Es mostren 88954 resultats

■ monjo


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monjo</title>

Etimologia: del ll. vg. monĭcus, del ll. td. monăchus, íd., i aquest, del gr. monakhós ‘sol, solitari’, der. de mónos ‘un, sol’ 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
  1. religió
    1. Religiós d’un orde monàstic.
    2. monjo blanc Cistercenc.
    3. monjo negre Benedictí.
  2. catolicisme Antic càrrec eclesiàstic existent a les parròquies, catedrals o col·legiates, que tenia l’obligació d’obrir i tancar les portes del temple, tocar les campanes, assistir els rectors i celebrar o fer celebrar la missa matinal.
  3. construcció
    1. Barra estructural que uneix el vèrtex d’una encavallada de fusta per a coberta, on es troben els dos vessants, amb el centre del tirant.
    2. Element vertical i cèntric que suporta una estructura de pavelló o els esglaons d’una escala de cargol.

■ monjo

masculí religió Religiós d’un orde monàstic monjo blanc Cistercenc monjo negre Benedictí catolicisme Antic càrrec eclesiàstic existent a les parròquies, catedrals o collegiates, que tenia l’obligació d’obrir i tancar les portes del temple, tocar les campanes, assistir els rectors i celebrar o fer celebrar la missa matinal construcció Barra estructural que uneix el vèrtex d’una encavallada de fusta per a coberta, on es troben els dos vessants, amb el centre del tirant Element vertical i cèntric que suporta una estructura de pavelló o els esglaons d’una escala de cargol
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monjoia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monjoia</title>

Partició sil·làbica: mon_jo_ia
Etimologia: de mont i joia1, en memòria de les piles de pedres que els pelegrins medievals aixecaven amb crits de joia quan començaven a veure el terme del seu pelegrinatge 1a font: 1372
    femení
  1. Fita.
  2. agricultura Petit munt de trepadella o fajol segat.

■ monjoia

femení Fita agricultura Petit munt de trepadella o fajol segat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monjoiar

■ monjoiar

verb transitiu agricultura Disposar la trepadella o el fajol en monjoies en segar-lo
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monjola

■ monjola

femení botànica reig 2 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

monkhmer

monkhmer

lingüística adjectiu Relatiu o pertanyent al monkhmer masculí Família de llengües del grup austroasiàtic parlades a la Indoxina i a l’Índia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mono

■ mono

adjectiu electroacústica Monofònic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mono-

■ mono-

Prefix, del grec mónos , que significa ‘un’, ‘un de sol’ Ex monocotiledoni, monogàmia, monopoli
Gran Diccionari de la llengua catalana

monoacetina

monoacetina

femení química orgànica Acetina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monoàcid
| monoàcida

■ monoàcid
| monoàcida

adjectiu química Dit de la base o de l’alcohol que posseeix un grup hidroxil que pot reemplaçar un àtom d’hidrogen d’un àcid
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

monoacilglicèrid

monoacilglicèrid

masculí bioquímica Monoglicèrid