Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

abalienació

<title type="display">abalienació</title>

Partició sil·làbica: ab_a_li_e_na_ci_ó
Etimologia: del ll. abalienatio, -ōnis, íd.

femení dret romà Dins el territori romà, alienació, cessió o transmissió.

abalienació

femení dret romà Dins el territori romà, alienació, cessió o transmissió

■ abalisament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abalisament</title>

Etimologia: de abalisar

masculí

Acció d’abalisar.
Conjunt de senyals (balises) disposats per a indicar perills a evitar i el camí a seguir.

■ abalisament

masculí Acció d’abalisar Conjunt de senyals balises disposats per a indicar perills a evitar i el camí a seguir

■ abalisar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abalisar</title>

Etimologia: de balisa

verb transitiu Senyalar amb balises per orientar els navegants, els aviadors, els conductors, etc., o advertir-los d’un perill. Volen abalisar la zona d’immersió.

■ abalisar

verb transitiu Senyalar amb balises per orientar els navegants, els aviadors, els conductors, etc, o advertir-los d’un perill Volen abalisar la zona d’immersió

■ abalit

| abalida

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abalit</title>

Etimologia: alteració vulgar de abolit

adjectiu dialectal Consumit, fet malbé. Aquesta llenya és abalida.

■ abalit

| abalida

adjectiu dialectal Consumit, fet malbé Aquesta llenya és abalida

■ aballestar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aballestar</title>

Etimologia: de ballesta

verb transitiu Estirar un cap ja tibant, tal com s’estira la corda d’una ballesta, per deixar-lo completament rígid.

■ aballestar

verb transitiu Estirar un cap ja tibant, tal com s’estira la corda d’una ballesta, per deixar-lo completament rígid

■ abaltiment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abaltiment</title>

Etimologia: de abaltir-se

masculí Estat del qui està abaltit.

■ abaltiment

masculí Estat del qui està abaltit

■ abaltir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abaltir</title>

Etimologia: d’origen incert, possiblement preromà, potser relacionat amb la base indoeuropea balt- ‘blanc, esblaimat’ 1a font: s. XIV

verb

transitiu Endormiscar, ensopir. Aquella lliçó tan monòtona abaltia els alumnes.
pronominal Es van abaltir al sofà vençuts per la febre.

■ abaltir

verb transitiu Endormiscar, ensopir Aquella lliçó tan monòtona abaltia els alumnes pronominal Es van abaltir al sofà vençuts per la febre

abampere

<title type="display">abampere</title>

Partició sil·làbica: ab_am_pe_re
Etimologia: de ab(solut) i ampere

masculí [símbol aA] metrologia Unitat de corrent elèctric equivalent a 10 amperes.

abampere

masculí símbol aA metrologia Unitat de corrent elèctric equivalent a 10 amperes

■ abancalament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abancalament</title>

Etimologia: de abancalar

masculí

Acció d’abancalar;
l’efecte.

■ abancalament

masculí Acció d’abancalar l’efecte

■ abancalar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abancalar</title>

Etimologia: de bancal

verb transitiu Preparar un terreny erm per conrear-lo tot subdividint-lo en bancals.

■ abancalar

verb transitiu Preparar un terreny erm per conrear-lo tot subdividint-lo en bancals