Es mostren 88954 resultats

■ monyicot

■ monyicot

masculí dialectal Criatura que mama Jove que té caràcter o accions d’infant
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monyicotada

■ monyicotada

femení dialectal Acció pròpia de monyicots
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monyo

■ monyo

masculí Lligat de cabells de forma arrodonida que se subjecta al clatell o bé al damunt, al darrere o als costats del cap
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monyó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monyó</title>

Etimologia: d’origen preromà, i, com el fr. moignon, oc. monhon, cast. muñón, probablement emparentat amb el basc muño ‘turó’, cast. moño, moña ‘adorn dels cabells’, cast. muñeca ‘canell; nina’ i el cat. bony (v. aquest mot) 1a font: s. XIV
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Porció d’un membre amputat compresa entre la cicatriu i l’articulació situada pel damunt.
    2. Puny, carp.
  2. per analogia Estaloc, galet, banyó.
    1. tecnologia Peça cilíndrica d’un òrgan mecànic que serveix per a unir-lo al seu suport i sobre el qual pot girar.
    2. armament Cadascuna de les dues peces cilíndriques fixes que té un canó a cada costat, per mitjà de les quals descansa sobre el suport de la curenya i que li permeten el moviment en el pla vertical.

■ monyó

masculí anatomia animal Porció d’un membre amputat compresa entre la cicatriu i l’articulació situada pel damunt Puny, carp per analogia Estaloc, galet, banyó tecnologia Peça cilíndrica d’un òrgan mecànic que serveix per a unir-lo al seu suport i sobre el qual pot girar armament Cadascuna de les dues peces cilíndriques fixes que té un canó a cada costat, per mitjà de les quals descansa sobre el suport de la curenya i que li permeten el moviment en el pla vertical
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moquejar

■ moquejar

verb intransitiu Treure mocs
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moqueta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">moqueta</title>

Etimologia: del fr. moquette, d’origen incert 1a font: 1698
    femení indústria tèxtil
  1. Teixit fort, semblant a un vellut per ordit, usat per a fer catifes, sacs de mà, com a tapisseria, etc.
  2. Catifa obtinguda per la fixació de les bagues del fil en una base de làtex, que constitueix el revers de la catifa.

■ moqueta

femení indústria tèxtil Teixit fort, semblant a un vellut per ordit, usat per a fer catifes, sacs de mà, com a tapisseria, etc Catifa obtinguda per la fixació de les bagues del fil en una base de làtex, que constitueix el revers de la catifa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moquetes

■ moquetes

femení plural Esmocadores
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moquim

■ moquim

masculí Moquís
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moquís

■ moquís

masculí plural moquissos Moc d’un llum
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mor1

■ mor1

Mot emprat en l’expressió per mor de locució prepositiva A causa de, per culpa de Hem arribat de nit per mor de les retencions de trànsit Amb la intenció de, amb la finalitat de Surt de festa per mor de trobar parella Vegeu també mor 2