Es mostren 88939 resultats

morreig

morreig

masculí colloquialment Morrejada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

morrejada

morrejada

femení colloquialment Acció de morrejar o de morrejar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morrejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">morrejar</title>

Etimologia: de morro
    verb
  1. intransitiu Beure agafant amb els llavis el broc, l’aixeta, etc., per on brolla l’aigua, el vi, etc. Beveu a galet: no morregeu.
  2. intransitiu
    1. Acostar els animals el morro al menjar sense prendre’l.
    2. Mamar l’infant sense gana prenent i deixant el pit.
  3. intransitiu figuradament Fer morros.
  4. figuradament
    1. transitiu Besar intensament els llavis (d’algú).
    2. pronominal Es morrejaven en un racó del parc.

■ morrejar

verb intransitiu Beure agafant amb els llavis el broc, l’aixeta, etc, per on brolla l’aigua, el vi, etc Beveu a galet no morregeu intransitiu Acostar els animals el morro al menjar sense prendre’l Mamar l’infant sense gana prenent i deixant el pit intransitiu figuradament Fer morros figuradament transitiu Besar intensament els llavis d’algú pronominal Es morrejaven en un racó del parc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morrena

■ morrena

femení geomorfologia Morena
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morrenell

■ morrenell

masculí pesca Morenell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

morrènic
| morrènica

morrènic
| morrènica

adjectiu geologia Morènic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morrió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">morrió</title>

Partició sil·làbica: mor_ri_ó
Etimologia: de morro 1a font: 1558
    masculí
  1. Boç.
  2. construcció Reixa de ferro, petita i bombada, que hom col·loca en els embornals i desguassos per tal d’evitar que s’embussin.
  3. indumentària Capell militar alt, amb visera i galteres, que protegia el cap i la cara del soldat.

■ morrió

masculí Boç construcció Reixa de ferro, petita i bombada, que hom colloca en els embornals i desguassos per tal d’evitar que s’embussin indumentària Capell militar alt, amb visera i galteres, que protegia el cap i la cara del soldat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morrissà

■ morrissà

masculí botànica Morritort
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morritort


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">morritort</title>

Etimologia: possible comp. de morro i tort, potser pel gust mediocre de la planta, que fa ‘torçar el morro‘ 1a font: s. XIV
    masculí botànica
  1. Planta herbàcia anual de la família de les crucíferes (Lepidium sativum), de flors blanques i fruits en síliqua i que hom menja crua i amanida.
  2. morritort d’aigua Creixen.
  3. morritort d’Índies Caputxina.
  4. morritort salvatge (o bord) Planta herbàcia perenne de la família de les crucíferes (Lepidium latifolium), de fulles ovals i grosses, flors en panícula i que creix vora l’aigua.

■ morritort

masculí botànica Planta herbàcia anual de la família de les crucíferes Lepidium sativum , de flors blanques i fruits en síliqua i que hom menja crua i amanida morritort d’aigua Creixen morritort d’Índies Caputxina morritort salvatge o bord Planta herbàcia perenne de la família de les crucíferes Lepidium latifolium , de fulles ovals i grosses, flors en panícula i que creix vora l’aigua
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morro


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">morro</title>

Etimologia: d’origen incert, potser d’una base onomatopeica murr-, expressiva d’una posició botzinaire dels llavis 1a font: s. XII
    masculí
    1. anatomia animal Musell.
    2. Llavi; en diversos indrets, però, és usat només despectivament i en plural, especialment quan són llavis grossos, inflats, bruts, pintats, etc.
    3. ésser del morro fort figuradament Ésser molt tossut, no gens disposat a deixar-se conduir per altri.
    4. ésser del morro tort figuradament Tenir mal geni.
    5. fer morros Estar enutjat i demostrar-ho amb la cara.
    6. fotre (o clavar, o fregar, etc.) pels morros figuradament Rebutjar alguna cosa a algú, en actitud despectiva o desafiadora. Quan em doni el diari l’hi fotré pels morros.
    7. fotre (o clavar, o fregar, etc.) pels morros figuradament Retreure, tirar per la cara. Quan el veuré li fregaré pels morros tot el que m’han dit.
    8. fotre’s (o caure) de morros Caure de cara.
    9. inflar els morros (a algú) Pegar-li a la cara.
    10. pel morro figuradament Amb molta barra, sense esforçar-se. S’ha presentat a la meva festa pel morro.
    11. pel morro figuradament Sense pagar; gratuïtament. Es van colar en el concert pel morro.
    12. tenir morro figuradament Tenir barra. Quin morro que tens, què vols, que sempre et convidi?
  2. per analogia
    1. Sortint semblant a un morro, en qualsevol cosa.
    2. geomorfologia Contrafort avançat i abrupte d’una muntanya.
    3. Part davantera d’un vehicle, com la d’un automòbil, la proa d’un avió, etc.
    4. morro de tenca anatomia animal Nom donat a la part intravaginal del coll de l’úter, a causa de la seva forma.
  3. morro de vaques antigament Botxí.
  4. morro d’ovella botànica Herba semblant al plantatge, de la família de les plantaginàcies (Plantago lagopus).

■ morro

masculí anatomia animal Musell Llavi en diversos indrets, però, és usat només despectivament i en plural, especialment quan són llavis grossos, inflats, bruts, pintats, etc ésser del morro fort figuradament Ésser molt tossut, no gens disposat a deixar-se conduir per altri ésser del morro tort figuradament Tenir mal geni fer morros Estar enutjat i demostrar-ho amb la cara fotre o clavar , o fregar , etc pels morros figuradament Rebutjar alguna cosa a algú, en actitud despectiva o desafiadora Quan em doni el diari l’hi fotré pels morros fotre o clavar , o fregar , etc pels morros figuradament…
Informació complementària
Traducció