Diccionari - GDLC | diccionari.cat

plural Ordre de ficomicets amb multiplicació asexual mitjançant zoòspores uniflagel·lades i amb multiplicació sexual per oogàmia.
singular Fong de l’ordre de les monoblefaridals.

monoblefaridals

femení botànica plural Ordre de ficomicets amb multiplicació asexual mitjançant zoòspores uniflagellades i amb multiplicació sexual per oogàmia singular Fong de l’ordre de les monoblefaridals

■ monoblèpsia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monoblèpsia</title>

Partició sil·làbica: mo_no_blèp_si_a

femení

patologia

Estat de la visió caracteritzat pel fet d’ésser més nítida quan hom mira amb un sol ull que quan hom ho fa amb tots dos.
Varietat de ceguesa per als colors en què hom només percep un sol color.

femení patologia Estat de la visió caracteritzat pel fet d’ésser més nítida quan hom mira amb un sol ull que quan hom ho fa amb tots dos Varietat de ceguesa per als colors en què hom només percep un sol color

■ monobloc

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monobloc</title>

adjectiu i masculí motors Dit del motor que presenta tots els seus cilindres formant part d’una mateixa peça o bloc.

■ monobloc

adjectiu i masculí motors Dit del motor que presenta tots els seus cilindres formant part d’una mateixa peça o bloc

■ monobotella

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monobotella</title>

Etimologia: de mono- i botella

femení marina, marítim Bloc format per una sola botella d’aire comprimit, que l’escafandrista es col·loca a l’esquena amb l’ajuda dels guarniments.

■ monobotella

femení marina, marítim Bloc format per una sola botella d’aire comprimit, que l’escafandrista es colloca a l’esquena amb l’ajuda dels guarniments

monobuc

<title type="display">monobuc</title>

adjectiu invariable

aeronàutica Dit de l’element estructural d’una aeronau (ala, fuselatge, etc.) el revestiment del qual és prou resistent per a suportar totes les càrregues sense necessitat d’un esquelet intern.
automòbil, automobilisme Dit també de la carrosseria autoportant.

monobuc

adjectiu invariable aeronàutica Dit de l’element estructural d’una aeronau ala, fuselatge, etc el revestiment del qual és prou resistent per a suportar totes les càrregues sense necessitat d’un esquelet intern automòbil, automobilisme Dit també de la carrosseria autoportant

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ monoaxial

■ monobàsic | monobàsica

■ monobàsic | monobàsica

monoblast

monoblefaridals

■ monoblèpsia

■ monobloc

■ monobotella

monobuc

■ monocameral

■ monocameralisme

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ monobàsic

| monobàsica

■ monobàsic

| monobàsica

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia