Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ modernitzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">modernitzar</title>

Etimologia: de modern

verb

transitiu Fer modern, transformar alguna cosa segons els usos, gusts, etc., moderns. Modernitzar l’ortografia d’un text medieval. Modernitzar un edifici.
pronominal Després de la revolució, la Xina s’ha modernitzat ràpidament.

■ modernitzar

verb transitiu Fer modern, transformar alguna cosa segons els usos, gusts, etc, moderns Modernitzar l’ortografia d’un text medieval Modernitzar un edifici pronominal Després de la revolució, la Xina s’ha modernitzat ràpidament

■ modest

| modesta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">modest</title>

Etimologia: del ll. modestus, -a, -um, íd. 1a font: 1472

adjectiu

1. Que no sent, no mostra, una alta opinió de si mateix, no orgullós, no vanitós. No es fa valer perquè és massa modest.
2. per extensió Que és signe de modèstia, que revela modèstia. Un posat modest.
1. Mancat de luxe, fastuositat, esclat, etc. Vestia d’una manera modesta. Un piset modest. Una rebuda modesta.
2. Moderat, limitat. Pretensions modestes.
3. Poc considerable. Una renda modesta. Acceptem aquest modest present.
4. D’una categoria social, econòmica, poc rellevant, bé que no absolutament inferior. Un home de condició modesta. Una família modesta. Un modest menestral.

■ modest

| modesta

adjectiu Que no sent, no mostra, una alta opinió de si mateix, no orgullós, no vanitós No es fa valer perquè és massa modest per extensió Que és signe de modèstia, que revela modèstia Un posat modest Mancat de luxe, fastuositat, esclat, etc Vestia d’una manera modesta Un piset modest Una rebuda modesta Moderat, limitat Pretensions modestes Poc considerable Una renda modesta Acceptem aquest modest present D’una categoria social, econòmica, poc rellevant, bé que no absolutament inferior Un home de condició modesta Una família modesta Un modest menestral

■ modestament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">modestament</title>

Etimologia: de modest

adverbi Amb modèstia, d’una manera modesta.

■ modestament

adverbi Amb modèstia, d’una manera modesta

■ modèstia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">modèstia</title>

Partició sil·làbica: mo_dès_ti_a
Etimologia: del ll. modestia, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis

femení

1. Qualitat de modest. És un home ple de modèstia. La modèstia d’un sou.
2. falsa modèstia Modèstia afectada.
3. modèstia a part Expressió usada per a atenuar el possible efecte desplaent de lloar-se a si mateix, vanar-se d’alguna cosa, etc.
Virtut que modera, tempera i regula les accions externes, contenint l’home en els límits del propi estat.

■ modèstia

femení Qualitat de modest És un home ple de modèstia La modèstia d’un sou falsa modèstia Modèstia afectada modèstia a part Expressió usada per a atenuar el possible efecte desplaent de lloar-se a si mateix, vanar-se d’alguna cosa, etc Virtut que modera, tempera i regula les accions externes, contenint l’home en els límits del propi estat