Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ monòstic

| monòstica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monòstic</title>

Etimologia: de ll. td. monostĭchum, i aquest, del gr. monóstikhos, íd.

adjectiu i masculí poètica Que conté un sol vers. Epigrama monòstic. Un monòstic.

■ monòstic

| monòstica

adjectiu i masculí poètica Que conté un sol vers Epigrama monòstic Un monòstic

■ monostròfic

| monostròfica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monostròfic</title>

Etimologia: del gr. monostrophikós, íd.

adjectiu poètica Dit de la composició formada d’una sola estrofa.

■ monostròfic

| monostròfica

adjectiu poètica Dit de la composició formada d’una sola estrofa

■ monot

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monot</title>

Etimologia: de mona¹

masculí pesca Mena de nansa pròpia de l’Albufera de València.

■ monot

masculí pesca Mena de nansa pròpia de l’Albufera de València

■ monotècic

| monotècica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monotècic</title>

adjectiu botànica Dit de l’antera que té una sola teca.

■ monotècic

| monotècica

adjectiu botànica Dit de l’antera que té una sola teca

■ monoteisme

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monoteisme</title>

Partició sil·làbica: mo_no_te_is_me
Etimologia: de mono- i -teisme

masculí religió Forma de la religió que afirma que només hi ha un sol Déu.

■ monoteisme

masculí religió Forma de la religió que afirma que només hi ha un sol Déu

■ monoteista

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monoteista</title>

Partició sil·làbica: mo_no_te_is_ta
Etimologia: de mono- i -teista

adjectiu Relatiu o pertanyent al monoteisme.
masculí i femení Partidari del monoteisme.

■ monoteista

adjectiu Relatiu o pertanyent al monoteisme masculí i femení Partidari del monoteisme

■ monoteleta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monoteleta</title>

història eclesiàstica

adjectiu Relatiu o pertanyent al monotelisme.
masculí i femení Seguidor del monotelisme.

■ monoteleta

història eclesiàstica adjectiu Relatiu o pertanyent al monotelisme masculí i femení Seguidor del monotelisme

■ monotelisme

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monotelisme</title>

masculí història eclesiàstica Doctrina que defensa una única voluntat en Crist.

■ monotelisme

masculí història eclesiàstica Doctrina que defensa una única voluntat en Crist

monotemàtic

| monotemàtica

<title type="display">monotemàtic</title>

adjectiu Que fa referència a un únic tema, que tracta constantment del mateix tema. Discursos monotemàtics.

monotemàtic

| monotemàtica

adjectiu Que fa referència a un únic tema, que tracta constantment del mateix tema Discursos monotemàtics

■ monotip¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monotip</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de mono- i -tip

femení arts gràfiques Màquina que compon per tipus solts (en oposició a la linotip, que ho fa per ratlles).

Vegeu també:
monotip²

■ monotip¹

femení arts gràfiques Màquina que compon per tipus solts en oposició a la linotip , que ho fa per ratlles Vegeu també monotip 2

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ monòstic | monòstica

■ monòstic | monòstica

■ monostròfic | monostròfica

■ monostròfic | monostròfica

■ monot

■ monotècic | monotècica

■ monotècic | monotècica

■ monoteisme

■ monoteista

■ monoteleta

■ monotelisme

monotemàtic | monotemàtica

monotemàtic | monotemàtica

■ monotip1

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ monòstic

| monòstica

■ monòstic

| monòstica

■ monostròfic

| monostròfica

■ monostròfic

| monostròfica

■ monotècic

| monotècica

■ monotècic

| monotècica

monotemàtic

| monotemàtica

monotemàtic

| monotemàtica

■ monotip¹

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia