Es mostren 88939 resultats

moderar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">moderar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. moderari, íd. 1a font: 1344, Ord. P. III
Body
    verb
  1. transitiu Disminuir la violència, la desmesura, d’un fenomen, una acció, un sentiment, etc., reduir a una justa mesura allò que és excessiu. Aquest airet modera la calor. Començo a estar cansat: moderem el pas. Cal moderar les despeses.
  2. pronominal No t’enrabiïs: modera’t, home!

moderar

moderat
| moderada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">moderat</title>

Accessory
Etimologia: del ll. moderatus, -a, -um, íd. 1a font: 1653, DTo.
Body
  1. adjectiu No excessiu, que no ultrapassa allò que és suportable, convenient, etc. Una calor moderada. Preu moderat. Pretensions moderades.
    1. adjectiu Que defuig tot excés. No s’exalta mai: és d’allò més moderat. Un temperament moderat.
    2. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona, el moviment, etc., que ideològicament defuig tot extremisme.
    3. adjectiu i masculí i femení per extensió Dit de la persona d’ideologia conservadora.
  2. història
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent als moderats (sector conservador del partit liberal espanyol) o a llur partit.
    2. masculí i femení Membre d’un partit moderat.

moderat
| moderada

moderatiu
| moderativa

moderatiu
| moderativa

moderato*

moderato*

modern
| moderna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">modern</title>

Accessory
Etimologia: del ll. modernus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
  1. adjectiu
    1. Del temps present o d’una època relativament pròxima, no antic. La ciència moderna. Un autor modern. El grec modern. La part moderna d’una ciutat.
    2. per extensió Dit d’una cosa que és pròpia, típica, del temps present o d’una persona que n’adopta els nous usos, gusts, etc., bé en general, bé en un aspecte particular. Tens unes idees massa modernes. Cal ésser absolutament modern.
    3. a la moderna locució adverbial D’una manera moderna, segons els usos, gusts, etc., moderns. Viuen a la moderna.
  2. masculí plural Persones que viuen o han viscut en l’època moderna. La querella dels antics i els moderns.

modern
| moderna

modernament

modernament

modernisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">modernisme</title>

Accessory
Etimologia: de modern
Body
    masculí
  1. Ús, mode d’expressió, característica, moderns.
  2. Afecció excessiva a les tendències, als gusts, etc., moderns.
  3. art i literatura Moviment cultural, especialment arquitectònic i decoratiu, caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius vegetals, el gust per l’asimetria, l’esteticisme refinat i el dinamisme de les formes.
  4. història eclesiàstica Terme col·lectiu que engloba diverses tendències i doctrines, condemnades per l’Església, relacionades amb el liberalisme protestant, que sostenen l’evolució tant del dogma com de la tradició de l’Església i reaccionen davant la doctrina tradicional, l’autoritat dels Pares i el magisteri eclesiàstic.

modernisme

modernista

modernista

modernitat

modernitat

modernització

modernització