu o pertanyent als mods o al moviment mod Festival ‘mod’ Dit del moviment juvenil aparegut al final de la dècada dels cinquanta als suburbis de les grans ciutats angleses, els membres del qual es caracteritzen per portar una indumentària acurada i elegant, l’afició als escúters i a un determinat tipus de música pop adjectiu i masculí i femení Dit de l’individu que participa en el moviment mod Els gecs i els serrells característics dels ‘mods’ britànics
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">moda</title>

Homòfon: mode
Etimologia: del fr. mode, usat com a fem., del ll. modus ‘mode’, difós a totes les llengües occidentals a causa del prestigi de l’estil del vestir francès 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Ús, manera o costum que està en voga durant algun temps o en un determinat país. La moda del fúting començà als anys setanta. Les modes literàries del segle XIX. La moda dels cabells llargs.
    2. especialment indumentària Ús social que condiciona la indumentària segons unes normes preestablertes que varien d’acord amb l’època i la civilització.
    3. a la moda locució adverbial i locució adjectiva Conforme a la moda. Va sempre a la moda. Un capell a la moda.
    4. casa de modes indumentària Taller de disseny de models de vestir.
    5. casa (o botiga) de modes indumentària Botiga on hom ven aquestes modes.
    6. de moda locució adjectiva Expressió que hom aplica a allò que és moda. La cançó de moda. Aquest color s’ha posat de moda.
    7. ésser moda Ésser vigent, alguna cosa, com a moda. Llavors era moda de portar mirinyac.
    8. passar de moda Deixar d’ésser moda. El realisme social ha passat de moda.
    9. revista de modes indumentària i periodisme Revista especialitzada en la moda.
  2. estadística Donat un conjunt de dades o observacions, valor de l’observació més freqüent.

■ moda

femení Ús, manera o costum que està en voga durant algun temps o en un determinat país La moda del fúting començà als anys setanta Les modes literàries del segle XIX La moda dels cabells llargs especialment indumentària Ús social que condiciona la indumentària segons unes normes preestablertes que varien d’acord amb l’època i la civilització a la moda locució adverbial i locució adjectiva Conforme a la moda Va sempre a la moda Un capell a la moda casa de modes indumentària Taller de disseny de models de vestir casa o botiga de modes indumentària Botiga on hom ven aquestes modes de moda…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ modal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">modal</title>

Etimologia: del b. ll. modalis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent al mode.
  2. música
    1. Dit d’un element musical que té una relació determinada amb el mode.
    2. Dit de les obres o els fragments musicals que utilitzen altres modes que els clàssics major i menor.
    3. notes modals Les que corresponen al tercer i sisè grau d’una escala i són les que determinen el seu mode.
  3. valor modal estadística Moda.
  4. verb modal gramàtica Verb gramaticalitzat que indica la modalitat subjectiva de l’acció i que, amb una forma conjugada, integra un gir amb un infinitiu —portador de la significació—, que en depèn.
  5. vocal modal gramàtica Vocal temàtica que té valor de morfema modal.

■ modal

adjectiu Relatiu o pertanyent al mode música Dit d’un element musical que té una relació determinada amb el mode Dit de les obres o els fragments musicals que utilitzen altres modes que els clàssics major i menor notes modals Les que corresponen al tercer i sisè grau d’una escala i són les que determinen el seu mode valor modal estadística Moda verb modal gramàtica Verb gramaticalitzat que indica la modalitat subjectiva de l’acció i que, amb una forma conjugada, integra un gir amb un infinitiu —portador de la significació—, que en depèn vocal modal gramàtica Vocal temàtica que té valor de…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

modalisme


<title type="display">modalisme</title>

Homòfon: modelisme
Etimologia: de modal
masculí història eclesiàstica Doctrina cristiana segons la qual Déu és una sola i única persona; monarquianisme.

modalisme

masculí història eclesiàstica Doctrina cristiana segons la qual Déu és una sola i única persona monarquianisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ modalitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">modalitat</title>

Etimologia: de modal
    femení
    1. Qualitat de modal.
    2. Atribut o circumstància modal.
  2. Variant d’alguna cosa o forma particular de presentar-se o de manifestar-se. Modalitats de pagament. Practica diferents modalitats d’esquí. Modalitat dialectal.
  3. lingüística Expressió de l’actitud de l’emissor que queda reflectida en l’enunciat lingüístic.
  4. lògica Qualitat de les preposicions o dels judicis modals.

■ modalitat

femení Qualitat de modal Atribut o circumstància modal Variant d’alguna cosa o forma particular de presentar-se o de manifestar-se Modalitats de pagament Practica diferents modalitats d’esquí Modalitat dialectal lingüística Expressió de l’actitud de l’emissor que queda reflectida en l’enunciat lingüístic lògica Qualitat de les preposicions o dels judicis modals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ modalització

■ modalització

femení lingüística Manera d’enfocar un emissor el seu enunciat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ modalitzador

■ modalitzador

masculí lingüística Mitjà amb què un emissor manifesta la manera d’enfocar el seu enunciat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mode


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mode</title>

Homòfon: moda
Etimologia: del ll. modus ‘mesura’ 1a font: 1406
    masculí
    1. Manera d’ésser variable d’un ésser.
    2. mode d’ésser (o mode real, o simplement mode) filosofia Determinació entitativa mancada de consistència en ella mateixa, dependent sempre d’una altra entitat i amb un grau de realitat menor encara que el de l’accident.
    3. mode de l’ésser filosofia transcendental 2 1.
  2. dret civil
    1. Circumstància que acompanya un acte jurídic i li dona una singularitat, l’incompliment de la qual no en produeix la nul·litat.
    2. Encàrrec unit a una donació, un llegat, etc., que obliga l’adquirent.
    3. mode d’adquisició Fet jurídic pel qual una persona adquireix el domini o un altre dret real sobre la cosa.
  3. gramàtica Categoria verbal que dona lloc a modificacions del verb per influx o règim d’algun mot o alguna proposició a què estigui o pugui estar subordinat i que manifesten l’actitud subjectiva del parlant respecte a allò que diu, és a dir, si l’acció del verb és concebuda com un fet o com una possibilitat, una intenció, etc.
  4. lògica En el sil·logisme categòric, cadascuna de les 16 disposicions de les premisses segons llur quantitat i qualitat.
  5. mecànica Cadascuna de les ones estacionàries amb què pot vibrar una corda tensa, una membrana, una columna d’aire, etc.
  6. música
    1. Successió, en una melodia, de tons i semitons situats d’una manera determinada i que constitueix una escala tipus.
    2. Al segle XIII, cadascuna de les cèl·lules o fórmules rítmiques que ordenaven una obra musical.
    3. En la teoria mensural medieval, nom donat al valor de les figures màxima i longa.
  7. mode de producció economia Concepte teòric elaborat per l’anàlisi de les formacions socials concretes, la validesa del qual no és limitada a un període o a un tipus de societat.

■ mode

masculí Manera d’ésser variable d’un ésser mode d’ésser o mode real , o simplement mode filosofia Determinació entitativa mancada de consistència en ella mateixa, dependent sempre d’una altra entitat i amb un grau de realitat menor encara que el de l’accident mode de l’ésser filosofia transcendental 2 1 dret civil Circumstància que acompanya un acte jurídic i li dona una singularitat, l’incompliment de la qual no en produeix la nullitat Encàrrec unit a una donació, un llegat, etc, que obliga l’adquirent mode d’adquisició Fet jurídic pel qual una persona adquireix el domini o un altre dret…
Informació complementària
Traducció